“La societat està infectada amb un virus que es diu ‘antigitanisme’”

Maria Rubia Vicepresidenta del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona, membre de la junta directiva d'Unió Romaní i fundadora de Nakeramos

La Maria Rubia considera que la denúncia i la reivindicació del poble gitano continua avui més viva que mai. Coordina, des de l’any 2002, l'Associació Intercultural Nakeramos, que en idioma romaní vol dir “No fem res?”, on realitzen activitats socials que afavoreixin la cohesió de la comunitat gitana i la interacció amb altres cultures. Rubia parla amb la mateixa energia que la fa estar activa aquí i allà. No para mai. Tot i que reconeix que per trencar l’estigma encara queda molt camí per recórrer, es mostra esperançada amb el futur d’aquest poble. “És un procés lent perquè han estat segles d'assimilació forçosa. Ara és el moment del reconeixement, de la reparació i de la restauració amb el poble romaní”, confessa.

Gitanitzem Barcelona. Aquest és l'eslògan i el propòsit: el poble gitano celebra aquest diumenge el seu dia més internacional. Un dia per a la reivindicació. La reivindicació que va començar un 8 d’abril de l’any 1971 a Londres, quan un grup d’intel·lectuals gitanos es van reunir, precisament, per denunciar la mort d’un grup de nens gitanos víctimes d’un desallotjament.

Com es presenta la diada d'enguany?

Aquest diumenge hem preparat moltes activitats. Per exemple, a la tarda tenim un acte al conservatori del Liceu. Malgrat el to festiu del dia, crec, fermament, que aquest 8 d'abril, i tots els que el precedeixen, són dies per reivindicar. En el context actual, l'extrema dreta està creixent a tota Europa, guanyant cada vegada més terreny. Aquest fet no el podem deixar passar per alt.

Ara que la paraula “apoderar” està en boca de tothom, què significa, realment, apoderar el poble gitano?

Crec que el fet d'apoderar mostra que hi ha una posició dominant sobre l'altra. Una posició que té la facilitat de donar-li les eines a l'altra part. Algú apodera quan està en una posició superior. A més, considero que no es tracta de que tothom hagi d'apoderar-se alhora. Parteixo de la base que el poble gitano està format per individus i, per aquest motiu, l'apoderament i les capacitats formen part de la individualitat i del bagatge personal, emocional, familiar i social de la persona.

“La joventut gitana està trepitjant fort i aconseguint més espais de participació”

El poble gitano té el sentiment de la col·lectivitat molt arrelat. Aquest fet suposa un avantatge o un inconvenient per al creixement individual?

El fet d'identificar-nos i de tenir aquest sentiment de col·lectivitat arrelat s'hauria de diferenciar del fet que som la minoria més racializada i la que pateix més discriminació de totes. El poble gitano té unes tradicions, uns costums. Malgrat això, les tradicions que tenim els gitanos de l'Estat espanyol són bastant diferents de les tradicions dels gitanos d'altres parts del món. Això sí, tenim el mateix sentiment de poble nòmada. El nostre himne ho diu ben clar: Gelem, Gelem, que vol dir Vaig caminar, vaig caminar. L'himne representa la persecució, mitjançant les lleis antigitanes i pragmàtiques contra el nostre poble. Representa l'assimilació forçosa i l'esclavitud que hem patit durant un segle. Els gitanos, quan ens identifiquem en això, ho fem com un grup totalment racialitzat.

Feu les coses en comunitat.

Sí, en aquests últims anys he tingut contacte amb diferents grups de gitanos de tota Europa, i també de Canadà. A través d'una xarxa europea que es diu Ternype, de la qual soc membre fundadora.

I quina és la situació de la joventut gitana a Europa?

La joventut gitana està trepitjant fort i aconseguint espais de participació. D'una banda, exigeixen els seus espais i, de l'altra, exigeixen al sistema i a la societat que entengui que l'antigitanisme no és un problema del poble gitano és un problema del racisme que hi ha a la societat. Per tant, odia el racisme, no els gitanos. Però és un sentiment d'odi que està tan arrelat que  ja gairebé és invisible i s'ha normalitzat.

 

Què creu que ha de passar, doncs, perquè desaparegui aquest sentiment d'odi que suposa un llast des de fa temps? Creu que anem en la bona direcció?

Sí, i tant que hi anem! El que passa és que és un procés lent. Comparat, per exemple, amb els Estats Units, que ja porten més de 40 anys amb lleis de discriminació positiva vers la comunitat afroamericana. Nosaltres portem 40 anys de retard. Han estat segles d'assimilació forçosa. Ara és el moment del reconeixement, de la reparació i de la restauració. Del reconeixement intel·lectual del poble gitano, de totes les aportacions que ha fet, fins i tot, a l'idioma. El poble gitano sempre ha estat un poble nòmada, que ha fet un viatge llarg i, en aquest viatge s'ha vist influenciat i, a la vegada, també ha influenciat. Aquest reconeixement també és necessari per a l'autoestima del col·lectiu.

