Exposar dones d’èxit en àmbits tecnològics a les nenes serveix de vacuna social contra els estereotips de gènere

En àmbits de ciències, tecnologia, enginyeria o matemàtiques només hi ha dues dones per cada deu persones treballadores

Durant els darrers 35 anys, ha augmentat la presència de dones al mercat laboral, en què ja representen un 52,5 %, segons les dades de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Tot i així, la igualtat de gènere a la feina està lluny de ser una realitat. En àmbits tradicionalment masculins, com els anomenats STEM (per la sigla en anglès de science, technology, engineering and mathematics: ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), només hi ha dues dones per cada deu persones treballadores.

Aquesta infrarepresentació allunya les dones d'accedir a posicions de lideratge i promou l'exclusió de la perspectiva femenina per crear i desenvolupar solucions en l'era de la transformació digital. També fa que no hi hagi models de referència que donin visibilitat a les contribucions de les dones en aquests àmbits, cosa que pot portar a pensar, erròniament, als infants i als adolescents que el talent i les competències necessaris per a les STEM són masculins.

En aquest sentit, un equip d'investigadores liderat per Milagros Sáinz, directora del grup de recerca GenTIC (gènere i TIC) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha demostrat en un estudi publicat a la revista ‘Frontiers in Psychology’, d'accés obert, com els models de referència influeixen en les preferències de les nenes dels estudis STEM.

Les investigadores han avaluat l'efectivitat d'una intervenció a setze escoles situades a diverses ciutats espanyoles, amb 304 nenes d'entre dotze i setze anys. La intervenció estava emmarcada dins del programa de foment de les vocacions científiques i tecnològiques de les noies de la fundació Inspiring Girls. Aquest programa es basa a reclutar dones d'èxit en camps STEM perquè facin xerrades als centres educatius amb l'objectiu que aquestes exposicions a models de referència femenins serveixin per evitar que es reprodueixin estereotips de gènere sobre competències en matèries STEM i per contribuir que les nenes optin per estudiar graus d'aquests àmbits.

“Les nenes aprenen que no tenen tanta facilitat per a les matemàtiques com els seus companys nens a una edat molt primerenca, entorn dels sis anys. Tanmateix, s'hi intervé en l'educació secundària, quan les nenes tenen entre dotze i disset anys, perquè és un moment crucial en què han de triar els itineraris acadèmics”, explica Sáinz.

Desmuntant els estereotips de gènere

Les noies que van participar en l'estudi, que es va centrar en la percepció sobre les matemàtiques, van haver de respondre qüestionaris abans i després de les xerrades, on havien de valorar afirmacions com ara “les matemàtiques són més importants per als nois”, “els nois tenen més facilitat per a les matemàtiques que les noies”, o “tinc talent per a les matemàtiques”.

La finalitat era analitzar fins a quin punt la intervenció —l'exposició de les noies a les xerrades de dones d'èxit d'àmbits STEM— millorava les creences de les nenes que les dones poden tenir èxit en aquests camps i si augmentava la probabilitat que triessin cursar estudis STEM.

“Vam observar l'efecte positiu de les sessions a l'hora de neutralitzar l'efecte negatiu que tenen els estereotips de gènere, que afirmen que les noies tenen competències pitjors per a les matemàtiques, sobre la seva predisposició a triar estudis STEM”, destaca Sáinz.

Així doncs, segons els resultats de l'estudi, exposar a les menors exemples de dones amb èxit en àmbits STEM tradicionalment dominats per homes contribueix a fomentar l'interès de les noies per aquests estudis. “A més, en les sessions amb les models de referència, es mostra a les noies una realitat contrària a la dels estereotips de gènere, que diuen quin tipus de persona se suposa que treballa en aquests sectors i quins requisits calen per entrar-hi”, apunta la investigadora de la UOC.

L'impacte de les famílies i el professorat

En aquest sentit, Sáinz ha publicat recentment un altre estudi, també en la revista ‘Frontiers in Psychology’, sobre com les valoracions dels pares i del professorat sobre les competències acadèmiques dels adolescents, sovint expressades de manera inconscient, contribueixen a reforçar estereotips i rols de gènere. Sorprenentment, els investigadors van constatar que hi ha un desajust entre les notes reals i la percepció que tenen les famílies i el professorat de les competències de l'alumnat.

De fet, l'estudi, en què van participar vuit grups compostos per 39 pares i mares i 34 docents de secundària, mostra que molts adults desconeixen que les noies treuen més bones notes en totes les assignatures, també en les associades tradicionalment amb la masculinitat, com ara matemàtiques, la tecnologia, la física i la química.

A més, molts d'ells continuen atribuint el rendiment acadèmic a diferències biològiques o genètiques, sense reflexionar sobre què implica això i com aquestes concepcions errònies contribueixen a reproduir els biaixos de gènere i a perpetuar un procés de socialització basat a emfatitzar les diferències entre homes i dones.

“Tot i que una part dels progenitors i del professorat sembla que n'és conscient, no posseeix estratègies per combatre aquests biaixos de gènere”, apunta Sáinz. Per això, els investigadors conclouen que cal reforçar la cerca d'estratègies que permetin combatre aquests biaixos de manera efectiva amb programes de formació i intervenció adreçats a les famílies i la comunitat educativa.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article