Els dos llops

"Un matí, un vell indi li va explicar al seu nét la batalla que succeeix a l'interior de les persones.
Ell va dir, ‘fill meu, la batalla és entre dos llops que portem tots a dins nostre".
‘Un és malvat'. És ira, enveja, gelosia, avarícia, arrogància, autocompassió, culpa, ressentiment, fals orgull (...).
‘L'altre és bo'. És pau, amor, esperança, serenitat, humilitat, bondat, benevolència, empatia, generositat (...).
El nét va restar callat durant un minut i després va preguntar al seu avi: ‘Quin llop guanya?'
El vell indi li va respondre: ‘Aquell a qui tu alimentis'." (Microrelat anònim)
Tampoc conec el nom de l'autor que ens alertava de que l'educació del nen comença vint anys abans de que neixi, però potser no està demès un altre recordatori del pes de l'educació.
Som concients de quin tipus de persones tindrem si bàsicament eduquem per a competir en lloc de col·laborar?
Quan eduquem per a ser "el millor", costi el que costi, som concients de quin dels dos llops estem alimentant?
Permeteu-me dues citacions a dues normes vigents ben prou importants:
Al preàmbul de la Constitució Espanyola de 1978 trobem: "Col·laborar a l'enfortiment d'unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la terra".
Al de l'Estatut (2006): "Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just".
I que gosi comparar les dues cites amb aquestes paraules que figuren a la web del moviment 15-M dels indignats de Barcelona: "Estem aquí perquè volem una nova societat que doni prioritat a la vida per sobre dels interessos econòmics i polítics".1
Curiosament els tres fragments són un clam a l'humanisme. I l'últim, potser senzillament reclama un canvi de rumb, una nova estratègia per a intentar aconseguir-ho de veritat.
Potser per a arribar a un demà millor, on més cal incidir,  és en els nens i nenes d'avui  que seran adults demà.
Apostar per la unió de pobles i persones. No dividir. Maldar de conèixer per a acabar estimant.
Serà el que Lluís Llach insinuava amb la metàfora del pont de mar?
"Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents".2

-

1http://acampadabcn.wordpress.com/documents/declaracion-de-principios/ [consulta 25.Juny.2011]
2[1] Fragment de la cançó de Miquel Martí i Pol - Lluís Llach: Et deixo un pont de mar blava (1993)

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Cristòfol Vidal
7.
Toni, està molt bé el conte del vell indi, i de la importància de l'educació, és una realitat que tots portam els dos llops, i la importància de l'educació perquè guanyi el llop bo.
La Bíblia també ens parla d'aquesta lluita:
L'Esperit i la llibertat (Gàlates 5,13-26.)
L'Esperit o els desigs terrenals
" Vosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat. Però mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext per a satisfer els desigs terrenals. Més aviat, per l'amor, feu-vos servents els uns dels altres.
En efecte, tota la Llei troba la seva plenitud en un sol precepte: Estima els altres com a tu mateix. Perquè, si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos.
Ara, doncs, jo us dic: comporteu-vos d'acord amb l'Esperit i no satisfareu els desigs terrenals. Perquè els desigs terrenals són contraris a l'Esperit, i l'Esperit és contrari als desigs terrenals. Hi ha una lluita entre ells, i per això no feu el que voldríeu. Però si us deixeu guiar per l'Esperit no esteu sota la Llei. Les conseqüències dels desigs terrenals són prou clares: relacions il·legítimes, impuresa, llibertinatge, idolatria, bruixeria, enemistats, discòrdies, gelosies, enfuriments, rivalitats, divisions, sectarismes,enveges, borratxeres, orgies i coses semblants. Ja us vaig advertir, i us adverteixo encara, que els qui obren així no posseiran en herència el Regne de Déu. En canvi, els fruits de l'Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix. La Llei no és contrària a res d'això. Els qui són de Jesucrist han clavat a la creu totes les passions i tots els desigs terrenals. Si vivim gràcies a l'Esperit, comportem-nos d'acord amb l'Esperit!
No siguem arrogants, provocant-nos i envejant-nos els uns als altres."
  • 0
  • 0
JOan Vergés
6.

