Les AMPA dels centres d’alta complexitat de Catalunya presenten un decàleg per revertir la segregació escolar

Redacció

Les AMPA dels centres d’Alta Complexitat de Catalunya que formen la comissió de la FaPaC han elaborat un decàleg per lluitar contra la segregació escolar i millorar la situació dels centres educatius que escolaritzen alumnat amb un elevat risc d’exclusió social. S’ha presentat aquest dijous al matí a Terrassa, el municipi que concentra més segregació escolar de tot el territori. A Catalunya hi ha unes 330 escoles i instituts considerats de màxima complexitat.

Segons la FaPaC, la segregació escolar per motius socioeconòmics “té com a causa principal el copagament, la privatització de l’educació i l’existència de concerts educatius, però també hi juga un paper fonamental la desregulació de la lliure elecció de centre, que actualment es regeix més per les lògiques de mercat que no pas de servei públic”.

Per això, proposa deu mesures per millorar l’equitat del sistema educatiu i que s’introdueixin en les polítiques públiques. L’objectiu final, segons la FaPaC, és el de reduir al màxim el nombre de centres etiquetats com a “màxima complexitatˮ i dotar de més recursos a aquells que, per segregació urbana, s’hi poden concentrar alumnes més vulnerables. “L’escola ha de ser una eina per la igualació d’oportunitatsˮ, sentencien des de la FaPaC.

Aquestes són les 10 propostes:

1. Universalització del sistema educatiu: tant en horari lectiu com en extraescolars o lleure. El pagament de quotes representa una barrera per l’accés a determinats centres. Per això, consideren que és imprescindible que els alumnes més vulnerables puguin tenir accés a una educació extraescolar o de lleure gratuïta per tal de garantir el dret a una educació completa.

2. Incrementar la dotació de recursos humans als centres de màxima complexitat. La FaPaC justifica que “són necessaris integradors socials, educadors socials, psicopedagogs i mestres d’educació especial” i les ràtios no han de superar els 20 alumnes.

3. Reserva efectiva de places per a alumnes amb necessitats educatives especials de tipus socioeconòmic i alumnat afavorit. Afirmen que cal un protocol “amb pautes ben definides per poder fer una diagnosi correcte d’alumnes amb necessitats educatives especials”. “És necessari aplicar una quota màxima i mínima de reserva de places d’alumnat en risc d’exclusió social i d’alumnat afavorit, segons recursos i nivell d’estudis superior de les famílies, afavorint la creació d’aules heterogènies”, demanen.

4. Elaboració d’instruccions de bones pràctiques per les Comissions de Garanties d’Admissió. Proposen sancionar els centres educatius que no respectin les quotes, així com les famílies que falsegin dades en el procés d’admissió.

5. Blindar la matrícula viva als centres de màxima complexitat. “És important que les aules d’aquests centres es mantinguin estables com signe de qualitat”, exposen.

6. Eliminar les diferències horàries entre centres educatius, especialment a secundària, segons zona educativa. Això, ho consideren un “greuge comparatiu” i denuncien una concentració d’alumnat afavorit a la concertada.

7. Crear programes de suport per la dinamització de les associacions de famílies dels centres de màxima complexitat i promoure la coordinació d’AMPA/AFA en el territori. Diferents estudis evidencien que la participació de les famílies es tradueix en un èxit educatiu de l’alumnat. Per aquest motiu, demanen la creació d’associacions de famílies, especialment en centres d’alta complexitat, així com la creació de vincles comunitaris.

8. Revisió del Decret d’admissió d’alumnat i eliminació dels punts per exalumne i malaltia digestiva. Consideren “imprescindibleˮ una revisió del decret per tal de crear un sistema “més just” de puntuació i que “aposti per l’escola de proximitat i faciliti una composició heterogènia a les aules”.

9. Reserva de places a la universitat per alumnes procedents de centres de màxima complexitat. Demanen que es prioritzi la universitat pública per a l’alumnat de la pública, una pràctica que ja s’està duent a terme a països com Perú o Mèxic.

10. Introduir en el currículum l’educació multicultural i antiracista, així com posar a l’abast de l’alumnat la possibilitat d’estudiar la seva llengua materna. Proposen que el currículum escolar reculli la diversitat cultural i que s’introdueixin a les aules conceptes com l’estigmatització, l’aporofòbia i la discriminació per raó d’origen.