“Necessitem atendre més persones abans, per atendre’n menys després”

Meritxell Benedí | Directora general de Serveis Socials


El Departament té una Secretaria sectorial d’Afers Socials i Famílies, al capdavant de la qual hi ha Francesc Iglesies, i en aquesta legislatura s'ha creat també una Direcció General de Serveis Socials. Per què calia crear aquesta nova direcció?

Per ordenar, planificar i avaluar millor el Sistema Català de Serveis Socials, que és de governança complexa. L'atenció primària de Serveis Socials està proveïda pels ens locals, però les competències per ordenar-lo són del Departament. El fet que no hi hagués una Direcció General que s'encarregués de fer aquesta planificació feia que el paper de la conselleria fos molt dèbil. Això té una conseqüència directa: la inequitat en el sistema.

És desigual el sistema?

Sí, només pel fet que hi ha una primària de Serveis Socials que està proveïda pels ens locals, tot i que finançada al 66% com a mínim pel Departament, fa que hi hagi tants models d'atenció com àrees bàsiques, és a dir, com consells comarcals i municipis de més de 20.000 habitants hi ha a Catalunya. Si la conselleria no fa una feina constant i coherent de definició de models, d'ordenació, de planificació, de provisió i d'avaluació, tant a la primària com a la secundària, el sistema és inequitatiu.

Què més li manca al sistema?

Malgrat ser universal, no és de cobertura global. Per tant, si volem promoure la igualtat d'oportunitats i la participació de totes les persones que viuen a Catalunya, necessitem que sigui equitatiu. Per això es crea la Direcció General.

I tot això com ho farà?

Tenim diferents projectes a desenvolupar els mesos vinents per posar-hi les bases. El primer de tots és fer un nou Pla estratègic de Serveis Socials. El que tenim vigent és del 2007, fet abans de la crisi, de les polítiques d'austeritat, de la Llei de la dependència, de la Llei contra la pobresa energètica... Ara, necessitem un nou horitzó.

“El Sistema Català de Serveis Socials, malgrat ser universal, no és de cobertura global. Si volem promoure la igualtat, necessitem que sigui equitatiu”

Quin és aquest nou horitzó?

Hi ha qüestions bàsiques en les que ja hi ha un fort consens. Per exemple, necessitem que el sistema sigui de caràcter preventiu i no de caràcter pal·liatiu. És a dir, no deixarem d'atendre les situacions agudes o de crisi, però sí que hem de treballar perquè el Sistema Català de Serveis Socials sigui fonamentalment preventiu i d'arrel comunitària.

Què implica fer prevenció per al sistema?

Necessitem atendre més persones abans, per atendre’n menys després. I tenir un sistema en què la primària tingui un paper molt rellevant. Ha de ser la porta d'entrada, on hi hagi els professionals de referència, per tal que, després, en la secundària, la intervenció sigui una continuació assistencial i es pugui fer una atenció coordinada i complexa, per tal d'evitar situacions d'institucionalització en centres residencials.

Quins serveis engloba l'atenció primària i la secundària?

L'atenció primària és la que fa la primera acollida, la primera valoració, el primer pla de treball i la primera derivació a serveis secundaris si és necessari. Això és fonamentalment el nucli d’acció dels equips bàsics. Després, hi ha la Xarxa de Serveis Socials vinculats a la primària, com poden ser els serveis d'orientació i atenció a les famílies, els d'intervenció socioeducativa, els equips de valoració de la discapacitat, els equips d'intervenció comunitària, entre altres. Més enllà, hi ha altres subsistemes i, després, els mateixos sistemes de protecció de la infància o de la dependència o els sistemes d'institucionalització, com les residències, les llars de residències, els centres sociosanitaris.

És a dir, que la primària fa la valoració i deriva, si és necessari, a altres serveis secundaris. I, al final, els Serveis Socials haurien de poder atendre totes les etapes de la vida.

Sí, hauria d'atendre a totes les persones en qualsevol moment de la vida, en funció dels canvis que van tenint aquestes persones en l’autonomia personal i la capacitat de tenir interaccions lliures amb el seu entorn més proper i amb la comunitat.

“El primer de tot és fer un nou Pla estratègic de Serveis Socials. El que tenim vigent és del 2007, fet abans de la crisi, de les polítiques d'austeritat”

Però la major part de la ciutadania no fa ús dels Serveis Socials actualment...

