Què ens motiva?

Cada dia les persones realitzem múltiples accions, des de primera hora del matí fins a última hora de la nit. Entre elles podem trobar el fet de treballar, de fer la compra, de quedar amb altres persones per fer alguna activitat, anar a passejar, cuidar d’algú, entretenir-se a través de les xarxes socials, fer exercici, etc. Però, hem identificat el motiu que ens porta a fer totes aquestes coses? Probablement no serà un únic aspecte, però cadascuna d’elles és duta a terme per diverses motivacions a les quals donarem certa atenció durant l’article.

Pot existir una motivació extrínseca, encarregada d’activar els motors per a fer alguna tasca des d’un objectiu que prové de l’exterior. Normalment, aquest tipus de motivació busca algun aspecte que no tenim abans de fer l’acció i, un cop aconseguit, desapareix i no torna a ser útil fins no tornar a tenir alguna altra recompensa.

D’altra banda, pot existir un interès, una curiositat, uns objectius personals que ens mobilitzen per actuar des d’una motivació intrínseca. Nosaltres som els encarregats de generar-la i, per aquest motiu, està a les nostres mans que perduri o s’elimini amb el pas del temps.

No obstant això, ambdues es poden combinar i aparèixer en una mateixa acció. Posem un exemple conegut: l’àmbit laboral. Amb quina finalitat anem a treballar cada dia? Hi ha múltiples respostes a aquesta pregunta, i segons quina sigui i l’ítem que adquireixi  major rellevància, s’aproparà més a un tipus de motivació que a l’altra. Si valorem el sou que rebem a final de mes parlem d’una recompensa externa, mentre que si donem més importància a l’autorealització, la vocació o la satisfacció personal, parlem dels aspectes interns que ens porten a fer-ho.

Cal destacar que, en funció de la importància que li donem a cada ítem, provocarà sensacions diferents que ofereixen informació a l’hora de prendre decisions. Continuant amb l’exemple anterior, si prioritzem la vocació, encara que el sou també sigui una recompensa a valorar, és possible obtenir una sensació de més benestar que incentivi certs aspectes (actitud, productivitat, durabilitat...) que es veurien afectats si invertim l’ordre i el sou s’emporta la prioritat.