Dibuixar nens discapacitats és difícil perquè és dir-los: 'Sou diferents'

Aquesta setmana és el torn de la il·lustradora Roser Capdevila, mare de Les tres bessones, en les entrevistes de '52 tallats i un tovalló'. Capdevila, a la pregunta "com creu que s'ha d'enfocar l'educació dels nens amb discapacitats?", respon: "No ho sé. No sóc una psicòloga ni estic posada en aquest món. Però jo, per exemple, he conegut molt de prop el cas d'una neboda meva, la Marta Capdevila, que és sorda profunda. Ara ja té 42 anys i és mare de família. Ha tingut quatre fills i un és sord i ella ara està lluitant moltíssim per aquests nens. Quan era petita, la Marta anava a una escola de nens sords, parlem de fa molts anys, quan encara els feien la classe en castellà, no podien parlar en català i era molt diferent d'ara. Quan els meus germans van poder, la van portar a una escola de nens oients i van fer la integració. I això va ser molt important per a ella. Llegeix els llavis i podem tenir-hi una conversa. Parla català, castellà i ara ha començat anglès. És molt espavilada i ha estat la meva gran ajudant dibuixant perquè, de fet, ella va començar a parlar amb els meus dibuixos. Jo li dibuixava una vaca i li ensenyava a fer “muuuu”. Ha estat una gran ajudant meva i ens apreciem molt." Fent clic aquí podeu llegir l'entrevista sencera.