Això és perquè és un sistema que té molt poc prestigi social i la majoria de la població no sap què fa. A més, no disposa de suficients recursos per poder fer una atenció de cobertura global, com sí que fa el sistema públic de Salut. Per això cal una reorientació i situar l'atenció preventiva i primària al centre.

La idea seria que tothom tingués una targeta social com qui té una targeta sanitària?

De fet, sí, tindrem una targeta social i sanitària. Tot i que, avui dia, no crec que hi hagi d'haver una targeta física... Simplement, totes les persones hauran de ser ateses. Tradicionalment, el Sistema Català de Serveis Socials ha atès els col·lectius més vulnerables, amb necessitats materials molt greus, en situació de pobresa severa, i les persones en situació de dependència. Així que el gruix de la societat no s'hi identifica...

Però no només dona cobertura en situacions d'emergència o greus, no?

No, no només ofereix aquests serveis, sinó que també tracta les interaccions, l'autonomia personal, la capacitat per participar en igualtat de condicions en societat. Si no hi ha una prevenció en les relacions socials, personals i comunitàries, de vegades la teva situació material no es pot revertir i no pots cobrir les necessitats del dia a dia.

La nova estratègia ha de ser, doncs, global?

Sí. El proper dia 13 de setembre presentarem el document de bases del Pla estratègic i iniciarem el procés participatiu que ens permeti enriquir el document amb tots els agents del Sistema i aprovar-lo a principis de 2020; és a dir, els grups parlamentaris, les àrees bàsiques de serveis socials, les entitats municipalistes, els col·legis professionals, els sindicats, la patronal, les persones usuàries...

No fa massa, en un acte organitzat per ECAS, el consultor social Fernando Fantova va explicar que les entitats s'han convertit en proveïdores només i no s'han preocupat de les relacions íntimes i comunitàries. També la filòsofa Begoña Roman afirmava que les entitats han de tenir molt clar que, un cop han plantat la llavor, són prescindibles. Si no, s'acaben institucionalitzant, acaben entrant en una roda burocràtica i només fan projectes que s'avinguin a requisits tècnics, i no al que la societat necessita. Com ho ha de fer l'Administració per motivar el contrari?

És un debat molt interessant. Fonamentalment, el finançament de les entitats prové, actualment, de fons públics i aquesta estructura ha fet que, en moltes ocasions, el sistema sigui feble. Per això és tan important enfortir la primària de Serveis Socials i el sistema. És llavors quan les entitats poden seguir sent proveïdores o engegar projectes innovadors independentment d'allò que els demani l'Administració. Un model en què la primària de Serveis Socials està proveïda per entitats lucratives és el que ha gestionat el PP a País Valencià. Jo no hi crec, en aquest model. De la mateixa manera que entenem que els sistemes de Salut o d’Educació han d'estar proveïts pels serveis públics, també ho han d'estar els Serveis Socials. Per a mi és bàsic, perquè aconsegueixes equitat i igualtat d'oportunitats a tot el territori.

“Cal una reorientació i situar l'atenció preventiva i primària com a centre del sistema, per tal que tota la població de Catalunya pugui ser atesa”

Força actors del tercer sector també critiquen la falta de comunicació que hi ha entre les entitats de l'acció social. No hi ha prou diàleg en el territori?

En general, les entitats que treballen en un mateix territori sí que parlen entre elles. L'altra qüestió és si comparteixen recursos i si coordinen les seves intervencions i si hi ha veritables projectes d'arrel comunitària...

Ha de ser funció de la nova estratègia coordinar les entitats?

No. Les entitats han de fer la feina que creuen que han de fer. I si volen proveir serveis públics, haurem d'habilitar el marc perquè puguin fer-ho, anant de la subvenció a la concertació. Els serveis públics no els podem licitar o hauríem d'evitar-ho, però tampoc els podem subvencionar. S'han de concertar, perquè, si no, precaritzes el servei i l'entitat que el presta. A més, el sistema català té una Cartera de Serveis Socials que estem revisant i alinearem amb el nou Pla Estratègic de Serveis Socials. El que farem serà definir un marc per a aquest sistema, per saber quins són els serveis que n'han de formar part, i si les entitats volen proveir-lo, ho podran fer, però aquesta no hauria de ser exclusivament la seva missió. La dinamització comunitària, per exemple, sí que l'han de fer les entitats coordinades a través de la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària.

