Una crisi, dues societats?

Pot canviar una societat en tres anys? I de quina manera i en quins aspectes? Segurament existeixen indicadors i estudis en profunditat que serien capaços de respondre a aquesta pregunta de manera molt més detallada, però jo els hi proposo un senzill experiment personal, que no els hi portarà més d’una hora. Un experiment que, de manera fortuïta, vaig portar a terme a l’assignatura d’Estructura i desigualtats socials i que em va portar a constatar una obvietat que m’atreveixo a afirmar: la nostra societat no és la mateixa des de l’inici de la crisi. I no només ho dic pel greu i visible impacte social que ha tingut la crisi en termes d’increment de la pobresa o de polarització socioeconòmica, sinó també, i de manera esperançadora, en termes de ciutadania.

L’experiment consisteix en veure dos documentals que el programa ’30 minuts’ de TV3 ha emès en els últims anys. El primer, emès al principi de 2011, es titula “Escanyats per la hipoteca” i aborda el fenomen dels desnonaments i la primera reacció ciutadana al respecte. El segon, “Els nous okupes”, apareixerà a les pantalles 32 mesos més tard que el primer, al desembre de 2013. El drama que plantegen ambdós documentals és el mateix: persones desnonades per les entitats bancàries, moltes de les quals anys abans de la crisi no podien ni imaginar-se una situació d’aquest tipus. En ambdós, també apareix un actor fonamental en els últims temps: les Plataformes d’Afectats per les Hipoteques (PAH). Comparant els dos documentals hom pot copsar que l’actitud de les persones afectades, però també del conjunt de la societat davant aquesta problemàtica, ha canviat substancialment, almenys en tres aspectes essencials

- En primer lloc, es constata com les PAH han aconseguit sensibilitzar i polititzar al conjunt de l’opinió pública sobre aquesta qüestió, construint un relat que ha proposat entendre la problemàtica dels desnonaments com quelcom estructural i amb unes arrels determinades i no simplement com un problema de responsabilitats individuals, tal i com es feia creure al principi de la crisi amb allò de que “havíem viscut per sobre de les nostres possibilitats”

- Segon, aquest canvi es fa palès en molts casos en el plànol personal. Mentre que al primer documental l’actitud de les persones afectades era de por i desesperació, en una societat fragmentada i desconcertada pel primer impacte de la crisi, al segon documental es pot corroborar una major confiança d’aquestes, donat que són més conscients dels seus drets, de les possibilitats reals de canviar les coses (#síespot) malgrat algunes institucions insisteixin en repetir que l’status quo és inamovible o, entre d’altres coses, en la constància de les persones afectades de que no estan soles, ja que existeixen espais de solidaritat, d’escolta, d’empatia i d’ajuda mútua.

- Tercer, crida especialment l’atenció com en aquests gairebé tres anys de distància entre un i altre documental la ciutadania, en aquest cas a través de les PAH, ha estat capaç de trobar solucions reals i pràctiques a situacions extremes de moltes persones, mitjançant, per exemple, l’ocupació de pisos buits (fet que és aprofitat per assenyalar una altra contradicció del sistema) i reallotjant a aquelles famílies que s’han quedat al carrer (l’anomenada “Obra social de la PAH”). Aquest fet contrasta clarament amb la lentitud o, sovint, la impotència de les Administracions o d’altres actors socials davant la greu situació social, tal i com alguns protagonistes del segon documental reconeixen obertament.

En front d’una societat creixentment dualitzada i amb menys presència de l’Estat com a conseqüència de les retallades (aspectes ambdós que sembla que s’aguditzaran o enquistaran en els propers anys, tal i com nombrosos informes venen assenyalant), estem davant d’una societat més forta, més cohesionada, més políticament conscient de les causes dels problemes i més socialment disposada a mobilitzar-se i a seguir pensant de manera conjunta possibles solucions? Com a mínim, paga la pena veure i comparar els dos documentals i treure conclusions al respecte.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Josep Pagès Canaleta de CARDEDEU VALLES ORIENTAL
8.

Una crisis Dues Societats SI la dels Joves de pares Rics que podran anar a la Univercitat sense problemes Despres ja la altra Societat la dels Joves de Pares Pobres els mai mai podrananar ala Univercitat Per una cosaperque C.I.U. al Govern Català teles Univercitats PUBLICAS Mes cares de tot Europa vol quels fills dels pobres no poguin anar mai ala UNIVERCITAT

  • 0
  • 0
Josep Pagès Canaleta de CARDEDEU VALLES ORIENTAL
7.

Una Crisis ,, Dues Societats , ara la estiu es nota molt mès la diferencia Una Societat que sempre a fet Vacances i les fa ara Y la altra Societat que mai a fet Vacances i ara tampoc les fara .

  • 2
  • 0
Josep Pagès Canaleta de CARDEDEU VALLES ORIENTAL
6.
Si les Paraules alimentaran ningu pasaria gana , per que JA MOLTA SOLIDARITAT DE PARAULA No pas de FETS , una Pagesa cuan era ben jove jo la ajudaba i un dia enva dir JOSEP Les Paraules macas ben dites que te prometen moltes coses te diuen que be hufas Paraules es com FICA AIGU AL CISTELL Va tirar aigua dintra el cistel i va dir aixo son las macas paraules , les promeses la solidaritat nomes mulla no queda res adintra EN LLOC de dirta res jo te poso menjar dintra VA POSA CREMA Catalana va dir te Joset ¿ Que prefereixes les bonitas paraules ho la crema ? Sempre que escoltu als politics ho GovernCatalà ho ajuntaments fem promeses pensu AIGUA DINTRA EL CISTELL no tindren res per menjar ala hora dela veritat
  • 4
  • 0
Josep Pagès Canaleta de CARDEDEU VALLES ORIENTAL
5.
El altra dia miru la Televició PUNTAVUI , i un Tertulia Ric de dretes va dir que la economia millora Per que ja Catalans que ja compren BARCOS Veixels .. LA ECONOMIA NO MILLORA PUJA EL ATUR JA MOLTS POBRES I ATURATS Ja Malnutricio Infantil Habitacions llits quels tancan . Guarderias publicas tancades QUE JA RICS que compren BARCOS Esque ARTUR MAS C.I.U. El Govern Català es de DRETES i ajuda molt als Ricsels fa molt mes rics I als pobres i aturats els fa molts mes pobres aquesta es la trista realitat ELS RICS TIREN MENJAR ALA BASURA El pobre no te res que menjar unaltra diferencia
  • 7
  • 0
Josep Pagès Canaleta CARDEDEU VALLES ORIENTAL
4.
Com una vegada baix llegir ,, LA CRISIS ajuda a comprovar quien son els Bons Familiars i amics que no te abandonen cuan estas al atur i no tens res Cuan un pobre aturat entra per la porta ELS AMICS I FAMILIARS i EL AMOR SOLIDARITAT Sorten per la primera finestra sense mirar al derere seu AMB Una Forta crisis LA SOCIETAT NO ES MÉS FORTA ... La Majoria de la Societat es molt mes pobre i devil esta indefensa i abandonada ala seva sort . ELS POBRES I ATURATS No els ajuda ningu per molt ques digui sels ajuda ALO MILLOR ELS QUES TREUEN LA VIDA no eren pèr ser una societat forta sino una societat desesperada sense sortida i prefereixen morir que seguir patin tan
  • 10
  • 0

Comenta aquest article