Ha d’estar garantit un llindar educatiu universal?

No descobreixo res de nou si parlo de les dificultats d'encaix entre el món de l'escola i el món social. No em refereixo a les dificultats de relació entre professionals o entre recursos per generar formes adequades d'ocupar-se junts d'infants i adolescents. Vull parlar de la no construcció conjunta d'un discurs sobre l'escola entre els professionals que eduquen ensenyant i els que eduquen acompanyant processos vitals. Poques vegades s'ha produït un descobriment de la didàctica entre els professionals del social i poques vegades es té una comprensió del món relacional i afectiu entre els professionals de l'escola.

Aquesta profunda dissociació, que no es resolt parlant d'intervenció socioeducativa, ha pres una especial rellevància des que vivim en temps mediàtics d'innovació educativa. Mestres, d'infantil, primària i secundària, estan immersos en una allau de suggeriments entre els quals es barreja la necessitat urgent de canviar l'escola i el màrqueting sobre suposada metodologia científicament estudiada per aconseguir que l'alumnat aprengui. Els professionals del social es mirem la multiplicitat de propostes amb una certa distància. Ja veuen que els infants i adolescents que atenen necessiten una altra escola, però no sembla que tinguin res a dir i es conformen a garantir que no abandonin, no siguin expulsats (pedagògicament o físicament).

Un col·lectiu i l'altre semblen sovint perduts entre tanta proposta (de la neurociència a les competències per a la vida) i van tirant, deixant que els formulin incerteses els venguin dogmes polítics, però sense formular-se algunes de les preguntes que donen sentit al fet de tenir escolaritzada la infància. Què passaria, per exemple, si no tinguéssim escola?

Immers en molts debats, he passat bona part dels últims mesos fent-me preguntes i suggerint respostes sobre l'escola, per mirar d'evitar que els professionals de l'educació (fora i dins de l'edifici escolar) deixem de preguntar-nos sobre les raons i sentits del que fem. El resultat ha estat escriure el llibre “Fer de mestre quan ningú no sap per a què serveixes” (Eumo Editorial).

Una de les preguntes comunes que ha quedat molt amagada és la de si, com a resultat del seu pas per l'escola, tots els infants han d'arribar a un sòcol educatiu bàsic, si hem de garantir per a tothom un salari cultural mínim. Podem acordar que l'escola té aquesta funció? No podem lluitar, per exemple, contra la segregació si la funció de l'escola és segregar.

Al llibre, enmig de desenes de preguntes, suggereixo que, ens agradi o no, hem de posar l'escola en crisi. Podem donar fe del desacord existent, més o menys gran, amb la societat canviant que l'envolta (no podem seguir amb l'escola d'abans en un món diferent). Sabem que l'escola no està al servei de les necessitats reals dels infants, que sovint respon a altres pretensions i poders de la societat i que genera desastres no tolerables. Constatem que necessitem una altra escola i que no pot ser qualsevol escola. I torna la pregunta: què és i com és una escola nova que no deixi de ser una escola per a tothom?

Cal no oblidar que ha de ser una escola que estigui a l'abast de l'univers de les infàncies, que serveixi per a tothom, que ningú pugui quedar-ne fora i que proposi fites, objectius compartits, comuns. Hem de tornar a acordar com ha de ser el territori final de l'escola. Aquell lloc educatiu al qual –més enllà de com continuïn després els camins de les vides singulars de cadascú– ha d'arribar tothom. La meta provisional final a la qual l'escola ha de conduir a tothom.

Hem de preguntar-nos sobre el “sòcol educatiu bàsic”, el “llindar garantit” a tothom per l'escola. Quin és el nivell de sabers, experiències, desenvolupament i relacions al qual no pot renunciar cap infant i que l'escola no pot deixar de fer possible. Tot allò necessari perquè l'escola tingui sentit i sigui coherent la nostra pretensió de fer anar els infants a l'escola.

De fet, ens endinsarem a la recerca de respostes per a tres preguntes:

 – Per què l'escola ha de ser obligatòria? Sense oblidar que no podem obligar a anar a qualsevol escola, sembla que l'escola obligatòria ha de tenir algunes característiques obligatòries.
 – Per què ha de ser universal? Tot recordant que ha de poder esdevenir un lloc en el qual tot infant pugui trobar experiències referents essencials per sentir-se persona i formar part de la comunitat.
 – Quin és el contingut del paquet escolar que considerem bàsic? Acordar què és allò que està prohibit ignorar.

Les respostes, no les poden donar aquell que només pensa en el currículum, tampoc qui tan sols imagina prestacions, menys encara qui fa noves lleis educatives per a la segregació.