Transferència i contratransferència en el treball socioeducatiu

La transferència i la contratransferència són conceptes molt estudiats, presents i evidenciats a la pràctica psico-terapèutica, però poc analitzats i treballats en l'àmbit de l'educació social.

Des del meu punt de vista, la manca de consciència, formació i espais de treball al voltant d'aquest fenomen generat també a les relacions socioeducatives, pot dificultar la tasca professional i els propis processos personals de les persones ateses, així com produir malestars no resolts en les relacions d'acompanyament. Si el que no es nomena, no existeix; en aquest cas, el que no es fa visible, continua operant des de l'inconscient.

De què es tracta doncs la transferència i la contratransferència? La transferència és un fenomen generalitzat, produït en interacció personal. Va ser Sigmund Freud, pare de la psicoanàlisi, el que li va donar major importància al observar com durant les seves sessions aquest fenomen emergia en interacció, ja que el funcionament inconscient operava igualment. Des de llavors, la transferència ha anat adquirint diferents accepcions amb els diversos enfocs psicoterapèutics.

Es pot dir, en termes generals, que la transferència és una forma de reviure determinades experiències del passat, manifestant-se de manera no conscient en noves relacions. Aquestes experiències normalment estan relacionades amb vincles primerencs establerts amb figures d'origen (pare, mare, i altres membres familiars) però també poden ressorgir per altres experiències que ens van marcar al passat i que es van quedar fixades a l'inconscient personal. La transferència es manifesta projectant contingut en forma d'idees, respostes, gestos, percebent sensacions, emocions, i amb altres expressions verbals i no verbals.

Sentir rebuig, tendresa, buscar el reconeixement, l'aprovació constant o l'abandonament, prendre's determinades frases com atacs, sentir una emoció concreta per un simple gest,... tot això, en interacció amb un o una professional de les denominades “relacions d'ajuda”, pot formar part de la transferència i, per tant, pot estar connectat amb vivències passades de gran afectació, no resoltes i fixades a l'inconscient. Si no es treballa fent això visible, nomenant-lo i resinificant-lo, molt possiblement els patrons relacionals continuïn reproduint-se sense gaires canvis, ja que la tendència és que s'activin automàticament des del plànol no conscient.

Així com a les sessions terapèutiques, el/la pacient o client projecta continguts de l'inconscient i reviu vincles afectius del passat, a les relacions socioeducatives on el vincle s'estableix des de la quotidianitat, també hi succeeix. Gran part de la comunitat de la psicologia i professionals d'altres psicoteràpies estan familiaritzats amb aquest fenomen i el fan servir com un mitjà fonamental en el treball psicoterapèutic, dedicant-li hores de supervisió perquè valoren que és una eina bàsica de treball.

Des de la meva experiència professional a l'àmbit socioeducatiu i amb la formació complementària que he estat fent paral·lelament durant els últims anys posant el focus en la funció terapèutica, considero que seria interessant incorporar aquesta perspectiva a la pràctica l'educació social.

Ha sigut gràcies a alguns espais de supervisió i a la formació en Teràpia Gestalt, que he pogut entendre que allò que succeïa en determinades relacions, a les persones ateses i a mi mateixa, tenia a veure amb la transferència, però també amb la contratransferència. És així com es denomina a la transferència quan es produeix per part del o la professional, psicòloga, terapeuta, o educadora, en aquest context.

Considero que conèixer i entendre aquest fenomen des d'una perspectiva ampla, facilita la comprensió de la relació, permet treballar la responsabilitat personal i relacional, i generar noves formes relacionals i vinculars amb més consciència. Es tracta de portar al plànol conscient, allò que no ho és. Fer visible i evidenciar que això succeeix, és una responsabilitat professional si es té incorporada aquesta perspectiva. Per Sigmund Freud, era important que el i la psicoanalista pogués detectar els efectes de la contratrasferència en la relació terapèutica per no perjudicar el procés de la persona que participava de la teràpia; plantejament totalment extrapolable a les relacions dins de l'àmbit de l'educació social.

En aquest marc professional, i especialment en aquells llocs de feina on la relació socioeducativa cobreix la major part de l'acció i intervenció a la quotidianitat, la transferència i la contratransferència s'adonen sempre. És inevitable. La transferència forma part de les relacions, i les relacions entre professionals de les denominades “relacions d'ajuda” no són una excepció. El que cal és coneixement, comprensió, consciència, espais de reflexió i treball al voltant d'aquest fenomen, el qual es podria abordar en espais de supervisió individual i grupal, amb formació específica impulsada des de les pròpies entitats socials i per part dels col·legis professionals. És també, un element clau de prevenció de burnout i per l'autocura professional.