La calor extrema va causar prop de 1.8000 morts l’estiu passat a Catalunya  

ACN

Un total de 61.672 persones van morir a causa de l’extrema calor que va viure’s a Europa l’estiu de 2022, el més calorós mai registrat al continent i que es va caracteritzar per intenses onades que van batre rècords de temperatura, sequera i incendis forestals.

Així ho estima un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona, en col·laboració amb l’Institut Nacional d’Investigació en Salut i Medicina de França. Les dades revelen que entre el 30 de maig i el 4 de setembre de l’any passat, a Catalunya van registrar-se 1.772 morts atribuïbles a la calor. A tot l’Estat aquesta xifra va ser d’11.324 persones. A més, l’informe apunta que a Espanya el nombre de dones que van perdre la vida per aquesta raó va ser un 63% superior al d’homes.

L’equip investigador va obtenir dades de temperatura i mortalitat per al període 2015-2022 en 823 regions de 35 països europeus, la població total de les quals representa més de 543 milions de persones. Es van usar aquestes dades per a estimar models epidemiològics i predir la mortalitat atribuïble a les temperatures per a cada regió i setmana del període estival.

Segons l’informe, l’estiu de 2022 va ser una estació sense treva pel que fa a la calor. El treball ha revelat que les temperatures van estar per sobre de la mitjana durant totes les setmanes del període estival. La major anomalia tèrmica es va registrar durant la canícula estival, de mitjan juliol a mitjan agost. Aquesta coincidència va magnificar, segons els investigadors, la mortalitat per calor, causant 38.881 morts entre l’11 de juliol i el 14 d’agost. Dins d’aquest període de poc més d’un mes es va produir una intensa onada, entre el 18 i el 24 de juliol, a la qual s’atribueixen un total d’11.637 morts.

1.772 persones mortes a Catalunya

Pel que fa a Catalunya, l’estudi indica que a tot el territori van produir-se 1.772 morts atribuïbles a la calor. D’aquestes, 1.327 van correspondre a la demarcació de Barcelona, 197 a la de Tarragona, 159 a la de Girona i 89 a Lleida.

La taxa de mortalitat relacionada amb aquests fenomen a Catalunya va ser de 237 persones per milió d’habitants. Segons l’ISGlobal, a Espanya aquest indicador també va ser de 237 persones per milió d’habitants, convertint-se en el tercer país europeu amb major taxa de mortalitat per calor. En aquest sentit, el país que va encapçalar aquesta llista va ser Itàlia, amb 295 morts per milió, seguit de Grècia (280). Pel que fa a la mitjana europea, es va situar en 114 morts per milió d’habitants.

Països més afectats

En termes absoluts, el país amb major nombre de morts vinculades a la calor al llarg de tot l’estiu de 2022 va ser Itàlia, amb un total de 18.010 morts. El segueix Espanya, amb 11.324 defuncions i la tercera plaça l’ocupa Alemanya, amb 8.173. 

D’altra banda, si s’atén únicament a l’increment en la temperatura, el país que va registrar un valor més alt va ser França, amb 2,43 °C sobre els valors mitjans del període 1991-2020. El segueixen Suïssa (2,30 °C), Itàlia (2,28 °C), Hongria (2,13 °C) i Espanya (2,11 °C).

Un 63% més de mortalitat en dones

Per edats, un total de 4.822 persones menors de 65 anys van perdre la vida per la calor. Van registrar-se 9.226 morts a la franja que va dels 65 als 79 anys; i 36.848 entre els majors de 79 anys.

Pel que fa a l’anàlisi per sexes, la xifra de persones mortes per calor va ser un 63% superior entre les dones que entre els homes, amb un total de 35.406 defuncions prematures (145 morts per milió), enfront de les 21.667 estimades en homes (93 morts per milió).

Aquesta major vulnerabilitat de les dones a la calor s’observa en el conjunt de la població i, sobretot, en majors de 80 anys, on la taxa de mortalitat és un 27% superior a la dels homes. En canvi, la taxa de mortalitat masculina és un 41% més elevada en menors de 65 anys, i un 13% major entre els 65 i els 79 anys.

Lliçons de l’onada de calor de 2003

Fins avui, l’estiu amb majors registres de mortalitat a Europa va ser el de l’any 2003, en el qual es va registrar un excés de mortalitat de més de 70.000 morts. “L’estiu de 2003 va ser un fenomen excepcionalment rar, fins i tot quan es té en compte l’escalfament antropogènic observat fins llavors. Aquesta naturalesa excepcional va posar de manifest la falta de plans de prevenció i la fragilitat dels sistemes de salut per a fer front a emergències relacionades amb el clima, factors que en certa manera es van tractar de corregir en anys posteriors”, ha explicat Joan Ballester Claramunt, primer autor de l’estudi.

“En canvi, les temperatures registrades en l’estiu de 2022 no poden considerar-se excepcionals, en el sentit que podien haver-se previst seguint la sèrie de temperatures dels anys precedents, i que mostren que durant l’última dècada l’escalfament s’ha accelerat”, ha afegit Ballester.

Per la seva banda, Hicham Achebak, investigador de l’Institut Nacional d’Investigació en Salut i Medicina de França i últim autor de l’estudi, ha indicat que el fet que en l’estiu del 2022 morissin més de 61.600 persones a Europa per calor malgrat que, a diferència d’en 2003, molts països ja comptessin amb plans de prevenció actius, “suggereix que les estratègies d’adaptació de les quals disposem en l’actualitat poden ser encara insuficients”.

L’expert ha dit que l’acceleració de l’escalfament observada en els últims deu anys “subratlla la necessitat urgent de reavaluar i enfortir de manera substancial els plans de prevenció, posant especial atenció a les diferències entre països i regions europeus, així com a les bretxes d’edat i sexe, que actualment marquen les diferències en vulnerabilitat a la calor”.

Mal pronòstic per als propers anys

Europa és el continent que està experimentant un major escalfament, fins d’1 °C més que la mitjana global. Les estimacions realitzades per l’equip investigador apunten al fet que, en cas de no mediar una resposta adaptativa eficaç, el continent s’enfrontarà a una mitjana de més de 68.000 morts prematures cada estiu cap a 2030 i més de 94.000 cap a 2040.

L’estudi ha estat realitzat en el context del projecte EARLY-ADAPT, finançat pel European Research Council, i dirigit a estudiar com s’estan adaptant les poblacions als reptes de salut pública desencadenats pel canvi climàtic.