Així, s'està actualitzant la cartera de Serveis Socials tal com demana La Confederació?

Efectivament, la cartera de Serveis Socials fa deu anys que no s'actualitza. I han passat moltes coses a la societat catalana que fan que ens replantegem la necessitat d'actualitzar-la, però no té sentit fer-ho sense definir cap a on anem, quin sistema volem, com volem que s'estructuri, què volem que faci i com volem que s'organitzi. I, després, definirem els serveis que responen a aquesta lògica. Aquí hi ha la cartera, però també el Contracte Programa i la provisió de serveis, és a dir, com els comprem, com els paguem, com els avaluem, a quines necessitats socials volem donar resposta...

I, d'entrada, a quin context haurà de donar resposta?

Aquests deu anys, els fluxos migratoris s'han alentit. Entre el 2000 i el 2010 arriba a Catalunya aproximadament un milió i mig de persones. Això fa que el nostre entorn immediat canviï. També és una dècada en la qual hi ha un gran creixement econòmic, acompanyat, malgrat tot, d'una precarització del mercat de treball. Comença a aparèixer la figura del mileurista, del precariat. Les necessitats materials canvien i, per tant, també canvia la tipologia de persones a les quals el sistema ha de donar resposta. Sovint són persones que tenen feina, però que no arriben a finals de mes, perquè el salari que cobren és molt baix o perquè fan jornades intermitents o parcials... Alhora, el preu de l'habitatge s'ha encarit molt, i arriben la crisi i les polítiques d'austeritat, que impacten a tota la Unió Europea.

Això fa que els serveis públics es vegin amenaçats.

Sí, i després s'implanta la Llei de la dependència, que és una invasió competencial que totes les autonomies accepten, perquè hi ha un bé comú que s'ha de protegir, el dret de les persones a ser ateses. Però això fa que a Catalunya la creació d'aquest dret subjectiu tingui un impacte molt negatiu en les finances de la Generalitat, perquè ha d'assumir els incompliments reiterats de l'Estat des de la seva aprovació i posada en marxa. Encara ara l'Estat espanyol no compleix amb els acords. I també hi ha l'impacte que suposa fer la Llei contra la pobresa energètica, que encarrega a la primària de Serveis Socials a determinar quin és el grau de vulnerabilitat econòmica de les persones que generen impagaments a les subministradores. Les companyies elèctriques que fan negoci amb un bé públic augmenten la pressió sobre la gestió i, amb les retallades de la crisi, encara agreugen més la situació de la primària. Per això, els reptes que té el Pla estratègic són, d'una banda, insistir en aquesta necessitat de fer atenció preventiva, descongestionar. I, per altra banda, preservar el bé comú del sistema.

“El sistema no és només la tramitació d'ajuts. Les professionals han de poder dedicar-se a protegir i fomentar l'autonomia personal”

Perquè la primària pugui fer prevenció, cal dotar-la millor i desburocratitzar-la?

Efectivament. La consellera Dolors Bassa, que ara està injustament empresonada, dos mesos abans d'entrar a la presó va aprovar l'ampliació del finançament de la primària de Serveis Socials per al període 2016-2018, a través del Contracte Programa. El pressupost es va incrementar un 31% fins als 58,5 milions d'euros. En aquest període, augmenta el nombre de les professionals un 12%: 386 treballadores i educadores socials i 373 administratives. És una feina que ja s'ha fet, però que s'ha de continuar fent, i que, a més, implica una desburocratització. Una altra qüestió lligada a això és la transformació digital, que ha de permetre que les professionals puguin dedicar-se a atendre i no a gestionar burocràcia. Això és fonamental. Per això, estem treballant en un Pla de transformació digital, que ens hauria de permetre que tots els sistemes d'informació de la primària i la secundària estiguessin connectats, també amb Salut, Justícia o Educació.

En aquest sentit, les entitats també reclamen que, per demanar ajuts, les famílies només hagin d'omplir un document per a totes les sol·licituds.

