Reunió de veïnes

Diuen Josep Manuel Barbero i Ferran Cortès que "el que el Treball Comunitari pretén és abordar la transformació de situacions col·lectives mitjançant l'organització i l'acció associativa. Es tracta d'una tasca que s'encara amb el repte de constituir i sostenir un grup (o varis) entorn a l'elaboració i l'aplicació de projectes de desenvolupament social".1

Al meu barri, les veïnes es reuneixen per debatre. Discuteixen conjuntament quins problemes detecten al seu entorn, quines mancances identifiquen com a injustes, on encara hi ha dificultats d'accés a drets que haurien d'estar assolits, o que estan en perill de perdre's.
Les veïnes segueixen reunint-se per poder aprofundir en les causes d'aquestes desigualtats. Volen saber què les provoca, a qui convenen, des d'on es decideixen (o s'ometen decisions per mantenir-les), quines estan al seu abast més immediat o a qui han d'apel·lar per reclamar-ne la solució.

Les veïnes continuen amb les seves reunions per trobar maneres d'expressar a la resta del veïnat les seves reflexions. Tot allò que estan aprenent entre elles o amb d'altres que van participant compartint els seus sabers. I es diverteixen. Cada nova expressió d'enginy desperta la rialla i les neurones se'ls activen de manera exponencial. Es sorprenen sent creatives, iròniques, provocatives, contundents... El barri en va ple dels seus cartells, enganxines, escultures, fotografies i cançons.

Les veïnes, en reunió, comencen a trobar maneres de passar a l'acció. S'organitzen per fer pinya entre elles per resoldre algunes qüestions que han vist més tangibles, més immediates. S'autogestionen en tot el que poden i han trobat maneres de convocar-se ràpidament quan cal el suport de moltes.

Acampen, es concentren, fan manifestacions, cassolades, assemblees...
És el somni de tota educadora comunitària.
I està succeint a molts barris de moltes ciutats i pobles arran del 15M.

Són un problema d'ordre públic, les meves veïnes? Fan un ús no previst i poc adequat de l'espai públic? Generen una situació de conflicte que inquieta, perquè no se sap qui són, com s'organitzen, qui les lidera, què pretenen?

Quin paper estem jugant les educadores socials (no a títol personal, sinó professional, en les nostres funcions)? Hem sabut veure l'oportunitat que se'ns ha obert?

-

1BARBERO, Josep Manuel i CORTÉS, Ferran (2005): Trabajo Comunitario, organización y desarollo social. Alianza Editorial. Madrid.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Joan
3.
Dono dos respostes ràpides (com a treballador comunitari a l'administració):

Crec que cal evitar que ens utilitzin com a eines de control. Crec que cal deixar fer. Crec que podem ajudar a fer entendre als llocs de feina el perquè d'aquesta situació...

Crec que caldria fer un exercici d'humilitat i entendre que la pressió política i l'autoorganització no les impulsarem des de les nostres feines (com a mínim en la forma del 15-M i amb tant impacte mediàtic), sinó des de les nostres militàncies personals...

Salut

  • 0
  • 0
Pau
2.
Sempre són estimulants els escrits d'en Senén. Molt interessant la reflexió post-15M que s'hauria de fer des del treball social i tot allò que tingui a veure amb el desenvolupament comunitari. Potser si s'haguessin aplicat abans determinades tècniques de gestió, organització i posada en comú de conceptes les coses haguessin anat d'una altra manera. Tot i així, cal seguir insistint en el treball de base. En la mediació, gestió i intervenció de tots i per a tots. Calen noves formes d'atacar els problemes col·lectius i els treballadors socials i els serveis socials en general hi tenen moltes coses a dir. El problema està amb si serem capaços d'aixecar la veu?!
  • 0
  • 0
Oscar
1.
Ei! Al meu barri tambè passa!
¿Serà la ingesta massiva de brots vegetals sense coure? Alguna cosa caldria fer per evitar aquest empoderament expontani que s'està portant a terme per part de la ciutadania.
Els carrers i les places només son llocs de pas, no s'hi hauria de poder ser-hi en grups de més de tres persones ni més de set minuts seguits. L'apropiació indeguda de l'espai cal tipificar-la en una nova normativa com a potencialment perillosa.

El dia que una veina jove del meu barri va dir en assemblea "jo no tinc estudis, però m'estic adonant que m'agradaria molt saber d'economia, de sociologia, d'organització i dinamitzció de persones"... vaig pensar que alguna educadora social havia fet una planificació expectacular de la dinamització per fer arribar a aquesta jove a aquesta reflexió... Però després vaig veure que no havia intervingut cap disseny previ, que realment la gent al carrer té un poder que posa en alerta als qui es pensaven que el tenien tot controlat.

Gràcies Senén
  • 0
  • 0

Comenta aquest article