El govern espanyol denega les sol·licituds d'asil de les persones perseguides per les 'maras'

Redacció

El govern espanyol denega “sistemàticament” en primera instància les sol·licituds d'asil de les persones perseguides per les ‘maras’, segons ha denunciat la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR).

L'entitat, en una roda de premsa, ha lamentat la situació de les persones que han de fugir de països com Hondures, Guatemala i El Salvador, “que després de patir persecucions, segrestos o extorsió, entre d'altres violacions als drets humans, veuen denegada la seva sol·licitud una vegada arriben a l'estat espanyol”, segons ha criticat l’advocada de la CCAR Gisela Cardús.

La CCAR apunta que aquests països pateixen extorsió, violacions, segrestos, assassinats i desaparicions “de forma quotidiana”. No obstant això, critiquen que l'Administració espanyola continua denegant la protecció internacional a les seves víctimes de manera generalitzada: en 2018, les 120 sol·licituds d'asil de persones salvadorenques van ser rebutjades i, en el cas d'Hondures, de les 160 resoltes, només a 10 es va atorgar protecció internacional. 

El triple de sol·licituds

L’any passat, Honduras va ser el quart país d’origen de les persones que van presentar sol·licituds d’asil a Espanya, amb 2.410 davant les 970 de 2017, la qual cosa significa un augment de gairebé el triple. El cinquè país, El Salvador, duplica el nombre de sol·licituds presentades. En tots dos casos l'increment va començar en 2016 i cada vegada és més acusat: si aquell any les d'aquests dos països centreamericans sumaven 810 sol·licituds, en 2018 es va arribar a les 4.685, “unes xifres que remeten a una realitat que el Govern no pot continuar desconeixent”, agrega l’entitat. 

En la majoria d'aquests casos, la violència i la persecució relacionada amb les ‘maras’ i les pandillas organitzades s'al·leguen com a motius de l'exili. Aquestes organitzacions criminals tenen la seva principal presència al triangle Nord de Centreamèrica, format per El Salvador, Hondures i Guatemala. “La seva acció violenta està causant que milers de persones hagin de fugir per a salvar les seves vides”, adverteix l’entitat, que va aprofitar també la roda de premsa per presentar l'informe 'Maras: Veure, escoltar i callar', que evidencia la situació que es viu al països del triangle nord.

L'Estat espanyol tracta el tema de ‘maras’ “com a delinqüència comuna”, sosté l’organització, tot i que, recorden, l'any 2017 la secció 2a de l'Audiència Nacional va considerar necessari revisar la posició respecte dels casos de El Salvador i Hondures, qualificant-los de països en situació de conflicte intern generalitzat, “on l'estat no és capaç de protegir als ciutadans que retornen al país”. En canvi, lamenten que fa poc la secció 3a es va oposar, argumentant que es tractaven de casos de delinqüència comuna i seguretat ciutadana,  “entenent que la secció 2a ha fet una interpretació molt àmplia”, apunta la CCAR.

En 2018, a més, va tornar a reduir-se la concessió de protecció internacional a Espanya. De les 11.875 persones afectades per les resolucions signades pel ministre de l'Interior, només 575 van aconseguir l'estatut de persona refugiada i 2.320 la protecció subsidiària (24% de resolucions favorables), mentre que a 8.980 se'ls va denegar la protecció (76% de resolucions desfavorables). Només trenta persones originàries de Veneçuela van aconseguir protecció (davant de 1.495 rebutjades).