Per aquest motiu es crea la Renda Garantida de Ciutadania, per compactar prestacions. El Sistema Català de Serveis Socials no és només la tramitació d'ajuts. Les professionals han de poder dedicar-se a la seva feina, que és protegir i fomentar l'autonomia personal, la interacció i el vincle.

Però s'intentaran reduir aquests tràmits de sol·licitud?

Sí, és clar, i simplificar-los. Però insisteixo, la tramitació de prestacions no és l'única intervenció que fem. Això és el que el prejudici ens diu que fa el sistema. Per això la gran majoria de la població no volem anar-hi, perquè l'associem amb la pobresa i els col·lectius en risc d'exclusió. Però, de fet, moltes vegades la pobresa és causa de la falta d'interaccions i d'autonomia personal i de desenvolupament de competències.

Teniu algun referent en el qual us emmiralleu?

Els models nòrdics, que són models de caràcter preventiu fonamentalment.

Quins són els reptes que haurà d'afrontar, en un futur, el Sistema Català de Serveis Socials? En teniu una idea aproximada?

Sabem segur que la societat catalana serà encara més diversa i les dones estaran més apoderades. Per tant, el sistema no podrà ser cec al gènere i haurà de trencar les relacions de poder i desigualtat que el patriarcat estableix. Això implicarà transformacions en la provisió de tots els serveis, no només del Sistema Català de Serveis Socials. També sabem del cert que serà una societat més envellida i el que intuïm, i sabem, perquè hi estem cada dia en contacte, és que les persones no voldran morir en residències, sinó a casa. Per tant, haurem d'atendre les persones abans, en l'entorn comunitari, perquè no podrem fer tantes residències, ni voldrem. Així que haurem d'anar incrementant els recursos vinculats als centres de dia, l'atenció diürna, el suport a l'entorn domiciliari i comunitari, i garantir que les persones tenen autonomia al llarg de tot el cicle vital. També sabem, o intuïm, que la transformació digital encara serà més radical, perquè creix exponencialment, i això introduirà un debat ètic en relació a la nostra privacitat.

“No podrem ser cecs al gènere i haurem d’atendre la gent gran abans, a casa i en l’entorn comunitari”

Tot això, és clar, necessàriament ha d'anar acompanyat d'un increment en els pressupostos.

L'increment pressupostari és la conseqüència del model. És a dir, necessitem ampliar la cobertura i això, és evident, implicarà un creixement pressupostari que haurem d'acabar de quantificar, quan tinguem acabat el document del Pla estratègic. Aquest increment, però, ja s'ha anat produint els darrers anys. Es tractarà, doncs, de consolidar aquest creixement i de convèncer totes les persones, amb dades i evidència empírica, que tot euro destinat al Sistema Català de Serveis Socials és una inversió i un estalvi. El 80% dels condicionats de la salut no tenen a veure amb el sistema de la Salut, sinó que són de caràcter social. Això vol dir que el Departament duplicarà el pressupost en els quatre anys vinents? No, no, no... perquè els creixements de model i d'organització hauran de ser digeribles.

Per tant, l'exigència de revisar ja els preus de la cartera de Serveis Socials, que estan congelats des de fa deu anys, no serà d'un dia per l'altre?

No, la revisió de preus serà possible en la mesura que hi hagi pressupost. Ara bé, la paràlisi per anàlisi és un mal que hem d'impedir. Podem anar fent canvis en el sistema, mentre fem el debat del Pla estratègic i el de cartera. Hi ha coses que podem fer paral·lelament.

En les properes setmanes heu dit que presentareu el document de bases del Pla estratègic de Serveis Socials. Quant de temps preveieu per debatre i aprovar un document definitiu?

Ens agradaria que el debat fos molt ampli però creiem que, sense córrer, necessitem un Pla estratègic de Serveis Socials tan aviat com sigui possible, perquè fa massa anys que el Sistema català de Serveis Socials no disposa d’un full de ruta actualitzat i la cartera de Serveis Socials i totes les eines de gestió derivades del Pla estratègic necessiten ser revisades. Així que prendrem uns tres o quatre mesos en el procés participatiu i preveiem aprovar-lo a principis de 2020. Aquest és un debat que està força madur, en el que els diferents agents del sistema fa temps que hi treballen, i en el que ja disposem de consensos que recollirem al document definitiu del Pla.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article