El poder de la interdependència ètica

El mes passat vaig assistir a una magnífica conferència del catedràtic Xabier Etxebarría que aprofundia en l’ètica de la interdependència des de la perspectiva dels suports necessaris per a les persones amb discapacitat intel·lectual. Entre moltes altres qüestions, apuntava que tothom ha estat dependent en alguna etapa de la seva vida, que segur que tothom és en el seu present depenent en algun aspecte, i que tothom acabarà sent-ho en l’etapa final de la seva vida. L’important, per tant, és que cada persona pugui comptar amb els suports que necessita per tenir una vida digna i que tots siguem conscients que estem interconnectats amb la societat de la qual formem part, amb la voluntat de donar i, alhora, d’estar disposats a rebre quan ho necessitem. 

És una reflexió sobre l’actitud vital molt reveladora, perquè trenca la lògica que hi ha persones que donen i altres que reben. Defineix, per tant, que tothom dona i rep al llarg de la seva vida. A més, posa en valor el fet de viure en comunitat com un element central per facilitar que es puguin rebre els suports necessaris. 

D’altra banda, fa uns dies, en Xavier Godàs, actualment director general d’Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya, també ens va permetre gaudir d’un magnífic article sota el nom Individualització i individualisme, en el qual descrivia l’individualisme de la societat actual i les conseqüències i incoherències que aquest genera. Explicava, entre altres coses, que moltes persones viuen sota la creença que no depenen de la societat ni de la comunitat, especialment en l’etapa central de les seves vides. 

I, aquí, entre l’ideal d’acceptació de la interdependència i l’individualisme, hi ha un paper important de les entitats del tercer sector social des d’una perspectiva àmplia i des de la seva vocació transformadora de la societat. 

Les entitats socials presten els suports que necessiten els col·lectius més vulnerables o en risc d’exclusió social. Però, també, ho fan des de l’arrelament al territori i en l’entorn comunitari, contribuint a crear consciència social al seu voltant. A més, són entitats amb una forta presència de voluntariat que, també, contribueix a fer créixer el sentiment de pertinença i de formar part de la societat. A Catalunya tenim la sort de comptar amb una forta tradició d’acció civil organitzada que ens ha permès desenvolupar un tercer sector molt ampli i resilient. 

Segurament, ens calen transformacions socials per afrontar els reptes que tenim al davant com a societat. Sens dubte, una de les receptes bàsiques per impulsar aquests canvis és la promoció i l’enfortiment del tercer sector social com a motor del canvi en la direcció de la interdependència, la proximitat i l’entorn comunitari.