“Educa” de nit

Als que han sigut, són i seran “educas de nit”

“Som la mala herba dels voltants// som l'aigua del sot i el fang// després de la tempesta ens fem més grans// som aquelles flors que no tenen nom //som la veritat encoberta al món// ovelles que escaparen del corral” (Som, Koers, 2020)

“Res és tan contagiós com l'exemple”

“Educa, educa de nit...” ens diuen a unes hores on tothom dorm a la ciutat. Menys aquí. Una nit qualsevol. Vas, estàs una estona xerrant, escoltant, acompanyant i l'altre, a poc a poc, es relaxa i s'adorm. Marxes i tornes als teus afers interromputs en la soledat de la fosca nit. I quan seus, una pregunta o un comentari ressona pel teu cap, unes paraules que poden fer mal, segons com les interpreti o les vulguis reconèixer. Sents les passes, a vegades, quan tens la sort de treballar de nit amb algú altre que no siguin les teves ombres i les respiracions d'aquells que dormen, i la pregunta s'esvaeix durant uns segons. I de sobte, torna a sortir, torna a trencar el teu silenci intern i et fa pensar... “He fet Educació Social per guardar somnis, marcar roba i fer entrepans?”.

I llavors, el discurs que no vols surt sol, aquell que t'allunya de la validesa de la feina que estàs realitzant i que et converteix en un simple guardador de sons, canviador de pipis, despertador d'alguns i aprenent de forner o dissenyador de cartells... Quan tens més coses a fer que no només controlar la son dels usuaris i usuàries de la institució on treballes i exerceixes la funció d'educador (en aquest cas) de nits. I llavors caus en què això no és el que vols i que cercaràs una altra feina, més propera a les teves expectatives com a professional de l'acompanyament. Que et permeti mostrar tot allò que has après durant quatre anys (que encara no tens clar, si realment et serveixen o no).

Però també et pot sorgir un altre tipus de pensament, una altra idea: l'educador social acompanya a persones en el dia i en la nit. I en el dia es fan unes coses que a les nits, en principi, no es poden fer, perquè té molta importància la son i recuperar energies per a l'endemà. Però també acompanyem i aquest concepte, sí que té molt a veure amb allò que es va estudiar i pagar a una carrera durant un temps concret. I també som exemple en la nit per a ells i elles. I aquest exemple, aquest saber fer, també és un concepte treballat i teoritzat durant els anys de carrera dels futurs professionals de l'educació.

Fas un petit repàs de totes aquelles coses que fas en la nit i que poden simbolitzar aquests dos conceptes: acompanyar i ser exemple. Quan arribes del carrer i saludes als companys i companyes que acaben torn i parles amb ells i elles i preguntes com ha anat i com estan. Quan vas, habitació per habitació i veus els que “estan tranquils en les seves habitacions” i els hi preguntes com estan o els escoltes o acabes explicant un petit conte per arribar a la son. Quan t'apropes i els hi dones un petó de bona nit (el segon o tercer que alguns hauran rebut), i els hi dius bon descans, per qualsevol cosa, ja saps on estaré. O quan algú dels més petits que ha tornat de la visita dels seus pares, plora i estàs allà escoltant els seus plors, al seu costat, només acompanyant. O quan només escoltes les queixes d'aquell que ha tingut un mal dia. O aquell que et demana si li pots imprimir una imatge, i li dediques els cinc minuts de la descripció de la imatge que vol i la mida de la impressió. En aquests petits detalls, acompanyes i fas exemple.

I amb els adolescents “rebels” que no volen anar-se'n a dormir a la seva hora, que es queixen, que es reboten, que et presenten lluita i necessitat de què algú els contingui físicament i emocionalment. I llavors vas i els fas seure i amb la calma que pots treure del teu interior, encetes una conversa que no saps cap a on anirà, i la tensió inicial es converteix (sense saber com) en calma, en algun somriure i en alguna forma d'autoregulació del grup i d'ells mateixos. I llavors, els acompanyes a l'habitació i els desitges bona nit i bon descans. Dones petons a aquells que els accepten o dones el puny o la mà a aquell que ho vol. I els hi recordes on et poden trobar, si et necessiten. O, simplement, dones temps i espai a aquells i aquelles adolescents que pel seu propi malestar, necessiten converses més llargues o, simplement, una persona que estigui per ell o per elle, sabent que durant el dia no ha estat possible.(“Sois muchos y nosotros también”). I quan talles la conversa, li recordes que per a qualsevol cosa, ja sap on et pot trobar, i tanques la llum i et tornes a acomiadar com ho has fet des que has arribat. Mires el rellotge, i t'adones que ja han passat quasi dues hores i encara no has fet res de tot allò que t'han traspassat (gran paraula) els teus companys i companyes en marxar.

I llavors, fas nit. Tot allò que és necessari però que només es veu en sortir el sol. Fas cuines, reculls escombraries, marques robes (de vegades, pots deixar una frase escrita i dedicada a l'usuari o usuària d'aquella roba i que es trobarà al matí quan agafi i guardi la roba), endreces coixins i prepares esmorzars... Fas un cafè o sopes amb el company o companya de torn i despertes a aquells que encara no controlen esfínters o tornes a fer un llit mullat. Acompanyes malsons sobtats i crits que només en la nit són escoltats. Escrius en els diaris de pis, com li ha anat a cada infant (i comproves qui t'ha pres el pèl durant el temps previ a la son i qui ha sabut vendre't la part que l'interessava), llegeixes informes, i fas la roba que serà rentada i secada l'endemà o en aquella mateixa nit, i encetes l'inici d'aprenent de forner i fas els entrepans per als usuaris i usuàries del centre i el cafè pels primers educadors que apareixeran i es quedaran quan tu marxis, després de traspassar tot allò que ha passat durant la nit.

I en la soledat del retorn a casa, en un estat de vigília que els altres no tenen, recordaràs que s'apropa el cap de setmana i que has programat una sèrie d'activitats per a ells com pel·lícules o jocs de taula que els fa entendre que és cap de setmana i que l'endemà, no tenen per què aixecar-se d'hora. I, llavors, somriuràs i diràs, ha valgut la pena, avui, demà i el temps que estigui per guanyar experiència, vincle i conèixer-los, per poder actuar de la millor manera possible en el dia. I, només per això, val la pena fer d’“educa, educa de nit”.