Només quatre dels 571 casos de racisme policial denunciats els darrers 20 anys s’han condemnat

Cristina Allué  @crisallue 

SOS Racisme denuncia “la naturalesa estructural” del racisme a Catalunya i alerta que, des del 1999, el seu Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) ha recollit 571 casos de racisme policial d’un total de 2.514 casos assumits. En canvi, en tots aquests anys, només s’han condemnat quatre policies i “en cap cas s’ha aplicat l’agreujant de racisme o s’ha contemplat com a delicte d’odi”.

Per això, l’ONG exigeix canvis profunds en el sistema policial i un estudi “transparent” de les situacions de violència més sistemàtiques, com ara les identificacions basades en el perfil racial i les “acusacions desproporcionades d’atemptat a l’autoritat” per cobrir “possibles abusos sostinguts per la impunitat policial”. 

“La violència policial, tant aquí a Catalunya com a la resta de l'Estat espanyol, no són casos aïllats, puntuals o accions perpetrades per ‘pomes podrides’ dins dels cossos policials”, alerten a l’ONG. Considera l’entitat que aquesta violència és “conseqüència d’un racisme d’Estat sistèmic”, que impregna “les institucions, les lleis i totes les capes de la societat”.

“Les forces de seguretat pública són el braç executor encarregat de mantenir el poder hegemònic actual, que gira entorn d’un sistema desigual, blanc, capitalista i patriarcal”, es lamenten a l’entitat. Per a SOS Racisme, així ho proven les dades recollides pel SAiD, mitjançant les quals constaten que “la tipologia d’abusos policials racistes ha estat la més nombrosa pel que fa a la denúncia de casos”.

Els factors estructurals que dificulten la denúncia

Tanmateix, a l’ONG argumenten que hi ha factors que dificulten, però, les denúncies per racisme dins el cos policial. D’una banda, reconeixem que hi ha una situació d’indefensió, en què les persones que pateixen aquesta violència no s’atreveixen a denunciar per por, com els venedors ambulants, les trebalaldores sexuals o els joves migrants sols.

“Sovint les persones que denuncien el racisme policial es troben amb una contra-denúncia confeccionada pels agents implicats que els suposa no només conseqüències penals sinó també d’estrangeria. Així, la policia agreuja la vulnerabilització d’aquestes persones i perpetua la seva impunitat”, expliquen a l’ONG.

D’altra banda, també considera l’entitat que el funcionament del sistema judicial, que “atorga la presumpció de veracitat a la versió policial, quan no hauria de ser així en la via penal”, entorpeix les denúncies. “Es mostren reticències pel que fa a la motivació racista i es qüestiona constantment la versió de la víctima, incomplint la responsabilitat de garantir els seus drets”, alerten.

A més, SOS Racisme alerta de la manca de reconeixement institucional de les pràctiques racistes dins dels cossos policials, fet que “impossibilita la transformació real dels mateixos, genera desconfiança en qui pateix abusos i acaba invisibilitzant encara més el racisme”.

20 anys de racisme

Les úniques vegades que hi ha hagut condemnes a casos denunciats a SOS Racisme han estat el 2006, quan un agent de policia nacional va agredir quatre ciutadans d’origen estranger durant un control d’estrangeria un any abans; el 2014, perquè un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona va pegar a un venedor ambulant l’any 2012; el 2017, per l’agressió d’un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona per uns fets ocorreguts a la comissaria de Nou de la Rambla el 2011; i el 2019, contra un Mosso d’Esquadra i un agent de seguretat privada per uns fets ocorreguts el 2009.

Davant d'aquesta situació, l’ONG exigeix a l’administració pública el “reconeixent institucional de l'existència de racisme als cossos de seguretat pública i la seva condemna”, així com una recollida “oficial i transparent” de dades que permeti identificar-ne la seva dimensió i les causes. També reclama la implementació de mecanismes de control i avaluació interna per lluitar contra els abusos i discriminacions sistemàtiques. 

I demana “un abordatge integral de la seguretat que posi èmfasi en la prevenció social, comunitària i policial”. Alhora, però, l’ONG reconeix que calen “canvis més profunds” en les lògiques de seguretat. “Sabem que el racisme institucional mata, i és per això que instem a transformar urgentment, i des de l'arrel, aquest Estat inhumà i injust”, avisa l’ONG.