Deu llibres socials per llegir o regalar aquest Nadal

Clara Congost  @QuasiClara 

Arriben aquests dies de tardes fosques i fredes en què el que ens ve més de gust és arraulir-nos al sofà, sota la manta, abraçades al gat. I què millor que fer-ho amb un bon llibre entre les mans, deixant-nos endur per històries que ens transporten i ens endinsen en altres realitats, que ens fan pensar en mons millors i preguntar-nos si, potser, no caldria cremar-ho tot per tornar a començar.

Per això, des del Social.cat hem fet un recull de deu llibres socials que han estat publicats aquest 2023 i que recomanem —més enllà dels que ja vam presentar a La Prestatgeria del Social— ja sigui per llegir vosaltres mateixes o per regalar a alguna persona estimada durant aquestes festes.

1. Quan el teu veí és diferent. La relació entre la segregació i el capital social, Toni Rodon (Fundació Catalunya Europa). Quina relació hi ha entre la segregació, el vot i la participació política? Aquest és un dels punts de partida del treball de l’investigador i professor de la Universitat Pompeu Fabra, Toni Rodon, que analitza l’impacte de la segregació per origen i per renda sobre diferents actituds i comportaments associats al capital social, a partir de casos de Barcelona i Catalunya. L’anàlisi confirma que a Catalunya hi ha una relació negativa entre la segregació i el capital social, la qual cosa suggereix que a l’hora d’elaborar polítiques públiques cal focalitzar l’atenció en com es distribueixen els individus per l’espai. 
2. El temps de la promesa, Marina Garcés (Anagrama). Recordes la darrera promesa que has fet o que t’han fet? Amb aquesta pregunta s’obre aquest assaig en què Marina Garcés explora el concepte de promesa. Vivim en una societat aterrida pel futur, obsessionada per predir i projectar, controlar i planificar. Però, qui gosa, avui, prometre res? La promesa, ens diu l’autora, pot ser una forma de rebel·lió que introdueixi la batalla pel valor de la paraula en un present incert i en un futur amenaçat.
3. Quadern feminista per a senyores modernes, Carlota Freixenet i Mar Guixé (Ara Llibres). Estàs fins als nassos de ser la feminista enfadada de la taula? Tens tantes ganes de cremar-ho tot i rebentar el patriarcat com d’escarxofar-te al sofà? Doncs, amiga, aquest llibre és per a tu. Pensat per fer-te una mica més sàvia, per tenir encara més ganes de fer del món un lloc millor... I per riure per no plorar. I, tranquil·la, que si no ets una senyora o no ets moderna, ja ho arreglarem! Arma’t amb un llapis, que de moment amb això ja farem.
4. L’aigua és això, David Foster (Edicions del Periscopi). Aquest llibre —que va començar sent una conferència i ara podria ser ben bé un manifest o, fins i tot, el text fundacional d’una manera de viure— es considera un llegat imperdible de l’autor. Hi repassa, amb intel·ligència i humor, els aspectes més importants a què ens enfrontem en la nostra vida quotidiana, i dissecciona sense complexos la manera com habitem el món que ens envolta. A mesura que busca respostes a preguntes gens senzilles, plasma les seves creences i deduccions sobre la naturalesa humana i ens ofereix reflexions provocadores que ens renoven a cada lectura. 
5. I tenia cor. Treball sexual, violències i resistències, Livia Motterle (Bellaterra Edicions). Per què cal defensar els drets de les treballadores sexuals? Com constitueixen les putes la seva agència? La “croada moral” ha establert els límits del que és decent, han utilitzat les lleis i les ordenances per perseguir les treballadores sexuals (especialment les ja colpejades per la seva posició de classe, raça o gènere) controlant, així, les pràctiques sexuals de totes les dones i dissidents sexuals. A través d’una mirada còmplice i interseccional que recorre els carrerons del Raval i les manifestacions organitzades per les Putes Llibertàries, Motterle ens proposa una anàlisi situada dels dispositius de poder que acaben negant els drets de les treballadores sexuals. Desmitificant-ne els imaginaris més difosos, analitza i celebra les pràctiques emancipatòries encarnades per les protagonistes, sintonitzant-nos amb les seves necessitats.
6. Que em portin al circ! La figura de les dones i les dissidències barbudes, Marta Vigo Mitjans (Manifest). Aquest no és només un llibre sobre barbudes, és un lloc des d’on reflexionar envers els nostres cossos no normatius i qüestionats per fer visible l’invisible, per reivindicar com a possibles i reals experiències i vivències de les dones i altres identitats dissidents barbudes. A través d’un plantejament teòric-metodològic, Vigo indaga en la possibilitat de fractura, de trencament del que és normatiu i de la possibilitat que nous discursos puguin ampliar les fronteres entre les identitats que es consideren “normals” i aquelles altres relegades als marges.
7. Un amor salvatge. Carta a la meva filla trans, Carolyn Hays (Ara Llibres). Dolç i íntim, Un amor salvatge ens demana a totes que estimem millor, no només pel bé de la filla de l’autora —a qui al llarg del llibre arribem a estimar i apreciar tant com la mateixa Carolyn— sinó per respecte a tots els infants del món que suporten injustícies i prejudicis des que neixen. És una crida a l’acció, una oda a la comunitat, una lliçó d’empatia, una esperança per a un futur millor. Una carta d’amor universal a una nena que sempre ha sabut exactament qui és i que només està esperant que la resta del món se n’assabenti, enmig d’una nació americana infestada per l’odi i la por.
8. Migracions. Obrir les fronteres d’un món desigual, David Karvala (Editorial Base). Aquest llibre té un plantejament molt senzill: El fet de voler moure’s pel planeta, el que ara es diu “migrar”, no requereix ni explicació ni justificació; allò que és inhumà, allò que cal explicar —i denunciar— són les barreres que s’han construït per impedir aquest moviment. Amb el punt de vista de veus molt diverses que, des de la seva situació pròpia, tracten diferents aspectes de la qüestió, el llibre explica no existeix un problema de migració, sinó un problema de fronteres i de lleis discriminatòries i racistes.
9. L’abolició de la família, M.E. O’Brien (Tigre de Paper). Per a algunes persones, la família és una font d’amor i suport. Però per a moltes altres, la família és un àmbit d’horror privat, coerció i dominació personal. En la societat capitalista, la família suporta les impossibles exigències de les cures interpersonals i el treball reproductiu. Però podríem imaginar un futur diferent? O’Brien ens transporta a través del passat i del present de la política familiar cap a un futur imaginat de la comuna, imaginant com podrien organitzar-se les cures en una societat lliure.
10. Estimada desconeguda, Júlia Bertran (La Campana). Aquesta és una història sobre una decisió difícil. Sobre mutacions físiques i límits que es desborden. La crònica d’un periple mèdic i un intent de despullar d’eufemismes i tabús la indústria de la reproducció assistida. Una exploració del dol genètic i de les contradiccions que claven els ullals. Una escaleta perquè ascendeixin altres històries subterrànies. I, sobretot, una invitació a pensar plegades el nostre futur. Un assaig en primera persona per obrir un debat que tenim molt pendent i per posar sobre la taula tot un seguit de preguntes que fins ara han restat silenciades: Seré la teva mare si m’he quedat embarassada amb l’òvul d’una altra dona? I si els nostres no són cossos fracassats? I si el fracàs és la missogínia interioritzada? I si el fracàs és un sistema polític que no contempla política la maternitat?