Aprendre català als pobles més remots

El programa ‘Lletres per a tothom’ ofereix cursos de català a persones adultes d'origen estranger que viuen lluny de les ciutats i que no estan alfabetitzades


Fa 23 anys la Ouafaa va aterrar a Creixell, un petit poble del Tarragonès, i d’allà no se n’ha mogut més. En aquell moment era molt jove, ella. Tenia 22 anys i no sabia dir ni una paraula en castellà. Tampoc en català. A Creixell hi ha fet vida i ha estat la terra on han nascut i on creixen els seus quatre fills de 22, 20, 18 i sis anys, que parlen perfectament els dos idiomes.

Si ja és prou complicat aprendre un idioma quan ets jove i acabes d’aterrar a un lloc nou, més ho és si aquest lloc és un poble petit. Ens trobem a la biblioteca i la Ouafaa recorda que, quan ella va arribar, només va tenir la possibilitat d’aprendre castellà perquè no oferien cursos en català. Anys més tard sí que n’hi va haver, tot i que no eren regulars. Més enllà de trobar feina, conèixer l’idioma de la zona on vius és necessari per poder sobreviure. “Quan anava al metge volia explicar què em passava, o bé ajudar als meus fills a fer deures”, explica la Ouafaa, i afegeix: “Amb els amics i a casa només parlo àrab. Si sempre parlés català ja el portaria millor”.

És per això que l’any passat es va inscriure al curs Lletres per a tothom, que ofereix la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, l’Obra Social “La Caixa” i la FACEPA a tot Catalunya per aquelles persones nouvingudes que volen tenir un primer contacte amb el català. Per algunes d’aquestes persones, el curs és una oportunitat per alfabetitzar-se i així seguir amb l’aprenentatge de la llengua. Era el primer any que es posava en marxa a Creixell i la rebuda va ser un èxit. Es van inscriure 34 persones, tot dones, malgrat que eren 17 les que assistien regularment a classe.

La Ouafaa explica que en només tres mesos ha après a escriure i parlar en català. “Al curs treballàvem, sobretot, vocabulari del cos, de la cuina, de casa, de l’escola, de la sanitat, administratiu per resoldre problemes de papers... Coses útils!”, subratlla. També confessa, però, que no només li ha servit com a espai per aprendre una llengua, sinó que també era el moment de trobar-se amb les seves amigues i conversar.

L’Assumpta Mañé ha estat la professora durant el darrer curs i reconeix que ha estat molt interessant per “cohesionar el grup i fer activitats al municipi”. “Durant aquelles dues hores no eren ni mares, ni esposes, ni dones responsables de la casa. Eren elles i el seu moment”, afegeix. Explica, també, que entre elles s’ajudaven molt, perquè algunes eren analfabetes i d’altres en sabien més. “Algunes no sabien ni escriure el seu nom i algun dia ens dedicàvem exclusivament a aprendre això”, diu. Eren moltes les tècniques que utilitzaven. Una de força comuna també era la recreació de situacions -posar-se en el paper d’una venedora, d’una clienta, d’una metgessa o bé d’una pacient-, o bé xerrades temàtiques.

Amb tot, les alumnes agraeixen que aquests cursos es puguin dur a terme en pobles tan petits com Creixell. Per això, a final de curs, porten menjar típic del seu país d’origen, que és, en el cas de la majoria, el Marroc.

“A la zona del Baix Gaià hi ha pobles amb molta immigració que té necessitat d’aprendre català. A Tarragona no es fan els cursos de Lletres per a tothom perquè és el Consorci de Normalització Lingüística qui directament s’encarrega d’oferir cursos en català”, explica l’Assumpta. I la Sio Santaularia, que és tècnica del Consell Comarcal del Tarragonès en polítiques migratòries, hi afegeix que “als pobles hi ha una dificultat afegida, perquè la majoria de dones immigrants no tenen carnet de conduir i no es poden desplaçar amb facilitat a les ciutats”. Per això, cursos com Lletres Per Tothom són clau, i també agraeix l’esforç d’ajuntaments com el de Creixell, que aquest darrer any va finançar un curs extra de català perquè el que ja havien iniciat s’allargués uns mesos més.

Les dones de Salomó, tan diverses com unides

Després d’una llarga carretera plena de revolts arribem al poble de Salomó, que té una situació similar: el 60% de població que hi viu és immigrant. Allà, l’Amina i cinc dones més ens reben a l’escola, encuriosides per la nostra visita, per explicar-nos com va ser el curs Lletres per a tothom que van fer l’any passat, i que tornaran a cursar d’aquí a d’una setmana.

Al principi totes semblen vergonyoses, fins que l’una per l’altra s’animen i fins i tot es trepitgen en parlar. Se’ls nota que tenen ganes de tornar a començar el curs, de nou. L’Amina, que és la que porta la veu cantant, explica que, com que ja sabia francès, li va ser fàcil aprendre català, perquè és similar. De fet, la comunitat immigrant del poble la té com una referent. Explica que acompanya a altres dones que no saben ni català ni castellà al metge, i també està molt implicada a l’AMPA.

Com a Creixell, les dones que participen al curs de Salomó són d’edats molt diferents i tenen ritmes d’aprenentatge molt diferents, també. Per això, s’ajuden entre elles fent grups de 4 o 5 persones. L’Assumpta, que també fa de professora al curs Lletres per a tothom de Salomó, afirma que “el llenguatge no verbal és clau”. “Hem d’adaptar el llenguatge a elles, fer-ho tot molt simplificat. Jo parlo molt ràpid, normalment, i aquí intento anar més a poc a poc”, comenta. També explica que un dels recursos que més utilitza és la relació entre paraules i dibuixos.

Es percep la complicitat entre les dones del grup que, mentre expliquen com aprenen, recorden anècdotes i se’ls escapa el somriure per sota el nas. Aprenen el llenguatge per sobreviure, però també per conviure.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article