Conversa d'ètica aplicada "Som lliures? La neuroètica diu que no. Quines perspectives obre això en l’àmbit dels serveis socials?"
Els darrers descobriments de les neurociències han provocat una gran controvèrsia en l’àmbit de l’ètica, la política i el dret. La neuroètica, una disciplina sorgida de les neurociències, afirma que la llibertat és una il·lusió, que totes les decisions que ens sembla que prenem ja han estat activades abans per una part de cervell que no controlem. Aquestes teories tenen una gran transcendència en les diferents disciplines del coneixement. La filosofia moral i política i el dret, per exemple, ja se n’han fet ressò i, d’ençà fa anys, reflexionen sobre les conseqüències que la negació de la llibertat personal poden tenir en la moral, la política i la responsabilitat jurídica. I les disciplines de l’àmbit social? Com les afecta aquest debat? Quines repercussions té o pot tenir en aquestes professions, que fan de la diferenciació entre «persones amb plena capacitat de decisió» i «persones sense plena capacitat de decisió» un eix important de la seva activitat?