L’acollida de les persones refugiades, un procés que s’accelera

Amb motiu del Dia Mundial dels Refugiats, les entitats presenten les seves propostes per millorar els processos d'ajut i voluntariat

Avui se celebra el dia Mundial del Refugiat. Al llarg dels darrers mesos, moltes han estat les mostres de recolzament i la voluntat d’acollir que la ciutadania ha mostrat. Amb tot, els governs no han complert, ni de bon tros, les quotes d’acollida de persones refugiades amb les que s’havien compromès.

En el cas d’Espanya, s’havia compromès a acollir fins a 17.337 refugiats abans del setembre i, a dia d’avui, encara en falten per arribar més de 16.000. Tot i que el sistema d’acollida i asil encara és en mans de l’Estat, a Catalunya, el Govern de la Generalitat, està promovent, a través del Programa Català del Refugi, diverses accions per facilitar l’acollida dels refugiats. El programa de mentors n’és un exemple. Un programa que en aquests moments agrupa més de 1.000 voluntaris que s’estan formant per fer les tasques d’acompanyament a les persones refugiades amb l’objectiu de donar-los un cop de mà perquè siguin més autònoms en el seu dia a dia, trobin feina i puguin viure sense ajudes.

Així, d'una banda la Generalitat ha fet una proposta a l'Estat per acabar amb el "coll d'ampolla" que tenen els refugiats amb l'accés a l'habitatge. I ho ha fet plantejant contractar paquets de pisos a grans tenidors, com la Sareb, per aconseguir un millor preu de lloguer, segons ha dit el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós. D'altra banda, el nou Pla de Ciutadania i de les Migracions (PCM) per part del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya contempla, en el seu punt 3, l’acollida dels refugiats i la seva integració.

Les entitats i la tasca facilitadora per acollir

Són diverses les entitats que s’encarreguen de gestionar aquesta tasca, entre elles la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) o la Creu Roja, així com altres entitats agrupades a la xarxa Asil.cat. La Creu Roja ha gairebé duplicat les seves places d’acollida arreu de Catalunya, des de principi d’any passant de 96 a 168, i espera seguir creixent fins a les 258 fins a finals de 2017. L’entitat va tancar l’any 2016 amb 96 places d’acollida a Catalunya, 48 a l’àrea metropolitana de Barcelona, 26 a Tarragona i 22 a Lleida. Durant el 2017, s’hi han afegit més a Berga (50 places) i Girona (22). A més, fins a finals d’any, és previst obrir-ne 90 més en diferents punts del territori.

L’organització gestiona aquestes places d’acollida, en el marc de la primera fase del programa estatal d’acollida i integració. Aquest programa, d’una durada màxima de dos anys, està dividit en tres fases, amb la idea que les persones refugiades vagin guanyant progressivament en autonomia. En la primera, d’entre sis i nou mesos, se’ls proporciona allotjament en aquestes places d’acollida i es cobreixen les seves necessitats bàsiques, per tal que es puguin concentrar el màxim en el coneixement de la llengua i l’entorn.

En les etapes posteriors se’ls dona assessorament i orientació per buscar habitatge i feina. Pel que fa a les tasques de sensibilització, l’entitat fa una crida adreçada a la ciutadania, empreses, institucions i societat civil a col·laborar amb la seva campanya Obre Els Ulls, per poder reforçar les accions per la integració arreu de Catalunya. Entre elles, cal destacar el suport en la recerca de feina i habitatge o les classes de llengua i coneixement de l’entorn.

Les propostes de la xarxa Asil.cat

Per la seva banda, la xarxa Asil.cat tot just acaba de presentar un conjunt de propostes per garantir l’accés a drets de les persones amb necessitats de protecció internacional a Catalunya i per a la millora de l’acollida d’aquestes persones articulades al voltant de quatre drets. El dret a la salut, amb propostes orientades a millorar l’accés al sistema de salut de les persones amb necessitats de protecció internacional a Catalunya, posant el focus en l’accés a serveis residencials de salut mental especialitzats. El dret a la protecció de la infància, partint del fet que l’acollida de menors no acompanyats sol·licitants de protecció internacional és competència pròpia de la Generalitat de Catalunya, s’han plantejat propostes per millorar la situació d’aquests menors, així com la dels menors sol·licitants de protecció internacional que arriben acompanyats per les seves famílies.

El dret a la inserció social, presentant propostes per la millora en l'accés a drets de les persones amb necessitats de protecció internacional a Catalunya, com el dret a l'educació i la formació, l'accés al mercat de treball, l'accés a l'habitatge o l'accés a d’altres drets socials, imprescindible per al seu procés d’inclusió. Per últim, el dret a la seguretat, plantejant un conjunt de mesures orientades a evitar la discriminació del col·lectiu, la seva revictimització, així com tots els elements que puguin provocar la seva exclusió social.


 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article