Les entitats promotores de la llei d’erradicació del sensellarisme urgeixen la seva aprovació

Augusto Magaña

Cal aprovar la llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme abans que acabi la legislatura. Això és el que exigeixen les cinc entitats que promouen aquesta normativa —Arrels Fundació, Assís Centre d’Acollida, Càritas Catalunya, Comunitat de Sant’Egidio Barcelona i Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona—, les quals consideren que, en cas de no aprovar-se, seria un “fracàs rotund de la nostra societat”. Aquestes organitzacions han comptat aquest dilluns amb el suport de set col·legis professionals, els quals s’han adherit a la iniciativa en un acte públic celebrat al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Aquests col·legis professionals són, a banda del de periodistes, el de Psicologia, el de Pedagogia, el de Treball Social i el d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya; així com l’oficial de l’Advocacia i el de Metges de Barcelona.

“Demanem que la llei sigui aprovada el més aviat possible. Necessitem el suport del Parlament i, sobretot, dels grups parlamentaris que hi van donar suport a la proposta”, ha explicat el director de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona, Salvador Maneu. A l’acte públic de suport a la proposta de llei, les entitats promotores han recordat que la iniciativa té la voluntat de redreçar un sensellarisme que ha anat a pitjor els últims anys: segons les seves estimacions, actualment hi ha unes 18.000 persones en situació de sensellarisme a Catalunya, un 80% més que el 2016.  

El director de la iniciativa legislativa i catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Antoni Milian, ha subratllat, a més, que ara per ara hi ha un “buit legal” pel que fa a la protecció de les persones “sense sostre i sense llar”; motiu suficient per aprovar amb celeritat la proposta de llei que han impulsat i que ja es troba en tràmit al Parlament de Catalunya. “Estem convençuts que s’aprovarà. Hem constatat l’interès de la gran majoria dels grups parlamentaris. No aprofitar aquesta oportunitat, fora un fracàs rotund de la nostra societat. Evidenciaria que no som capaços d’atendre els més exclosos dels exclosos”, ha remarcat.  

Suport unànime dels principals col·legis professionals 

L’acte celebrat aquest dilluns a la seu del Col·legi de Periodistes a Barcelona ha servit per demostrar el suport unànime que hi ha cap a la proposició de llei per part de les diverses professions involucrades en l’atenció a les persones sense llar i per apressar al Parlament de Catalunya perquè l’aprovi. Així, per exemple, el degà del Col·legi de Periodistes, Joan Maria Morros, ha assenyalat que es tracta d’una proposició de llei innovadora en el marc normatiu europeu i ha reafirmat el compromís dels periodistes amb els drets humans i concretament en el seu paper a l’hora de visibilitzar la realitat de les persones sense llar, evitant l’estigmatització.  

En nom del Col·legi Oficial de l’Advocacia de Barcelona, l’advocat Martí Batllori, en canvi, ha destacat la necessitat i la urgència d’aprovar aquesta proposició de llei per tal de “positivitzar” els drets de les persones sense llar. Per la seva banda, el degà del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Guillermo Mattioli, ha recalcat la importància de tenir una llar per al sosteniment de la salut mental i ha advertit que “en el fons de molts problemes psicopatològics hi ha problemes d’accés a drets”, com pot ser el dret a l’habitatge.  

El vicepresident del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, Antoni Navio, ha apuntat a un dels aspectes clau de la proposició de llei, el reconeixement dels espais residencials dignes, com un factor central i imprescindible per a garantir el dret a l’educació dels infants sense llar. En aquest sentit, la degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, Conchita Peña, ha indicat que també cal brindar espais de “relació, convivència i acollida” a les persones sense llar, per tal que puguin recuperar la seva dignitat i autonomia.  

El sensellarisme, a més, és un fenomen cada cop més complex, com ho ha demostrat la secretària del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, Maria Fité, quan ha avisat que cada cop hi ha més persones amb feina que es troben en situació de sensellarisme; un fenomen que ha assegurat que és fruit de les condicions laborals precàries i de la dificultat d’accés a l’habitatge. Finalment, la vocal del Col·legi de Metges de Barcelona, Beatriu Bilbeny, ha explicat que com a metgessa de família al Raval de Barcelona està en contacte directe amb molts pacients en situació de sense llar que tenen greus afectacions a la seva salut, derivats del fet d’haver de viure al carrer. “La condició de manca d’habitatge minva la salut i impedeix la cura quan apareix la malaltia”, ha conclòs.  

Per tots aquests motius, tant les entitats socials impulsores de la proposta de llei com els col·legis professionals adherits al manifest han apressat al Parlament de Catalunya a aprovar la normativa com més aviat millor per tal de donar estabilitat a les polítiques públiques d’abordatge del sensellarisme. Segons Milian, amb aquesta llei es podrà abandonar “el mer assistencialisme per adoptar la lògica dels drets, que és molt més garant”.