Estimat Toni,
se m'acud que també cal canviar AVUI cadascun de nosaltres.
Perquè som el mirall, el model, el referent per als joves:
http://www.mertxepasamontes.com/el-momento-de-cambiar-es-ahora.html
Jo he portat els meus tres fills al Jardí d'Infants Waldorf-Steiner, doncs considero que és el que mès s'apropa al que tu reflexiones.
Per acabar, un clàssic:
"Que aquel que quiera mover el mundo primero mueva a su propia persona" -Sócrates
I gràcies per les teves col·laboracions!

  • 0
  • 0
Natàlia
5.
Potser el coneixement, experiència i aprenentatge de l'altruisme ens pot fer contrarestar l'exemple d'uns contravalors que empenyen a la servitud de l'egoisme, de l'avarícia, de l'ambició, del poder i de la disbauxa de l'hedonisme radical. No hi ha gaire cultura sobre fer la vida més agradable als altres i procurar d'aquesta manera en la nostra mesura la felicitat dels altres.

D'aquí la importància d'una educació per a la solidaritat i l'altruisme, com una alternativa vàlida capaç de variar els hàbits i la tendència a la competitivitat, que condueixen, de manera segura, a un egoisme i individualisme exacerbats.

Projectes i/o iniciatives amb fonamentació com la d´"Acompanyats pel Vent", al meu criteri, ens obre una petita porta a noves formes de contemplar la relació que establim amb els altres, quelcom summament necessari en el nostre context actual.

Jordi Pigem ens diu sobre això:

"Potser ens espera un món que ara mateix no podem imaginar. Té el potencial d'anar a pitjor o a millor. Podem viure una mala crisi o una bona crisi. Ens espera un món que no serà com aquest. Contribuir a que sigui un món millor és a les nostres mans, i en el nostre cor ".

Gràcies!

Entrevista a Jordi Pigem. www.revistanamaste.com/jordi-pigem-buena-crisis/
  • 0
  • 0
Josep
4.
El vell indi portador de la saviesa ancestral adquirida al llarg dels segles per l’esser humà, abans de les religions monoteistes. Aprop de la natura i de si mateix, sense intermediaris. Es una bona introducció pel que ve després. M’ha recordat la transformació que patim de vegades al volant del cotxe; no fariem o diriem a la mateixa persona que condueix el que li diem o fem si ens el trobéssim caminant. El llop del volant domina al llop del caminant. Tot el que potencii el poder de la persona – cotxes, ordinadors, avions, etc. – es nefast si no cuidem que surti el llop que camina, el que va nu, i li recordi a l’altre qui som, d’on venim, i on volem anar si volem sobreviure amb dignitat.

Els preàmbuls que cites son molt ferms. Després a la práctica els politics s’en obliden. Sovint toca als ciutadans recordar, a ells i als demés, com fas tu, com tindrien de fer-se les coses
  • 0
  • 0
Eva
3.
..."La abuela Tsering cree que cuidar de los niños y crear la paz debieran ser nuestras grandes prioridades.
-La ciencia no es tan importante -dice- Tampoco lo es acumular dinero. Lo más importante es hacer buenas personas, buenos seres humanos. La manera en que enseñamos a los niños afecta al mundo, porque finalmente ellos enseñarán a sus hijos lo que se les enseñó. Las madres del futuro están siendo educadas ahora. ¿Qué les estamos enseñando?
Para que el futuro vaya bien, necesitamos una muy buena y auspiciosa conexión. Necesitamos que, por encima de todo, en nuestra mente esté la idea de beneficiar a los demás. Esto es extremadamente importante."
...
Abuela del Consejo Internacional de las Trece Abuelas Indígenas
  • 0
  • 0

Comenta aquest article