La Renda Garantida va ser possible gràcies a una iniciativa legislativa popular (ILP) i substitueix l’antic programa de la Renda Mínima d’Inserció (RMI), que ja no s’adaptava a la realitat de país. Gràcies a això, unes 60.000 persones que cobraven la RMI ara perceben una mitjana de 200 euros més mensuals. S’hi sumen també unes 45.000 persones noves a qui se'ls complementa la pensió. A més, des del setembre del 2018 també hi ha molta gent que ha començat a rebre de bell nou l’ajuda. En total, doncs, unes 113.000 persones es beneficien d’aquest nou dret. Però, tal i com denuncien els promotors de la ILP, la llei no s’està implementant com hauria: s’han produït retards, hi ha uns 10.000 expedients d’ajudes estatals aturats i alguns usuaris posen en dubte el sistema de sol·licitud. Malgrat les dificultats, el director general d’Economia Social, Josep Vidal, considera que la prestació és “un èxit col·lectiu”.
El conseller ha admès que s’han denegat el 73% de les sol·licituds tramitades de la Renda Garantida i només se n’han acceptat el 10%. No és un percentatge molt elevat de denegacions?
Sí que hi ha un percentatge molt elevat, però ho millorarem. La major part de denegacions que estem tenint són perquè es tenen ingressos superiors al que marca la normativa per al 2018, però com que la llei es va desplegant de forma transitòria fins al 2020, és probable que moltes d’aquestes persones puguin acabar entrant més endavant.
Però hauran de tornar a fer la sol·licitud?
Sí, òbviament. I això és el que hem d'intentar explicar millor. També hem de millorar la comunicació perquè, tal com ens adverteixen les entitats, encara podem arribar a més gent. Per això, estem treballant amb tots els agents socials i econòmics. Vam rebre unes 400.000 peticions d'informació, que es van concretar en unes 100.000 visites i, al final, aquestes han generat uns 69.000 expedients tramitats. Això vol dir que hem explicat bé els requisits per accedir-hi, però podem fer-ho més bé. També estem treballant perquè tots aquells col·lectius que la llei preveu que es vagin incorporant ho puguin fer. Ho farem tan aviat com tinguem aprovat el reglament de la llei.
Creieu que el fet que les expectatives fossin tan altes, però el primer any s’hagin denegat tantes sol·licituds, ha pogut generar falses expectatives?
No. Que tanta gent s’hi hagi interessat demostra que el que va aprovar el Parlament respon a una necessitat social clara. És un èxit per a tothom, de fet. La capacitat per explicar la llei dels nostres tècnics i de la web ha estat prou elevada. Malgrat tot, hi ha una gran quantitat de gent que prefereix tirar endavant l’expedient encara que no compleixi algun dels requisits.
“Al fet que sigui un nou dret, cal afegir les dificultats vinculades al 155, la impossibilitat de tenir iniciativa política. Això ens va impedir fer el decret del reglament”
Però potser, per tant i com deia, s’ha de millorar encara més la comunicació?
Sí, com en qualsevol nova llei o nou programa. Òbviament, hi ha coses que hem de millorar, però també és veritat que ens hem preparat bé. Vam dotar-nos de 400 persones més per desplegar el dispositiu de la Renda Garantida a totes les oficines del SOC. Unes 290 persones van anar directament a l’atenció al públic i les altres s’han dedicat a la gestió. A més, hem tingut prou agilitat perquè en el moment en què ha baixat el nombre de peticions, les persones que treballaven atenent al públic s’hagin incorporat a la gestió.
El conseller ha admès que les circumstàncies polítiques del darrer any no han ajudat tampoc a desplegar la llei plenament.
Al fet que sigui un nou dret, cal afegir les dificultats vinculades al 155, la impossibilitat de tenir iniciativa política. Això ens va impedir fer el decret del reglament, i per tant, no vam poder engegar algunes actuacions que ens haguessin permès probablement poder gestionar molt millor la comunicació, sobretot pel que fa al desplegament territorial. I, malgrat tot, el Govern està treballant molt coordinadament amb els sindicats, les entitats, les patronals i els ens locals.
La conselleria també està tenint problemes per resoldre uns 10.000 expedients de persones que volen fer compatibles ajudes estatals amb la Renda Garantida. I sembla que, de moment, el govern espanyol no està per la labor de solucionar-ho.
Sí, tenim una gran dificultat per fer compatibles les prestacions estatals amb la Renda Garantida. L'Estat ens va deixar aturada aquesta negociació fins al mes d’abril. Això vol dir vuit mesos en què nosaltres haguéssim pogut resoldre i tramitar expedients. Els tenim aturats, no per voluntat pròpia, sinó per protegir els drets de la ciutadania.
