El desig de mantenir la voluntat

Avui volem posar sobre la taula el valor de la responsabilitat. La que es crea en el moment de tenir cura d’una altra persona, sigui com a professional o com a parentiu. Tot i que la filosofia de l’acompanyament ha canviat en els darrers anys i s’ha transformat cap a un model més enfocat a l’augment de l’autonomia de la persona, és una realitat que podem trobar-nos en situacions en les quals hem de condicionar o decidir en la vida de l’altra.

Per reflexionar sobre aquest punt, nosaltres fem una diferenciació entre dos conceptes. Per una banda, estaria el desig de la persona, entès com el seu interès. Per una altra banda, la voluntat, on apareix la racionalitat i la intenció de portar-ho a terme o no. Per exemple, nosaltres podem desitjar volar però no tenir la voluntat d’efectuar l’acció realment.

Aquesta distinció ens sembla important per dos motius principals. El primer és la importància de validar i legitimar els desitjos, que es poden quedar en l’imaginari i que, independentment del nostre judici sobre ells, no impliquen la seva realització. El segon és la voluntat, el pla d’acció on es decideix portar a terme el que es consideri necessari per arribar al desig. Quan aquestes accions poden ocasionar danys a tercers o a la pròpia persona, cal actuar. En aquesta actuació, considerem imprescindible reflexionar i ser crític per tenir consciència que estem decidint per un altre individu, en contra la seva voluntat, i tenint en compte que això ocasiona un dany, encara que sigui necessari i per evitar un mal major.

Remarquem que, durant aquesta reflexió, cal tenir en compte que cadascú té un sistema de valors i prioritza uns per sobre els altres, però no tenen un ordre jeràrquic, estàtic ni absolut i és possible que entrin en conflicte entre ells. Els valors canvien de rellevància segons el context en el qual ens trobem i poden haver-hi alguns molt visibles i altres que passin més desapercebuts. Per exemple, és fàcil prioritzar un benestar físic perquè és visible, palpable i tangible per davant d’un benestar emocional, encara que no té per què ser més important.

Així doncs, com a persones que acompanyem a persones, sabem que ens podem trobar en situacions on hem de prendre decisions per l’altre, sigui en un context institucional o familiar. Cal destacar que és una responsabilitat en la qual esdevé necessària una coneixença dels desitjos i la voluntat de l’altre, una revisió del nostre sistema de valors, i, finalment, una reflexió que vagi en coherència amb tots els aspectes esmentats.