Famílies i mestres acusen Ensenyament de “voler privatitzar” l'educació amb el tancament de grups a l'escola pública

USTEC alerta ara, en contra de les dades d'Ensenyament, que tanquen 39 grups públics de P3 mentre se n'obren 26 a la concertada

La FaPaC recorda que entre el 2011 i el 2017 vuit de cada deu grups tancats corresponen a la pública

Continua la picabaralla pel nombre de grups de P3 de l'escola pública que tancarà el Departament d'Ensenyament el proper curs 2018-2019. USTEC-STEs alerta ara que, un cop analitzades les dades rebudes i després de comparar-les amb les informacions de què disposen, tancaran 39 grups mentre se n'obren 26 a la concertada. La FaPaC fa tan sols una setmana denunciava que se'n tancaven almenys 15, en contra dels 11 que assegurava Ensenyament, i la darrera setmana encara recopilava més grups que podrien veure's afectats.

Detallen des del sindicat majoritari de mestres, doncs, que hi ha 11 escoles de la província de Tarragona que han perdut un grup de P3, nou a Lleida, vuit a Girona i 11 de Barcelona. I denuncien: "En la situació d’excepcionalitat política en què ens trobem, amb un 155 aplicat i sense Govern, s’ha aprofitat la pròrroga pressupostària dictada des de Madrid per continuar aplicant polítiques neoliberals que beneficiïn l’escola privada".

A més, asseguren que la decisió de tancar grups de l'escola pública s'ha pres malgrat que en la disposició addicional tercera dels darrers pressupostos del Parlament es va adoptar "el compromís explícit" de donar continuïtat a l'oferta del curs 2017-18. També recorden que, any rere any, cada vegada hi ha més famílies que opten per l'escola pública.

Una discriminació que pot motivar la segregació escolar

La discussió sobre el tancament de grups per part d'Ensenyament és només la punta de l'iceberg d'un debat encara més profund. La comunitat educativa, des de la FaPaC als sindicats majoritaris, fa anys que denuncia que la reducció de grups a l'escola pública "és intolerable" i "afavoreix" l'escola concertada i "ajuda a blindar els concerts de les escoles privades". 

Tal com argumenten des de l'USTEC-STEs, "hi ha famílies que, condicionades per la necessitat d'assegurar-se un lloc per al proper curs prop del seu lloc de residència, acaben optant per l'escola privada o concertada", a les quals els hi resulta més fàcil mantenir els grups, perquè només necessiten 19 alumnes per tancar la inscripció.

En canvi, aquest nombre mínim contrasta, segons el sindicat, amb el que s'exigeix a la pública, on calen 23 alumnes per evitar el tancament d’un grup. "I això sense tenir en compte que l’escola concertada pot tornar a oferir el curs vinent el grup el concert del qual s’ha suprimit, mentre que a l’escola pública no existeix aquesta possibilitat i la línia queda tancada", alerten des del sindicat.

De fet, tal com denuncia la FaPaC, això ha comportat que dels 675 grups tancats durant el període 2011-2017, 551 han estat a l'escola pública i 124 a l'escola concertada. Això suposa que vuit de cada deu grups tancats en aquest període correspondrien a l'escola pública. "El tancament de línies públiques no respon a una davallada demogràfica, sinó a una clara intenció del Departament d'Ensenyament de potenciar l'educació concertada enfront de la pública", avisen les famílies.

Per aquest motiu, reclamen que no es discrimini l'escola pública i recorden que el Síndic de Greuges va provar en un informe fa tres anys que la discriminació de l'escola pública en el tancament de grups "pot afectar a l'equitat i contribuir a reproduir la segregació escolar".

 

Reduir les ràtios, la solució per augmentar la qualitat

Des d'Ensenyament justifiquen el tancament de grups de P3 per la baixa natalitat, però des del sindicat majoritari de mestres recorden que, de fet, aquest no és un argument per tancar grups sinó "una oportunitat immillorable per augmentar la qualitat de l'educació pública de Catalunya i avançar cap a una veritable escola inclusiva".

Aquesta premissa la comparteixen amb la CGT d'Ensenyament, que també va emetre un comunicat reclamant una disminució de les ràtios, que permetria treballar amb grups més reduïts i disposar de més temps i recursos per dedicar-los a cobrir les necessitats de l'alumnat.

"Malauradament, ja fa temps que les prioritats del Departament d’Ensenyament són unes altres a l’hora de concretar les minses partides econòmiques d’uns pressupostos que només destinen un 2,4% del PIB a l’educació obligatòria, amb la qual cosa la inversió en educació al nostre país se situa a la cua de la Unió Europea, malgrat que la Llei d’Educació de Catalunya n’exigeix un 6%, que ens situaria just a la mitjana europea", assenyala l'USTEC-STEs.

La campanya ‘Matricula a la pública!’

Per això, la comunitat educativa ha impulsat una campanya perquè els pares escullin l'escola pública,ara que s'han obert les matrícules pel proper curs, perquè consideren que és la que garanteix "igualtat d’oportunitats per a tothom", perquè fomenta una educació "de qualitat, catalana, laica, inclusiva, gratuïta, democràtica i feminista".

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article