Què vol dir?
En els casos de les prestacions complementàries de l’Estat, com ara els subsidis de l’atur, hi ha silenci administratiu negatiu, i no positiu, com en les sol·licituds de bell nou de la Renda Garantida. Això vol dir que si no hi ha una resposta de l’administració, és que se t’ha denegat l’ajuda. Però nosaltres, en canvi, no les hem volgut denegar, sinó que les hem aturat, perquè entenem que hem de garantir els drets de les persones. Creiem que les hem d’anar resolent. A més, no volem que les persones que tenen drets econòmics gràcies a aquestes pensions de l’Estat, com ara la gratuïtat de la farmàcia, els perdin. La majoria de queixes que ens arriben en cas de retard són per aquesta circumstància.
Per què no es va preveure aquesta incompatibilitat amb l'Estat?
Sí que es va preveure. Vam demanar una reunió d’urgència des del primer dia. En aquelles dates sí que sabem que el govern espanyol va canviar la direcció general de treball...
Però això és un cop el Parlament aprova la llei. Abans no es va preveure que això podria passar i que caldria un diàleg amb l’Estat?
Sí, però fins que no està aprovada la Llei, no pots fer massa. A més, fins a l’últim moment hi va haver modificacions en la normativa. De seguida que vam poder, vam intentar treballar-ho amb l’Estat. I, malgrat les dificultats, els tècnics del servei d’ocupació espanyol que treballen a Catalunya van tenir una bona relació amb els tècnics de la nostra administració. Però crear una taula interadministrativa és una decisió política, no tècnica. I, malgrat que ho vam demanar, des de l’Estat es va decidir no fer-la fins al març, quan es va constituir. Després de convocar-la, fixa’t, van tardar només tres setmanes a arribar a un acord.
“Tenim un pla per resoldre a finals d'any els 10.000 expedients que complementen prestacions de l'Estat amb la Renda Garantida”
El secretari general de Treball de la Generalitat, Josep Ginesta, ha promès que a finals d’any aquests expedients s’hauran desbloquejat. Serà així?
Sí, tenim un pla que el conseller ens va manar per resoldre la situació d’aquests 10.000 expedients a finals d’any. Això no vol dir que si hi ha un altre gran volum de demandes, ens hi tornem a trobar, amb una bossa d’expedients pendents, és clar. En aquest cas, però, estaran dins de termini, i no fora, com ara.
Abans ha comentat que hi ha col·lectius que han quedat fora de la prestació, però que, amb el reglament que s’hauria d’aprovar a principis del 2019, s’hi podran afegir. Per què no es van incloure d'entrada?
Les persones sense llar, les persones que han estat desnonades o les dones que són víctimes de violència masclista sí que estan incloses, però no si viuen en serveis residencials. En concret, hem de poder incloure dins el reglament aquelles persones a les quals ja se’ls garanteix els mínims d'una vida digna, com ara el menjar, un habitatge o altres ajudes. Estem treballant amb les entitats per fer-ho compatible. Cal tenir en compte que la Renda Garantida és un dret subjectiu que busca activar les persones perquè surtin d’una situació de pobresa. Agafant aquest precepte de la llei, estem plantejant que aquestes persones es comprometin a fer realment un procés d’integració, amb l’ajut dels treballadors socials. Això els permetrà rebre la Renda Garantida un any abans de finalizar el servei públic.
Són moltes les persones que es troben en aquesta situació? Les entitats que acullen les persones sense sostre han mostrat la seva preocupació.
Pel que fa als casos de persones sense llar, quan ens ho van demanar les entitats, els sindicats i els promotors de la ILP, vam buscar les dades i hi havia nou expedients denegats de persones que s’estaven en albergs. Els que no tenien residència i van sol·licitar la prestació, sí que l’han rebut. Òbviament és un problema per a aquestes nou persones, i ho estem intentant solucionar.
Les reunions amb les entitats per concretar el reglament es convoquen a bon ritme?
Les reunions són més o menys setmanals. També hem marcat un calendari amb els grups de treball de la comissió de Govern fins d’aquí a dos mesos. Estem anant bastant ràpids, tot i que ens agradaria anar-hi més.
I per què els promotors de la ILP no participen d'aquestes reunions? És una de les queixes que ells han manifestat en diverses ocasions.
