Els adolescents no dormen prou, i aquestes són les conseqüències

Juan José Ortega Albans  Expert en son. Fisabio

Va complir don Quixot amb la natura dormint el primer somni, sense donar lloc al segon; bé al revés de Sancho, que mai no va tenir segon, perquè li durava el son des de la nit fins al matí, en què es mostrava la seva bona complexió i poques cures. Els de don Quixot el van desvetllar, de manera que va despertar Sancho...

Aquest fragment del Quixot posa de manifest que al segle XVII el somni era bifàsic, és a dir, es dividia en dues fases separades per un període de vigília.

La primera part passava entre les deu de la nit i la una de la matinada. Després li seguia un parèntesi de vigília (conegut com a “rellotge”), amb aproximadament tres hores de durada. La segona etapa era el somni matiner, que es prolongava quatre hores més.

La fase de vigília era molt útil: la gent la dedicava a tasques ordinàries, com afegir llenya al foc, prendre remeis o orinar. Per als pagesos, despertar-se significava tornar a la feina, ja fos per vigilar els animals de la granja o fer tasques domèstiques. També era un temps de pregària, filosofia, socialització i sexe.

El somni bifàsic va arribar a ser marginal al nucli urbanitzat i il·luminat del nord-oest d’Europa al segle XVIII, passant a ser monofàsic i amb un retard a l’hora de dormir.

Thomas Alva Edison, considerat el pare de la bombeta elèctrica (inventada el 1879), opinava que el somni “és un vestigi del nostre passat cavernícola”. Potser per això no sorprèn que el desprestigi del descans nocturn s’iniciés amb el descobriment de la llum elèctrica, que va permetre il·luminar la nit. I els adolescents van ser, probablement, els més perjudicats.

Canvis que alteren el descans nocturn

Durant l’adolescència, les persones vivim un temps d’independència i emergència de nous papers socials. Tot plegat provoca canvis en la conducta, i el somni no n’és una excepció.

La principal modificació en la fisiologia del son en aquesta etapa de la vida és un retard en el temps del rellotge circadiari, situat a l’hipotàlem i encarregat de sincronitzar ritmes com el son, la temperatura corporal, l’alimentació o l’activitat física. Això condueix a un retard a l’hora d’agafar el son.

A sobre, també es produeix més tolerància a la pressió homeostàtica de la son, o sigui, una major resistència a la seva privació. A conseqüència de tot això, l’hora d’anar a dormir cada vegada és més tardana, mentre que la de despertar-se canvia poc, ja que és determinada per l’inici de les classes. Aquesta circumstància fa que la mitjana del son en els adolescents descendeixi dràsticament.

El somni, escultor del cervell

I no és una cosa fútil, ja que el descans nocturn contribueix a esculpir el seu cervell. Sabem que durant l’adolescència disminueix el son lent profund (fase N3 de son no REM), a causa de la reducció del volum de la substància grisa cerebral. Per contra, s’incrementa el volum de la substància blanca, és a dir, les connexions que s’estableixen dins i fora del cervell.

També hi ha una correlació entre el quocient intel·lectual i l’amplitud i densitat dels anomenats fusos de son (spindles), característics del son lent superficial (fase N2 de son no REM) i que s’expressen molt més intensament en l’adolescència que en la infància.

No és estrany, doncs, que el somni insuficient impacti a l’estat d’ànim dels adolescents, augmentant els símptomes depressius, l’ansietat i la reactivitat emocional. De fet, el somni es troba alterat en el 95% dels trastorns psiquiàtrics, com ara depressió, TDAH, trastorn per control d’impulsos, ansietat i trastorn bipolar.

A més, s’ha vist que la privació incrementa les conductes nocives entre els estudiants d’institut: conducció sota els efectes de l’alcohol, baralles, ideació o intent de suïcidi, consum de tabac, alcohol i marihuana i conducta sexual arriscada. I per si no n’hi hagués prou, afavoreix l’obesitat.

Pantalles electròniques: l’impacte de la llum blava

L’era digital que ens ha tocat viure no contribueix precisament a solucionar el problema. Tabletes, ordinadors o mòbils emeten una llum blava enriquida que bloqueja la secreció de melatonina, hormona clau per induir el son i sincronitzar els ritmes circadiaris.

L’Acadèmia Americana de Pediatria recomana que els menors d’edat s’exposin a aquest tipus de pantalles menys de dues hores al dia. És clar que no es compleix a gairebé cap país del món.

Els efectes nocius d’aquests dispositius en el somni de l’adolescent han estat àmpliament publicats. Tot i això, el retard de fase característic d’aquest rang d’edat, amb hora de dormir i despertar-se al matí més tardanes, no sembla dependre d’una sensibilitat més gran a la llum a la nit, sinó del retard en el temps del seu rellotge circadiari.

És un cercle viciós: a menor durada del son, més exposició a pantalles l’endemà per culpa de la fatiga creixent, que aboca a la conducta sedentària. I, per altra banda, disminueix el temps d’activitat física, beneficiosa per al son.

En conclusió, el son és fonamental en la maduració cerebral dels adolescents i exerceix un paper clau per donar suport al benestar mental i les funcions cognitives. Intervencions en salut pública com ara endarrerir una hora l’inici de les classes milloraria la seva atenció a l’aula, provocaria menys retards i, en definitiva, reduiria la taxa de fracàs escolar.

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l’original aquí)