La Sindicatura de Barcelona proposa revisar l’allotjament d’urgència en pensions i repensar el model turístic

ACN

Revisar el model actual d’allotjament d’urgència en pensions per a famílies desnonades i mitigar l’ús intensiu de l’espai públic són dues de les deu propostes de millora que la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha traslladat a l’Ajuntament. Sobre l’espai públic, proposa repensar el model turístic, alliberar les motos de la vorera i vigilar les terrasses. Entre les propostes també hi ha agilitzar el funcionament de l’administració municipal, ja que els greuges més recurrents que arriben a la Sindicatura tenen a veure amb el fet que els tràmits municipals poden ser una tasca “feixuga i poc flexible”. Segons l’informe del 2023, el dret a una bona administració (26%), al medi ambient (13,2%) i al descans (8,5%) són els més afectats.

Al llarg de l’any passat, l’ens ha dut a terme 1.201 intervencions. D’aquestes, 583 han estat queixes, deu actuacions d’ofici i 608 assessoraments tècnics i jurídics. En total, la Sindicatura ha emès 596 resolucions.

Decàleg de propostes

La sindicatura fa un decàleg de propostes que considera prioritàries, entre les quals destaca revisar la prestació d’allotjaments d’urgència a la ciutat. Segons ha explicat en roda de premsa el síndic David Bondia, han detectat manca de disponibilitat, fluctuació en el cost pel fet de dependre d’un operador turístic, separació de nuclis familiars o pèrdua de vista del criteri de proximitat dels barris, així com una manca d’adequació dels allotjaments en pensions i hotels.

“S’ha de revisar aquest model”, ha dit Bondia, que qüestiona que aquesta mena d’allotjaments ofereixin les condicions necessàries, més enllà del cost que suposa. A més, incideix en la importància de no separar a les famílies.

Una altra proposta té a veure amb l’ús “intensiu” o el “mal ús” de l’espai públic. Bondia ha indicat que detecten tres problemes en termes de convivència: turistificació de la ciutat, excés de motos a les voreres i alta ocupació de les terrasses.

Davant d’això, la sindicatura proposar repensar el model turístic, alliberar motos de la vorera i fer un seguiment “efectiu” de l’ocupació de les terrasses i, en cas de reincidència, no renovar les autoritzacions. Sobre les motos, ha deixat clar que no volen anar en contra d’aquest tipus de vehicle, sinó que ha denunciat la “permissivitat” davant de les motos aparcades en voreres que no reuneixen els requisits. Així, no ha descartat, com a possible solució, l’aparcament soterrani.

La sindicatura també proposa garantir un abordatge integral a les situacions de sensellarisme i destaca les dificultats per tramitar l’empadronament sense domicili fix. Altres prioritats que situa en l’informe són una gestió eficient del parc d’habitatge públic, millorar la qualitat del servei d’atenció domiciliària (SAD), assegurar el confort ambiental a les escoles, més participació de qualitat en matèria urbanística, un manteniment sostenible del verd urbà i incrementar les opcions de transport públic als barris de muntanya.

Finalment, planteja també “agilitzar” el funcionament de l’administració municipal. Segons el defensor de la ciutadania, els greuges més recurrents que els arriben posen de manifest que tràmits com ara recórrer una sanció poden ser una tasca “feixuga i poc flexible”. Per això, en roda de premsa, el síndic i l’adjunta, Eva Garcia Chueca, han insistit en la necessitat de desburocratitzar l’Ajuntament i fer els tràmits més simples, així com no perdre de vista la bretxa digital que pot haver-hi en algunes gestions.

La burocràcia o el soroll, entre les queixes més recurrents

El dret més afectat és el dret a la bona administració (26%). “És el gran dret afectat any rere any”, ha dit l’adjunta Eva Garcia Chueca, que ha explicat que sovint l’administració municipal es percep com a més burocratitzada i “poc àgil”. A més, també hi ha problemes relacionats amb la bretxa digital. Per millorar l’atenció ciutadana, ha apuntat, s’ha de regular molt bé la cita prèvia, facilitar que els tràmits es puguin fer presencialment o telefònicament, i intentar escurçar el termini de resolució d’expedients administratius, entre altres.

El segon dret més afectat és el dret al medi ambient (13,2%), seguit del dret al descans (8,5%), el dret a l’habitatge (7,2%), a la mobilitat (6,2%) i als serveis de protecció social (5,2%). Segons Chueca, les problemàtiques tenen a veure amb la contaminació atmosfèrica, però també acústica, és a dir, molèsties pel soroll d’un veí, un establiment o l’oci nocturn. “Seria un gran gruix de queixes”, ha dit.

També aquí s’inclouen la neteja i la ubicació dels contenidors, una problemàtica “molt recurrent també”. Així mateix, hi ha queixes derivades de les molèsties causades per habitatges d’ús turístic (HUT).

Creació d’una Comissió de Reparació

La sindicatura també ha aprofitat per fer balanç de la feina feta el 2023 i ha recordat que l’any passat va crear la Comissió de Reparació per a víctimes d’abusos en escoles públiques de Barcelona. Bondia ha fet valdre la creació d’aquest espai i l’escolta que han pogut oferir a víctimes i ha insistit en la importància que des de l’Ajuntament també s’ofereixi reparació a les víctimes.

Segons ha dit, ja ha traslladat a l’alcalde Jaume Collboni aquesta necessitat i el batlle s’ha compromès a impulsar un acte de reparació a les víctimes que, segons Bondia, serà de caràcter privat. “Entenem que es demanarà una reparació institucional”, ha conclòs.