Els preocupa als joves el descobriment de la seva orientació sexual?

Miguel Ángel Gallardo Vigil  Profesor titular de Métodos de Investigación y Diagnóstico en Educación, Universidad de Granada

La celebració mundial del dia del col·lectiu LGTBIQ+ i, més concretament, les diverses manifestacions d’àmbit estatal —la que es realitza a Madrid de l’1 al 10 de juliol és el principal esdeveniment a l’Estat espanyol— continuen generant rius de tinta, actualment, de tinta electrònica. Davant d’una manifestació festiva, de reivindicació, sorgeixen les manifestacions escrites i orals d’un sector de la societat que encara no ha entès que el respecte als altres no pot ser valorable.

El dret a la sexualitat i a la identitat individual no es pot convertir en un tema d’opinió. Justament per ser una cosa que defineix les persones, és cadascun qui pot i ha de prendre les decisions que corresponguin i els altres només podem acceptar i respectar. Hi ha qui encara no ha entès que els drets que el col·lectiu LGTBIQ+ reivindica no es contraposen amb els drets dels altres i, ni de bon tros, es converteixen en obligatoris per als altres.

En aquest sentit, la celebració del dia del col·lectiu LGTBIQ+ no obliga ningú a assistir a aquest esdeveniment, per la qual cosa no té cap sentit oposar-se a la celebració.

La tolerància conviu amb l’odi

Tot i que les noves generacions es mostren més tolerants cap a les persones sexualment diverses, continua existint un discurs d’odi que recurrentment apareix a la nostra societat i que perpetuen actituds de fòbia al col·lectiu LGTBIQ+ que, de vegades, ennuvolen fins i tot les persones més tolerants. Aquest discurs, fomentat per alguns partits polítics, institucions religioses i associacions de diversa índole, ataca sense pudor un col·lectiu que per si mateix ha hagut de bregar amb multitud de situacions.

Les persones amb diversitat sexual porten a l’esquena una història que més d’un dels que els assenyalen no haurien pogut aguantar. Mentre els heterosexuals han pogut viure la seva sexualitat sense por, els altres s’han hagut d’amagar, negar-se a si mateixos i fins i tot pensar a prendre diverses solucions per no continuar vivint amb aquesta situació.

Que dos nois es besin no es pot convertir en una ofensa. Una mostra d’afecte i d’amor no pot ser mai menyspreable. Que una persona se senti dona malgrat haver nascut amb els seus genitals masculins no pot generar cap burla, sinó més aviat el suport de tots nosaltres perquè, malgrat aquesta situació, pugui viure i ser feliç.

La ‘sortida de l’armari’ és cosa de joves

Però quines actituds tenen els joves envers les persones amb diferents orientacions sexuals? Aquestes han anat canviant. Els avenços legislatius que s’han anat aconseguint i la sortida de l’armari cada cop a una edat més primerenca estan ajudant que les generacions noves tinguin una actitud cada cop més oberta cap a aquest col·lectiu.

Això no obstant, no podem oblidar que per a molts joves la seva orientació sexual —quan no és heterosexual— es converteix en una preocupació. Així es desprèn d’un estudi realitzat entre el 2018 i el 2019 amb joves amb edats compreses entre els 12 i els 25 anys.

Els resultats mostren que, mentre els heterosexuals tenien preocupació per la seva sexualitat en un 3,4%, al col·lectiu no heterosexual aquest percentatge arribava a un 31,8%. A més, si la identificació com a persona amb diversitat sexual es fa a una edat més tardana, aquesta preocupació augmentava. Hem de fer esment que és a partir dels dinou anys quan els joves no heterosexuals comencen a acceptar la seva sexualitat, ocultada fins aquell moment, amb el consegüent efecte emocional que els produeix.

Però, malgrat tot, el discurs de l’odi al diferent continua actiu. Diversos estudis han conclòs que els homes heterosexuals són els que presenten una càrrega d’actituds més negatives que les dones heterosexuals. A més, són els homes gais els que reben en més percentatge aquestes actituds homòfobes. Tot i això, les lesbianes, tal com indica aquest estudi, també han patit discriminació per la seva orientació en major percentatge que els seus iguals heterosexuals (18,7% davant el 2,9%).

Pel que fa a les persones trans, s’ha pogut comprovar com les persones que són gais, lesbianes i bisexuals presenten millors actituds cap a aquest col·lectiu que els que es mostren heterosexuals, tal com s’ha determinat en aquest altre estudi. A més, l’edat és una variable determinant en aquest cas: com més edat, més actituds negatives.

Menys prejudicis i més tolerància

Però, malgrat que les generacions més joves presenten menys prejudicis i actituds cap al col·lectiu LGTBIQ+ com han determinat en aquest estudi, una societat marcada per una heterocisnormativitat i tradicionalment patriarcal continua sent un dels motius pels quals es manté la por cap a allò que és desconegut, l’odi al diferent quant a orientació i identitat de gènere.

Encara es continua reforçant l’existència de rols específics d’acord amb cada sexe i continuem fent servir el blau per als nois i el rosa per a les noies.

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l’orginal aquí)