Qui no participa són els que s’han quedat dins la plataforma promotora, perquè la normativa no ho contempla. Quan es va negociar la llei, es va redactar qui formava part d’aquesta comissió de Govern i els de la plataforma de la ILP no hi surten, però sí que hi són els sindicats, ECAS, la Taula del Tercer Sector o els partits polítics, que també van formar part de la comissió promotora de la ILP. Aquesta va ser una proposta del mateix grup promotor en el seu conjunt i no té voluntat d’apartar ningú.
Però si aquests activistes ho sol·licitessin, hi podrien participar, de la comissió de Govern?
En la comissió, no, però en reunions més informals, sí. De fet, el conseller s’hi ha reunit diverses vegades i entenc que no hi ha cap problema. Ara bé, la funció dels promotors de la ILP era permetre l'aprovació de la llei. Ara, qui té la responsabilitat de fer el seguiment són els ens locals, els agents socials i econòmics i el Govern. Aquesta formalitat que marca una llei no serà el Govern que se la salti.
“És impossible que hi hagi una instrucció que digui que no s’ha d’atendre la ciutadania donant la màxima informació possible”
Precisament, els activistes de la ILP van sol·licitar les xifres d’implementació de la prestació i una de les dades que van obtenir és que els treballadors del SOC han rebut fins al juliol 60 modificacions d’instruccions a l’hora de tramitar l’ajuda. És normal aquest nombre de notificacions?
No ho sé, si són moltes. Això és una valoració molt subjectiva. Quan impulses un dret nou, fas moltes instruccions, sobretot quan la implementació és transitòria. És el primer cop que el servei públic d’ocupació vehicula una prestació com la Renda Garantida i, és clar, no tens un sistema preparat. Per tant, s’han de fer instruccions, perquè hi ha 400 persones noves que s’han de formar. Aquesta complexitat requereix organització. És l'única manera que tothom actuï amb certa similitud a tot el territori. I és veritat que anem modificant moltes instruccions per adaptar-nos a les necessitats de la ciutadania. No acabo d’entendre per què hauria de ser negatiu, això.
Bé, els activistes de la ILP creuen que potser algunes d’aquestes instruccions han incentivat que es restringeixin les sol·licituds.
Però això no és possible, perquè no és el SOC qui rebutja les sol·licituds. A les oficines només les tramiten. És impossible que hi hagi una instrucció que digui que no s’ha d’atendre la ciutadania donant la màxima informació possible. Una altra cosa és que hi hagi alguna instrucció que digui que cal informar clarament de quins són els requisits per tenir accés a l’ajuda, perquè és important explicar-ho, però no hi ha hagut instruccions que restringeixin les sol·licituds. Si algú demana inscriure’s, encara que hi hagi algun requisit que no es compleix, se’l registra.
La conselleria ha explicat que els motius principals per denegar l’ajuda són tenir uns ingressos superiors al llindar que marca la llei o tenir una feina. Si s’informa tan bé, per què hi ha tantes persones que sol·liciten la prestació sense complir els requisits?
D’una banda, perquè nosaltres pensàvem que podríem fer un reglament ràpidament que contemplés tots els requisits de comptabilitat amb rendes del treball. Hi ha tres supòsits que són molt clars, com les famílies monoparentals o les persones que ja rebien la RMI, però si tens un contracte a temps parcial i algú t’ha dit que, transitòriament, pots rebre l’ajuda, potser penses que la pots demanar i no et toca. D’altra banda, i estem intentant explicar-ho més bé, la Renda Garantida s’aplicarà de forma gradual i potser algunes persones han consultat les taules de requisits que es demanaran al final, el 2020, i no han tingut en compte que enguany encara no els tocava. Per últim, des de la conselleria fem l’esforç de no comparar xifres, però sí que és cert que, en general, en les prestacions, hi ha un percentatge elevat de denegacions, perquè la gent ho prova. En la RMI era d’un 55%, per exemple.
La llei s’ha d’anar coneixent a poc a poc, també.
Sí, és clar. A més, les normes jurídiques també es van interpretant a mesura que les poses en funcionament. Si vam decidir implementar-la en quatre anys, més enllà de la qüestió econòmica, és perquè cal explicar-la bé. Tots ens som responsables. Abans de demanar una modificació de la llei, com ha sol·licitat el PSC, cal conèixer-la i esperar que arribi el reglament que ajudarà a desenvolupar-la. Que hem de millorar la compatibilitat? Sí. L’atenció individual? Sí. La valoració que fem és millorable, òbviament, però, si és un desastre, per què vam fer aquesta llei? No és un desastre! Milers de persones que no rebien cap ajuda ara sí que la reben. 113.000 persones reben ara la prestació.
