Les entitats contra la segregació escolar proposen limitar els alumnes amb necessitats que acull cada centre

Educació inclourà bona part de les propostes en el proper decret de matriculació

Les entitats que formen part del Pacte contra la segregació escolar han proposat aquest dilluns que s'ampliïn els supòsits que determinen que un alumne té necessitats educatives específiques, sobretot les derivades de situacions socioeconòmiques desfavorides.

A més, també insten a limitar el percentatge màxim d'aquests tipus d'alumne que cada centre pot escolaritzar, per tal de repartir-los més homogèniament entre les escoles d'una zona determinada, i aquestes criatures es podran preinscriure fins a l'inici de curs. La Conselleria d'Educació té previst incloure bona part de les propostes en el proper decret de matriculació.

La comissió de seguiment del Pacte contra la segregació escolar, coordinada pel Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha lliurat aquest dilluns al conseller d'Educació, Josep Bargalló, un document amb propostes pel nou decret d'admissió d'alumnat i els protocols d’actuació contra la segregació. Les propostes s’han consensuat en el marc de les diverses comissions d’estudi constituïdes per persones expertes proposades per les diferents entitats que integren el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya. La Comissió de seguiment del Pacte ha mantingut aquest mateix dilluns la segona reunió, després de la seva constitució fa cinc mesos, i hi ha assistit una trentena de persones en qualitat de representants de les diverses entitats que la integren. El document també es lliurarà al Parlament.

Entre les mesures proposades destaca l’ampliació de supòsits per determinar la consideració de necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques desfavorides. A P3, a Catalunya, hi ha prop de 3.000 alumnes detectats amb necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques, per un total de 70.000 alumnes matriculats, menys del 5%. Si es té present que prop del 25% dels infants es troba en situació de risc de pobresa, una bona detecció hauria d‘incrementar progressivament aquesta xifra. Així, per exemple, es tindrà en compte el nivell educatiu dels pares, l'escolarització tardana o l'absentisme de l'alumne, entre altres.

En aquest sentit, preveu la creació a cada municipi d'una unitat de detecció i prospectiva, que s’ocuparà de coordinar les actuacions relacionades amb la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques per part dels diferents serveis locals a través dels serveis socials, el padró municipal o altres registres administratius.

Proporció màxima per zona

Per evitar la concentració d’alumnat amb necessitats educatives específiques en determinats centres, el document planteja la proposta d’establir una proporció màxima per zona, que cada centre haurà de complir. Aquesta no pot superar en un 10% la proporció òptima d’alumnat amb necessitats educatives per grup. La proporció òptima equival al percentatge d’alumnat amb necessitats educatives específiques que correspondria per centre si la seva distribució fos plenament equilibrada. Així, per exemple, si en una zona escolar hi ha un 20% d'alumnat amb necessitats específiques, cap escola d'aquesta zona podrà superar el 22%.

A diferència d’ara, l’alumnat amb necessitats educatives específiques només es podrà escolaritzar en places reservades, amb una reserva que s’allargarà fins a l’inici del curs escolar, mentre que l’alumnat ordinari només s’escolaritzarà en places ordinàries en el període habitual de la primavera.

El curs 2018-2019, més de 8.500 alumnes arribats després de l’inici de curs van ser escolaritzats a centres d’alta complexitat, en el que es coneix com a matrícula viva. Per evitar la concentració d’aquest alumnat a determinats centres, el document planteja impedir l’escolarització d’aquest alumnat nouvingut als centres d’alta complexitat o tancar les ràtios després de l’inici de curs, per poder gestionar millor i de manera equilibrada aquest fenomen.

Una altra proposta és la previsió de la quota necessària de places per a la matrícula fora de termini i la matrícula viva als centres de la zona. En la programació de l’oferta inicial i final, l’administració educativa ha de fer una previsió de la quota de places per atendre les necessitats d’escolarització existents a la zona d’alumnat amb necessitats educatives específiques que es matricula fora de termini (després del període ordinari de preinscripció fins a l’inici de curs) i a partir de l’inici de curs.

Amb tot, el document no limita les mesures al repartiment de l’alumnat amb més dificultats i proposa concebre l’escolarització equilibrada d’alumnat com la tendència a l’equiparació de la composició social dels centres de manera que reflecteixi l’heterogeneïtat social de les zones on estan ubicats. Aquest equilibri no només fa referència a l’alumnat amb necessitats educatives específiques, sinó al conjunt d’alumnat en funció del nivell socioeconòmic i educatiu familiar.

En aquesta línia, inclou propostes per promoure l’escolarització d’alumnat socialment afavorit en centres d’alta complexitat, com ara fent una oferta educativa singular en determinats continguts com música o llengua estrangera per atraure alumnes sense necessitats específiques en escoles complexes, la possibilitat del trasllat de matrícula entre centres o, si escau, la integració i tancament de centres públics.

El document també posa l’accent en la possibilitat d’establir les zones educatives heterogènies com a unitats de planificació i gestió del procés d’admissió d’alumnat. Concretament, la proposta és que la Conselleria i els ajuntaments promoguin la configuració de zones educatives amb heterogeneïtat social interna, per nivell d’instrucció, renda o procedència, encara que aquest fet suposi no respectar les àrees administratives o territorials preestablertes com districtes o barris especialment en municipis amb desequilibris en l’escolarització d’alumnat. També es podrien fer zones escolars en àrees limítrofs de municipis veïns.

Amb el propòsit d’aprovar el model de zonificació escolar i el model d’adscripció entre centres en el pas de primària a secundària (en el cas dels centres públics), els serveis territorials (i el Consorci d’Educació de Barcelona) i els ajuntaments afectats elaboren un informe per estudiar l’impacte dels diferents models possibles de zonificació i d’adscripció en l’escolarització equilibrada d’alumnat i acreditar l’adequació del model proposat respecte d’altres models alternatius possibles.

L’administració educativa, a més, ha de desenvolupar els sistemes necessaris per a l’automatització de la documentació que han de presentar les famílies en la preinscripció, sempre que sigui possible i també per a l’automatització de l’assignació de plaça escolar.

Sobre el finançament, el decret ha de preveure i regular les garanties de gratuïtat. L’administració educativa hauria d’assegurar els recursos públics per fer efectiva la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris i dels declarats gratuïts. Pel que fa a les activitats o als serveis que no tenen caràcter gratuït, però que estan associades a l’escolarització, s’han d’establir els ajuts necessaris. La voluntat és que les escoles concertades també assumeixin una proporció més gran d'alumnes amb necessitats específiques i hauran de fer-ho garantint la gratuïtat absoluta pels alumnes que ho necessitin amb mesures com fent voluntària la sisena hora diària, donant ajudes a les famílies o fent més accessibles certes activitats no curriculars.

Entre la resta de propostes, també cal destacar l’increment de mesures de control de frau i l’acompanyament a les famílies en els processos d’admissió, especialment en el pas de primària a secundària.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article