Encara he de viure

Per fi s’acaba l’ESO. Sis adolescents es juramenten perquè la vida no els separi i per no convertir-se en adults que traeixen els seus principis. Però en els seus nous recorreguts de joventut han de gestionar molta vida desconeguda. No tenen clar el que volen ser, i tampoc sembla que el fet de decidir-ho estigui a les seves mans.

Potser convé fugir de casa per no ser com els seus pares. Es pot somiar, però és difícil sense un euro a la butxaca. Amb quants nòvios s’arriba a la maduresa sexual? Per què no perdre de vista el món i viure entre muntanyes? O per què no fer la revolució?

Els relats de les seves vides es creuen i es retroben quan arriben als divuit anys, quan sembla que ha arribat el final de l’esclavatge en mans dels més grans.