Trenquem prejudicis: la solució per a una personaque dorm al carrer és l’habitatge

Un any més, arriba l’hivern i molta gent dormirà al carrer. El fred ens ajuda a empatitzar amb el que patiran les persones que dormen al ras perquè certament, quan baixa la temperatura, dormir al carrer és molt dur. Però també ho és quan fa molta calor i, sobretot, quan plou. Viure al carrer és massa dur sempre, tot i que en diferents ciutats encara es planifiquen operacions d’emergència segons la temperatura, quan l’emergència no hauria de dependre del termòmetre sinó, precisament, del mateix fet d’haver de dormir al ras.

És indiscutible que la solució per a una persona que dorm al carrer passa per l’habitatge i que, de la mateixa manera, una persona viu al carrer perquè no té un lloc on anar. Aquesta realitat encara ha de trencar alguns prejudicis com, per exemple, que les persones viuen al carrer perquè volen o que es resisteixen a acceptar ajuda. Prejudicis que, en certa manera, expliquen que no sigui un escàndol la situació en què malviuen aquestes persones.

Quan vius al carrer necessites la garantia de que sortiràs del carrer de manera permanent. A partir d’aquí no tot serà senzill però tenir un habitatge és el punt de partida per tenir una base sòlida i aprofitar altres oportunitats que millorin la teva vida. La por a fer el pas, accedir a un recurs i després haver de tornar a viure al carrer és, segurament, un dels factors que més paralitza les persones a fer el pas.

La gran majoria de persones necessiten un pis per deixar de viure el carrer. Les fórmules en forma d’alberg massiu i temporal només serveixen d’esperança poc duradora per a persones que fa poc que viuen al carrer o que han aconseguit gestionar les dificultats que suposa estar en aquest tipus de recursos.

Hi ha persones que accedeixen a un habitatge permanent i que no necessiten res més per tirar endavant. Hi ha altres que necessiten un suport intensiu per recuperar habilitats, hàbits i autonomia que la vida al carrer els ha fet oblidar. En alguns casos, la vida al carrer ha generat en la persona una situació molt difícil de revertir i això ens reafirma: hauríem de fer possible que la persona tingui un lloc on anar des del primer dia en què arriba a viure al carrer.

Fa dos anys, a Arrels vam habilitar un espai de baixa exigència destinat a persones que encara han de superar les pors que suposen accedir a un habitatge després de viure al carrer. Aquest espai només demana a la persona mantenir una bona convivència amb la resta de companys i companyes. Poden dur animals i beure alcohol, poden arribar a l’hora que considerin i marxar quan vulguin. És un espai adaptat a les necessitats de la persona i en aquests dos anys hem vist que és molt acceptat per persones que, fins ara, dèiem que no volien res.

La solució per evitar que hi hagi gent dormint al carrer és l’habitatge, no hi ha cap dubte, però en l’actualitat hem de fer front a la poca disponibilitat d’habitatge. Què fem mentrestant? Esperar a tornar a habitatge i no fer res? I si obrim espais de baixa exigència, distribuïts per la ciutat i adaptats a diferents necessitats per a les persones que dormen al carrer?

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article