Els treballadors de la residència Joan XXIII exigeixen a la Generalitat que assumeixi la gestió del centre

Redacció

Els treballadors de la residència per a persones amb discapacitat intel·lectual Joan XXIII, a Cerdanyola del Vallès, demanen l’equiparació de les seves condicions amb les dels treballadors públics i exigeixen a la Generalitat que assumeixi la gestió del centre després que L’Onada Serveis, l’actual empresa concessionària, renunciés al contracte. Asseguren que no desconvocaran la vaga, la qual van iniciar el 18 de maig de 2023, fins que això es compleixi i afirmen que la qualitat del servei ha millorat des que estan en vaga, ja que l’empresa ha contractat més professionals, posant en evidència que fins ara havien treballat sota les ràtios legals. 

El maig de 2023 les treballadores de la residència Joan XXIII es van declarar en vaga indefinida. Les professionals reclamaven una pujada salarial del 20% per pal·liar la pèrdua de poder adquisitiu de gairebé el 25% dels darrers 15 anys, l’eliminació de la doble escala salarial, l’apropament de les condicions laborals amb les de les treballadores de les residències públiques, facilitació de la conciliació personal i familiar i el compliment del plec de condicions tècniques en relació amb les ràtios a tots els torns.  

La vaga no va suposar que les treballadores deixessin de treballar, ja que al tractar-se de serveis considerats essencials, s’han de garantir els serveis mínims decretats. “El nostre treball és fonamental per mantenir la vida i sempre hem estat treballant amb serveis mínims, pel que hem de treballar igual. No tenim ni tan sols una persona que pugui fer vaga cada dia, encara que sigui simbòlica. A la pràctica cap de nosaltres pot fer la vaga, no ens deixen, estem sota mínims”, explica Agustí Yáñez, delegat de CGT a la residència Joan XXIII.

En el moment que es va convocar la vaga, el Departament de Drets Socials va exigir a L’Onada incrementar el nombre de professionals per tal d’assegurar que es complien les ràtios de professionals en servei per residents. Això va suposar aproximadament un augment del 13% de la plantilla que hi treballava a la residència Joan XXIII abans de la vaga. Les treballadores reclamen que aquest fet els ha donat la raó, ja que feia anys que denunciaven estar treballant per sota de les ràtios legals, i que actualment tenen millors condicions que abans de convocar la vaga i la qualitat del servei ha millorat. 

Anys de precarietat i reclams no atesos 

Abans de convocar la vaga el maig de 2023, les treballadores portaven anys demanant a l’empresa concessionària pujades salarials, ja que, com denuncien, els sous estaven pràcticament congelats des de feia 15 anys. Exigien també plusos de transport, ja que la residència es troba a una zona aïllada de Collserola on no es pot accedir en transport públic, i plusos de perillositat, com a resposta a la violència a la qual sovint estan exposades les treballadores. També denunciaven que no s’estaven complint les ràtios de professionals en servei per residents. 

“Tot això ens va portar a una reflexió molt forta”, assegura Agustí Yáñez. “Durant la pandèmia vam ser un servei molt essencial, vam haver d’estar al peu del canó defensant els drets dels residents i ara tothom ens torna a oblidar. El que creiem que és just és que hi hagi una compensació econòmica específica per la tipologia d’aquest centre i perquè ho mereixem”, reclama. L’Onada, denuncien, en tot moment va mostrar negativa a aquestes peticions, al·legant que ja complien les condicions que marca el conveni. 

Exigeixen la internalització de les treballadores i més control del compliment del plec de condicions

Les treballadores es troben ara en una situació d’incertesa i afirmen que no desconvocaran la vaga si no s’equiparen les seves condicions laborals amb els dels treballadors públics. Per fer-ho, exigeixen que la Generalitat assumeixi la gestió directa del centre. En el cas que no es dugui a terme aquesta internalització, demanen que s’augmenti el control i s’asseguri que l’empresa concessionària compleixi el plec de condicions. També demanen que l’executiu es faci càrrec del cost del desplaçament al centre.

“Encara que sembli una lluita particular d’una residència, en realitat el que hi ha al darrere és una lògica que intentem imposar de serveis públics de qualitat”, assegura Agustí Yáñez. “Creiem que l’estat s’ha de fer càrrec dels serveis essencials, per això lluitem per la nostra estabilització i internalització com a treballadores públiques, perquè considerem que aquest servei és un servei estratègic de cures. El problema no és aquest centre i aquesta empresa, és un problema sistèmic”, afegeix.