Els educadors exigeixen repensar el sistema de protecció a la infància i fer front al “tsunami” dels MENA

Després del polèmic documental ‘Desemparats’, el sector aborda els errors en l'atenció dels infants en una taula organitzada pel CEESC

Si alguna cosa ha fet el documental ‘Desemparats’, de TV3, és aixecar polseguera. La polèmica ha inundat les xarxes i el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials ha volgut portar el debat sobre el terreny amb l’objectiu de recollir propostes de millora. Amb aquesta intenció, aquest dimecres ha organitzat una jornada que ha reunit professionals de l’educació social, de l’administració catalana i del Síndic de Greuges, així com la direcció del programa Sense Ficció, per detectar aquelles qüestions que més preocupen en matèria de protecció a la infància.

“El sistema de protecció funciona? Literalment salva vides! Ara bé, què falla? Des de la mateixa DGAIA van reconèixer que, el marge d’error, per petit que sigui, s’ha de corregir”, ha afirmat la directora del Sense Ficció, Montse Armengou, que ha afegit que aquests són precisament els casos amb què es fixa el documental. “Encara que fos només un cas no es pot tolerar”, ha justificat, i ha subratllat que només hi apareixen famílies que “tenen sentències judicials favorables”.

No obstant això, la periodista ha assegurat que tot l’equip ha entès “el malestar que ha generat el documental” per part dels professionals del sector. “Treballeu amb material sensible i vulnerable com són els infants i, a més, amb pocs recursos”, ha dit Armengou, que ha assegurat que la intenció era simplement la de denunciar les males praxis.

En aquest sentit, l’adjunta del Síndic de Greuges, Maria Jesús Larios, ha afirmat que “el sistema de protecció a la infància sempre haurà de millorar perquè arriba quan tota la resta ha fracassat”. “Que funcioni no vol dir que sigui infal·lible. Però aquest pot ser un bon punt de partida per començar a treballar conjuntament”, ha afegit la directora de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció, Agnès Russiñol.

Revisar el sistema de protecció a la infància, una prioritat al Parlament

“La infància ha de ser una prioritat ja. Haver remenat la merda ha de servir per això”, ha denunciat la diputada d’En Comú Podem, Marta Ribas, que ha demanat “recuperar, al Parlament, un grup de treball obert per revisar el sistema de protecció a la infància”.

El president de l’associació APRODEME per a la defensa del menor, Paco Cárdenas, ha explicat que “moltes famílies” a qui l’administració ha retirat la tutela del seu fill o menor a càrrec arriben a l’associació “espantades”. “Tenim un sistema que fa por, i això és terrible”, ha explicat. Per això, malgrat que considera que el sistema és “molt eficient en la intervencióˮ, creu que s’ha de revisar per complet.

Per la seva banda, els educadors socials que han participat en el debat també han apuntat al propi sistema com l’arrel del problema. “No podrem sortir d’aquest forat si els professionals no qüestionem les estructures; és la responsabilitat de tots”, ha afirmat l'educadora Araceli Lázaro. També l'educador Cesar Hergueta ha afegit que, abans que res, “cal una prevenció de la pobresa severa” i “una visió estratègica, per no parlar de més recursos i personal”. Robert Morral, en representació de la CGT, ha alertat també de la privatització dels centres de menors. “Només el 18,5% són públicsˮ, ha denunciat.

En aquesta mateixa línia, la directora d’un CRAE i membre d’IRES, Isabel Prado, ha assegurat que els professionals posen “moltes ganes, energia i passió per fer les coses bé”, però l’allau de menors estrangers no acompanyats (MENA) els “està desbordant”. “Tenim la sensació que tenim un tsunami a sobre”, ha denunciat, i ha seguit: “Més mitjans i més recursos ajudarien molt”. En representació del sindicat CCOO, Manel Rodríguez ha assegurat que “l’onada del tsunami encara pot ser més gran” i que per això valdria la pena “unificar esforços”. Des de Save The Children, que també han participat del debat, han assegurat que “tot el que no sigui prevenció és arribar massa tard”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article