Entre les moltes coses que té entre mans està impulsant un projecte d'economia social exclusivament per a dones gitanes.

De moment, estem en una fase molt inicial. És un projecte innovador perquè mai s'han fet intervencions que aprofundeixin en la dona gitana en l'àmbit laboral. Un aprofundiment que té en compte les pròpies capacitats de la comunitat, posant-les en valor. I destaca tot allò que aquestes persones han adquirit, tant pel fet de ser dona, com pel fet de ser gitana. Volem donar, doncs, una possibilitat de reconeixement a nivell laboral i professional també per aquestes dones.

“Ara és el moment del reconeixement, de la reparació i de la restauració del poble gitano”

I pel que fa als joves gitanos, creu que tenen suficient veu a Catalunya?

En els últims cinc o sis anys hi ha hagut un relleu intergeneracional en els espais de participació. Un relleu que s'ha produït de manera natural i en el que els joves hem après al costat dels nostres ancians. No ha estat un relleu forçat, és a dir, la joventut no s'ha hagut d'imposar per aconseguir l'espai, sinó que grans i petits han anat de la mà. I, d'aquesta manera, crec que els joves estan més visibles i tenen més presència en la societat catalana.

Forma part del Consell Municipal del Poble Gitano, òrgan de l'Ajuntament de Barcelona.

Sí, com a vicepresidenta i amb l'associació Nakeramos, que també en forma part. Quan es va constituir aquesta entitat vam veure interessant posar-li el nom d'associació intercultural perquè considerem molt important el fet de facilitar espais d'interacció on la comunitat gitana, al costat d'altres grups minoritaris presents en la societat, puguin compartir espais i que tinguin un benefici real per la nostra comunitat.

I ha donat resultats?

Sí. A poc a poc es noten els resultats. Barcelona és una ciutat multicultural però poc intercultural. Per això aquests espais són necessaris. Espais on tothom se senti còmode, tothom senti que la seva cultura és important, que és una cultura que aporta valor i enriqueix als altres. A més, és important també destacar les coses que tenim en comú amb la cultura paia, i no només les diferències.

De vegades, la tasca que es fa des de les institucions queda una mica allunyada de la realitat, és a dir, del treball de camp. Creu que és el cas d'aquest òrgan?

El Consell Municipal és un òrgan consultiu de l'Administració local. És un òrgan en el que les entitats vetllem perquè les polítiques municipals es duguin a terme i observem com aquestes afecten a la nostra comunitat. Sobretot, a la comunitat local. Hem de vetllar perquè l'Ajuntament de Barcelona, en les àrees on té competència, afavoreixi d'una manera equitativa la nostra comunitat.

“Barcelona és una ciutat multicultural però poc intercultural, per això, els espais per les minories són necessaris”

Què espera que el poble gitano vegi complert en un futur immediat?

Espero que les polítiques municipals de la comunitat gitana es duguin a terme i que el propi poble formi part del procés de producció de les mateixes, que no siguem simples espectadors, sinó que la comunitat pugui aportar la seva opinió i que sigui més visible en la societat. Reivindiquem, doncs, aquest espai de visibilitat, de reconeixement, de patrimoni artístic i cultural. La comunitat educativa s'hi ha d'implicar. I no només l'educativa, sinó que ha de ser un compromís des de diferents àmbits. Per exemple, en l'àmbit acadèmic, vam haver de demanar que la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola retirés la paraula trapacero del diccionari o deixés de relacionar-la amb els gitanos.

Vau haver de fer una campanya online per demanar la seva retirada.

Sí. Tot i que, certament, és com demanar-li al llop que guardi les ovelles. Tenim un sistema que opina així del poble gitano i, a sobre, ho justifica.

Hi ha molt camí per recórrer, llavors.

Sí i, sobretot, s'ha de començar a entendre que les estructures de la societat estan infectades amb un virus que es diu antigitanisme, que està incrustat i que, fins i tot, ha arribat a normalitzar-se. Tornant a l'exemple de la Reial Acadèmia, últimament hem vist casos amb grups de discapacitats i altres col·lectius que han demanat la retirada de certes paraules ofensives i s'ha procedit a fer-ho. En canvi, per a nosaltres, els gitanos, ha estat una lluita d'anys. En aquest cas, hem lluitat molt per poder eliminar aquesta paraula del diccionari i, tot i així no ha estat eliminada. Han afegit una excepció.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article