Gairebé la meitat de les sol·licituds de plaça a les escoles bressol públiques de Barcelona queden desateses

La taxa de demanda atesa baixa al 39% a l’Eixample i al 46% a Gràcia i Les Corts


Gairebé la meitat de les sol·licituds de plaça en una escola bressol pública a Barcelona queden desateses. I és que la taxa de demanda atesa se situa en el 57,06%, amb dades del curs 2019-2020, segons revela l’estudi Oportunitats educatives a Barcelona 2020: Les desigualtats en l’educació al llarg de la vida (0-99) de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB).

L’informe mostra que la situació ha empitjorat a la ciutat en els darrers cursos, passant d’una taxa de demanda atesa del 59,21% el curs 2015-2016 al 57,06% el 2019-2020. La taxa més baixa es dona a l’Eixample, on només es dona resposta al 38,92% de la demanda, malgrat la millora dels darrers anys; i a Gràcia, on s’atenen el 45,91% de les peticions.

Pel que fa a la resta de districtes, la taxa de demanda atesa és del 46,06% a Les Corts, del 53,06% a Sants-Montjuïc, del 61,36% a Nou Barris, del 62,95% a Sant Martí, del 63,12% a Sant Andreu, del 75,13% a Ciutat Vella i del 85,92% a Sarrià-Sant Gervasi.

L’estudi explica que la matriculació al primer cicle de l’educació infantil ha crescut en els darrers anys amb relació al seu pes al conjunt de la matrícula. En concret, a Barcelona s’ha passat del 20,8% al 47% entre els cursos 2003-2004 i el 2019-2020. El creixement més important del sector públic es va donar entre el 2010 i el 2013.

Per districtes, l’increment i el pes de la matrícula pública mostra diferències. Per exemple, a Ciutat Vella suposa el 77% del total, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi és el 19,8%.

Menys de la meitat d’infants en escoles bressol

Més enllà de la matrícula, l’estudi revela la taxa bruta d’escolarització, que analitza la matrícula amb relació a la població de referència. Aquesta taxa és del 45,1% a Barcelona (2019-2020), que vol dir que menys de la meitat dels infants d’entre 0 i 2 anys de la ciutat estan escolaritzats a educació infantil de primer cicle. Malgrat això, la tendència ha estat positiva, ja que la taxa era del 42,2% el curs 2015-2016.

Per districtes, la taxa és només del 26,6% a Ciutat Vella, d’entre el 30 i el 40% a Horta-Guinardó i Nou Barris; d’entre el 40 i el 50% a Sant Andreu, Sants-Montjuïc, Sant Martí, l’Eixample; i superior al 60% a Les Corts i Sant Gervasi.

Tarifació social

Tanmateix, l’estudi assegura que, malgrat aquesta situació, l’accessibilitat a les escoles bressol municipals ha augmentat gràcies a la implementació de la tarifació social. I és que el preu del primer cicle infantil és un dels principals frens d’accés. Des del 2017, l’Ajuntament ha establert un sistema amb fins a deu quotes diferenciades, entre els 50 i els 395 euros segons el nivell de renda familiar.

L’estudi mostra que el 37,1% de les famílies se situen en el primer tram, el més econòmic, amb 50 euros, ja que tenen les rendes més baixes. Un 9,8% es troben al tram sis (250 euros), el 8,4% en el set (290 euros) i un 6,1% en el darrer tram (395 euros). D’altra banda, les famílies del primer tram han augmentat 5,6 punts percentuals en comparació amb el curs 2017-2018, mentre que les dels trams superiors s’han reduït 6,1 punts.

Si s’analitza el tipus de famílies, el 77,8% de les que es troben en el tram u són monoparentals i el 69% de nacionalitat estrangera. Si es combinen aquestes dues variables, es conclou que el 95% de les famílies amb accés al primer tram són les monoparentals estrangeres.

Per districtes, aquells beneficiaris del primer tram es concentren a Nou Barris (57,6%) i Ciutat Vella (56,4%), mentre que els del darrer tram se situen principalment a Les Corts (13%) i Sarrià-Sant Gervasi (12,8%).

Menys repetidors a l’ESO

D’altra banda, l’anàlisi conclou que la taxa de no idoneïtat d’ESO —repetidors— s’ha reduït en els darrers anys a Barcelona. En concret, quatre punts percentuals: el curs 2017-2018 suposava un 14,6% dels estudiants i el 2020-2021 va baixar al 10,4%. La reducció és especialment destacada a Ciutat Vella, on s’ha passat del 24,9% de repetidors al 17%. En canvi, els canvis són menys notables a Gràcia (un punt percentual fins al 8,8%) i Sarrià Sant Gervasi (dos punts percentuals fins al 5,5%). Precisament, Sarrià-Sant Gervasi és el districte amb una taxa de no idoneïtat a l’ESO més baixa. La més alta es dona a Sants-Montjuïc, amb un 16,6%.

Amb dades del curs 2019-2020, s’observen també diferències segons la titularitat del centre, ja que la taxa de no idoneïtat és del 10,23% en els centres privats i del 16,03% en els públics. El mateix passa si es compara l’alumnat estranger i l’autòcton, ja que entre els primers els repetidors arriben al 28,02% i entre els segons al 17,81%. Segons el gènere, els nois repeteixen més (14,76%) que les noies (9,99%).

A primària també hi ha repetidors, però, segons l’estudi, suposen un 4,01% del total d’alumnes barcelonins. A més que es passa de curs aquesta taxa puja, ja que a primer és del 2,11% i a sisè acaba sent del 5,72%. La taxa més negativa es troba a Ciutat Vella (5,97%) i la més positiva a Sarrià-Sant Gervasi (2,37%). Es repeteix el patró de l’ESO pel que fa a estudiants autòctons i d’origen estranger i pel que fa al gènere.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article