La importància de la conversa

L'estiu convida a fer una aturada i a reflexionar sobre temes que al llarg del curs no fem perquè no disposem del temps necessari a causa de la velocitat que empeny les nostres vides. La convivència al llarg de tres setmanes amb els meus nets de vuit i 14 anys m'han dut a aquesta reflexió, ja que he pogut tenir una conversa fluida i de qualitat quan estaven allunyats dels dispositius tecnològics. Hem parlat del que significa conversar cara a cara, amb el més gran, però crec que prefereixen enviar-se missatges, moltes vegades, per comoditat, per voler filtrar tal com són, per poder esmenar el que diuen de forma immediata i perquè, avui dia, qui no és a les xarxes es troba fora de joc.

Vivim connectats constantment. La reflexió sobre aquest tema em porta a apropar-me als estudis de la persona que, des de fa molts anys, investiga capficada per aquesta problemàtica: Sherry Turkle. Turkle va descobrir que el fet de conversar amb ella provocava als entrevistats pels seus estudis, fugides, sobreesforç, inclús els produïa estats de pànic. A què podia ser degut? Un dels motius podria ser l’addicció, la dependència a què van arribar pel consum de jocs de fantasia amb l'ordinador, comportant, per manca de pràctica, una pèrdua del límit entre el món real i el virtual, i, inclús del sentit del jo.

Va detectar una sèrie de comportaments als enganxats al món digital: falta d'empatia vers els altres, coneixences superficials, por i manca d'eines per enfrontar-se a la vida real (exemple només sabien demanar disculpes o trencar una relació per WhatsApp), manca d'atenció cap als altres, inclús excés de fredor i creació d'una personalitat falsa.

Aquestes conclusions poden semblar una mica exagerades. Es poden consultar al llibre En defensa de la conversación (Sherry Turkle, Ático de los libros). En aquest llibre ens posa sobre avís que no només la conversa interpersonal està perdent terreny sinó, també, la conversa pública, de masses. Guanyen terreny els silencis administratius, la no resposta social, els murs burocràtics, etc. amb les conseqüències que això té pel benestar de les persones.

Altres investigadors com Spitzer ens posen en alerta en el sentit que l'abús de les noves tecnologies ens pot portar a pèrdua de memòria, de capacitat d'atenció, de reflexió i de les habilitats de comunicació cara a cara. Un altre científic, Carr, ens diu que la dependència en augment de les noves tecnologies està canviant la nostra estructura cerebral i altres com Clifford i Rheingold diuen que l'ús excessiu va en detriment de la comprensió més profunda i del pensament crític i creatiu.

Turkle, també en diu que hi ha el risc d'estar permanentment en un altre lloc i que l'ús exclusiu dels emoticones, en comptes de la paraula, simplifica les nostres emocions, frivolitza estats d'ànim i no ens ajuda a reflexionar sobre les emocions reals que vivim.

Una de les altres conseqüències d'estar enganxats digitalment és que ens creen la il·lusió que no estem mai sols, ja que, quan ens connectem, creiem que formem part d'una comunitat i que aquesta comunitat ens escolta. Res més lluny de la realitat. No ens suggereix rebutjar la tecnologia, en absolut, només ens adverteix dels seriosos efectes negatius.

Què hi podem fer? És el moment de reivindicar la conversa, com a discussió informal mitjançant el llenguatge oral sobre un tema i de recuperar el silenci com a part del procés comunicatiu que ens obre a la reflexió i ens permet la introspecció, trobar-nos a nosaltres mateixos, escoltar els altres i els seus punts de vista i enriquir la conversa amb el llenguatge no verbal: mirades, gestos, postures corporals, etc.

Considerar els beneficis de la conversa cara a cara: resposta immediata, minimitzant les possibilitats de malentesos. Expressió de sentiments amb paraules i contacte visual. Retro-alimentació immediata en una discussió. Facilitar la comprensió de l'altre, l'empatia i poder arribar a acords i concrecions de forma clara i concreta.

Proposar-nos estones i espais lliures de tecnologia, com per exemple al menjador i al dormitori, el dissabte o el diumenge o tancar els dispositius a la nit. Intentar no abusar de les multitasques: obrir correu, mentre parlem per telèfon, escoltem música. Prediquem amb l´exemple davant dels fills, néts, alumnes.

Cal reconèixer els beneficis, a tots nivells, de les noves tecnologies però hem de revisar el seu ús de cara a aconseguir la millora integral de la persona, no de forma esbiaixada, permetent-li créixer en valors i virtuts, permetent-li madurar humanament i espiritual, fer-nos més conscients de la seva dignitat, més responsables i oberts als altres i més disponibles pels més febles i exclosos, com ens recomana Joan Pau II.

Per això necessitem formació permanent per saber utilitzar-los de forma adient i promoure una actitud reflexiva que estimuli la comunicació interpersonal.

Aprofitem l'estiu per fer petites vacances de noves tecnologies.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article