“S’han invertit 309 milions d'euros en la prestació i els complements de pensions. Amb la RMI eren 173 milions el darrer any”
Fins al juliol s’han presentat fins a 3.200 recursos d'alçada. Com respon l'administració?
Revisa l’expedient i, si la persona té raó i ho argumenta, se li modifica. Si no se li reconeix, encara pot fer algun altre tràmit administratiu. I quan ha acabat tots aquests recursos, si la persona considera que se li ha vist perjudicat el dret, pot anar al jutjat.
No s'ha donat encara cap cas?
No, no ha donat temps. A més, tant els sindicats com les entitats o els promotors de la ILP han fet suport a la ciutadania perquè presenti recursos d’alçada, i a l’administració estem encantats de la vida, perquè som els primers que hem de garantir tots els drets. A la pàgina web, hem posat a disposició un formulari de recurs, i també al SOC es pot demanar. Ho ha volgut explícitament el conseller.
Tampoc deu ser fàcil explicar la prestació a col·lectius que es troben en risc d’exclusió i amb pocs recursos.
És clar. I ens ha mancat poder fer el desplegament territorial. El reglament sí que preveu la coordinació entre les administracions. I, malgrat tot, no s’ha quedat quiet ningú. La col·laboració amb les administracions del territori permet conèixer millor els casos individualment. Els ajuntaments, principalment, i els consells comarcals saben com posar en marxa dispositius de promoció econòmica i de serveis socials i saben com s'han de dirigir a aquesta ciutadania. Quan puguem desplegar aquesta coordinació, tot serà molt més fàcil, segur.
Quants diners s'han invertit, de moment, en la Renda Garantida?
S’han invertit 309 milions d'euros en la prestació i els complements de pensions de rendes no contributives i subsidis. Amb la RMI eren 173 milions el darrer any.
El Govern farà una valoració, amb xifres, de com s’ha desplegat fins ara la prestació?
Parlar de números és difícil, perquè cada mes les xifres varien. Quan tinguem un històric comparatiu, podrem avaluar veritablement la demanda. I podrem començar a pensar què podem fer per arribar allà on no arribem. Això ho està treballant l’Ivàlua. Està fent un informe d'avaluació d'impacte molt seriós i amb coordinació interdepartamental. Quan tinguem aquesta anàlisi, llavors sí que podrem conèixer millor la implementació, també per territoris. Però abans necessites un històric.
“La Renda Garantida garanteix uns mínims de vida digna, però no és la solució per a la pobresa del país. Tot això se soluciona amb treball i habitatge digne”
Com pot afectar, a la llarga, el context econòmic a la Renda Garantida?
Molt. La Renda Garantida, com diu el conseller, garanteix uns mínims de vida digna, però no és la solució per a la pobresa del país. Tot això se soluciona amb treball i habitatge digne. Així que, si al llarg d'aquesta legislatura el govern de l'Estat o el nostre millorem les condicions de laborals i d'habitatge, això impactarà en la Renda Garantida. Hi haurà menys gent que la rebrà, però serà molt positiu, perquè voldrà dir que tenim moltes menys persones en una situació de pobresa límit.
Hi ha unes 2.500 persones que ja han trobat feina a través de la Renda Garantida, però no sabem amb quina mena de contractes i, per tant, no podem valorar si s’ha millorat la qualitat de vida d’aquestes persones.
Tornem a necessitar temps. Els programes d'activació que impulsem amb el SOC són programes que han de garantir uns ingressos que permetin a la gent apoderar-se. Per tant, oferim contractes de mínim sis mesos i salaris de 1.000 euros. També donem suport a les empreses d'inserció perquè garanteixin itineraris laborals de tres anys. I sí, haurem d’anar desgranant les xifres i, al final, podrem valorar si aquestes persones han trobat una feina com cal. Això ens permetrà també decidir què fer, a la llarga, amb els complements a les rendes del treball. De moment, però, és una bona xifra que hi hagi 2.500 persones vinculades a la Renda Garantida que surtin amb feina. A més, com millor funcionin les polítiques actives d’inserció, més fàcil serà que hi hagi un retrocés en el nombre de beneficiaris, perquè sortiran més persones de les que entren.
En qualsevol cas, sí que s’intentarà amb el nou reglament que, si la persona ha trobat un treball temporal, no perdi la prestació, sinó que se suspengui, perquè no l’hagi de tornar a sol·licitar si perd la feina.
Sí. És molt important, perquè els contractes a temps parcial poden ser per sempre i, en canvi, pots tenir un treball a temps complet d'una setmana només.
A hores d'ara, però, sí que han de tornar a demanar la prestació?
No, estem treballant ja en aquesta opció. No podem castigar la gent.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari