Igualtat de gènere i TIC, dos conceptes clau

Actualment encara està present la desigualtat de gènere, la qual també afecta el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) -tan important en la nostra societat digital-.

Tot i que l'accés a internet és considerat un dret humà, hi ha al voltant de 250 milions més d'homes usuaris d'Internet que de dones. De manera que resulta essencial atendre aquest tema, des d'una perspectiva feminista, tant per aconseguir fites en la igualtat de gènere com per garantir drets i mateixes oportunitats a tots/es (De Andrés, Collado i García-Lomas, 2020). De fet, un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030 és "Aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar a totes les dones i les nenes".

Fins avui segueixen existint diferències en les "expectatives, capacitats i projectes de vida en relació amb el gènere" (Prendes, García, i Solano, 2020, pàg. 10). De les múltiples escletxes de gènere, una de les més importants en el segle XXI és la digital. El concepte d'escletxa digital de gènere, en termes generals, fa referència a les barreres que hi ha en l'accés, ús i aprofitament de les noves tecnologies en funció del gènere. Concretament, són les dones les que pateixen aquestes desigualtats i obstacles.

Tot això confirma que la tecnologia i la ciència porten inherents vells models sexistes, tant en el món online com offline (De Andrés et al., 2020). Amb el propòsit de denunciar-ho, s'està usant el terme ciberfeminisme, el qual uneix tant la tecnologia, l'Internet i els valors socials en pro d'aconseguir l'equitat (Prendes et al., 2020).

Fent èmfasi en l'àmbit de l'educació, cal dir que en el currículum hi ha prejudicis, barreres invisibles, rols i estereotips de gènere que fomenten la desigualtat i l'androcentrisme. És curiós veure que, l'any 2009, en l'educació formal hi havia escassetat de referents femenins en l'àmbit tecnològic (Rebollo, García, Vega, Bústia i Barragán, 2009), i així mateix succeeix onze anys després (Prendes et al., 2020).

Com a resultat, s'influeix tant en les decisions que prenen les dones com en les expectatives i percepcions que tenen sobre les seves capacitats, habilitats i competències tecnològiques -entre altres coses-. És més, també acaba incidint en el seu acompliment i en les seves motivacions d'accés (De Andrés et al., 2020). Consegüentment, hi ha un menor nombre de dones que cursen assignatures i que accedeixen a carreres STEM -Science, Technology, Engineering & Mathematics- (Prendes et al., 2020).

Convé subratllar que hi ha una tendència a qüestionar-se si les seves competències digitals estan obsoletes. Però, realment, les dones tenen un nivell similar al dels homes en l'ús de les TIC i, a part, algunes d'elles sí que tenen interès per les professions tecnològiques (Lamolla i González, 2019). Tot i això, el model sociocultural genera obstacles i filtres que dissuadeixen el gènere femení de l'entorn digital -el qual genera un ampli i millor ventall d'oportunitats laborals-.

Per tant, pel que fa al sector de les TIC, hi ha clares diferències de gènere en l'àmbit professional. Així ho reflecteixen González i Mateos (2020), quan afirmen que hi ha una infrarepresentació femenina tant en ocupacions com en llocs de lideratge empresarial relacionats amb el sector tecnològic. I és paradoxal, perquè "les empreses amb més dones augmenten la productivitat, de manera que hi ha motivacions econòmiques per enderrocar aquesta bretxa" (De Andrés et al., 2020, pàg. 50-51).

Per tal de fer front a aquesta situació, la coeducació i l'alfabetització digital són imprescindibles per a l'empoderament del gènere femení. Dit d'una altra manera, és clau la formació sustentada amb bases pedagògiques i una perspectiva de gènere (Blanco et al., 2018). Ara bé, aquest gran repte ha de ser assumit des d'una voluntat col·lectiva i col·laborativa. A més, s'haurien de definir i implementar accions, projectes i plans efectius vinculats explícitament amb l'equitat de gènere, l'ètica i el món digital -més enllà de les lleis en si mateixes, que no acaben resultant efectives-.