Càritas avisa que s’ha triplicat el nombre de llars que viuen sense cap ingrés a Barcelona des de l’inici de la pandèmia

ACN

Càritas Diocesana de Barcelona ha avisat aquest dijous que s'ha triplicat el nombre de llars ateses que viuen sense cap ingrés a la ciutat. Així, si el febrer del 2020 la xifra se situava en un 8,2%, el maig del 2021 aquesta s'ha enfilat fins al 26,2%.

De fet, només el 8% cobra algun tipus de prestació d'ingressos mínims. Una altra de les problemàtiques que més els preocupa és la manca d'un "habitatge digne".

Un 67% de les famílies que recorren a Càritas no en tenen, i es constata una tendència a l'alça del relloguer. Paral·lelament, asseguren que la pandèmia ha empitjorat la salut psicoemocional dels usuaris. Un 41% de les persones ateses van patir un o més atacs d'ansietat o pànic des de l'inici de la covid-19.

L'entitat ha presentat aquest dijous un informe sobre la situació a la ciutat durant el 2020, que ha titllat de "preocupant". Segons Càritas, ja es partia d'una protecció "insuficient", que amb l'ajuda de la pandèmia ha posat sobre la taula d'existència de mancances socials "de caràcter estructural". "Assistim a una crisi econòmica que afecta el mercat del treball i a una recuperació econòmica amb deficiències", ha apuntat el director Salvador Busquets.

Durant l'any passat Càritas va atendre un total de 16.249 llars, on hi vivien 35.229 persones. Un 47% d'aquestes eren "noves", és a dir, no havien rebut ajuda prèviament. En total, 3.563 persones van fer tasques de voluntariat amb l'ajuda de pràcticament 12.000 socis i donants. Així, durant el 2020 es van aplicar 23,1 milions d'euros en recursos, un 81% dels quals es van destinar a l'acció social.

Pel que fa als perfils dels usuaris, durant el darrer any s'ha frenat la tendència a l'alça de l'arribada de persones en situació administrativa irregular. Paral·lelament, s'ha notat un canvi en quant al tipus de llars ateses per les entitats, si abans la gran majoria estaven formades per persones que vivien soles, durant el 2020 s'ha notat un lleuger increment de les que tenen fills. El 85% dels usuaris que va atendre l'entitat estaven a l'atur, un 12% tenien un treball precari i un 3% eren pensionistes, o bé la seva situació era diferent a les anteriors.

Un dels col·lectius que continua preocupant més a Càritas és el format per la gent jove de 16 a 25 anys, sobretot pels que no tenen referents familiars. És també el grup que té més dificultats a l'hora de trobar feina, concretament es troba 2,7 punts per sobre de la taxa d'atur mitjana.

Els problemes amb l'habitatge també continuen ben presents i, de fet, s'han accentuat durant el darrer 2020. El 67% de les llars acompanyades no disposa d'un "habitatge" digne, i ja hi ha més usuaris que estan de relloguer d'habitació (39%), que no pas de lloguer o propietat (36%). Segons Busquets, no deixa de ser una situació complicada, ja que la majoria de vegades s'articula a través "d'acords verbals" amb moltes "limitacions".

Entre les principals dificultats en aquest àmbit, amb dades del 2021, pràcticament un 30% dels usuaris s'han vist obligats a canviar d'habitatge, un 47,5% no disposa de prou diners per pagar l'allotjament i un 47,3% tampoc té recursos per afrontar els subministraments. Per això, durant el 2020, Càritas va destinar 1,5 MEUR d'ajudes en relloguer.

La pandèmia també ha perjudicat la salut psicoemocional de les persones. Segons l'informe, un 58% dels usuaris asseguren que es troben "pitjor" des de l'inici de la covid-19, un 37% declaren estar igual i tan sols un 5% creu que la seva situació ha millorat. Un total de 1.166 persones han rebut un servei d'ajuda psicològica per part de l'entitat.

4.300 llars sense cap ingrés

El 26% de les llars ateses per Càritas Barcelona no tenen cap ingrés. Aquesta xifra suposa 18 punts percentuals més que abans de la pandèmia. En total, comptabilitzen que a la ciutat hi ha almenys 4.300 llars que es troben en aquesta situació. Un dels motius, és el desconeixement d'alguns nuclis, de fet, més del 60% de les persones ateses no coneixen la Renda Garantida o l'Ingrés Mínim Vital.

L'entitat ho lliga estretament a la bretxa digital, ja que un important volum de ciutadans no disposen de les eines, les dades o les habilitats per gestionar-ho correctament. Un fet que també es trasllada al procés de vacunació, on gran part dels processos es fan de forma telemàtica. Per la cap d'Anàlisi Social i Incidència, Miriam Feu, s'ha d'aprofitar "les lliçons apreses" per canviar. "Apostar per una economia social i solidaria, i promoure una societat que no divideixi les persones", ha afegit.

En aquesta mateixa línia s'ha pronunciat el cardenal arquebisbe de Barcelona i president de Càritas Diocesana, Joan Josep Omella, que ha demanat al nou Govern que posi "les eines" per treballar en aquesta acció social. "Treball i habitatge, dos reptes molt importants", ha subratllat.

L'entitat ha assenyalat que la solidaritat és "extraordinària", però també ha lamentat que no es pot arreglar la situació actual sense polítiques públiques. En aquest sentit, ha augurat que arribarà una etapa "complicada i complexa" on es necessitarà disposar del pla estratègic de serveis socials, i el pla de rescat social.