La importància dels alumnes en pràctiques per l’acció social: del nostre origen al valor de l’experiència

Des de fa tres cursos tinc el plaer de ser docent universitari de vàries assignatures en el camp de l’educació formal i informal i de forma específica en la infància i adolescència en risc d’exclusió social. Per a mi és una tasca complementària a la meva activitat principal: educador social en l’esmentat col·lectiu. Reconec que una de les meves assignatures preferides del conjunt que imparteixo és l’assignatura de pràcticum, tant al Grau de Pedagogia com al d’Educació Social.

Aquesta assignatura em permet tornar als orígens, al motiu pel qual em vaig decantar per aquesta dura i preciosa professió que és la de l’educador/a social. Reconec que m’ho passo genial en les sessions magistrals, que malauradament són poques atès que l’alumnat majoritàriament es troba realitzant hores de formació en el seu centre de pràctiques assignat (com no podria ser d’una altra manera). El mateix passa amb altres professions que configuren l’acció social al nostre país com ara Magisteri, Treball Social o Psicologia entre altres.

I és que la figura del alumne/a en pràctiques no és fàcil: és un aprenentatge on aprofundeix l'observació i en comptades ocasions la intervenció. Una de les discussions sobre aquesta figura gira entorn del caràcter i tarannà de l'alumne en qüestió. I és que si l'alumne/a és prudent o s'observa en excés se’l titlla de "paradet/a", mentre que si té iniciativa, sovint considerem que "ha de frenar, perquè només està de pràctiques", com en moltes ocasions he escoltat.

Cal recordar, però, que estem davant d'alumnes que freqüentment són joves i que tant a nivell personal com acadèmicament i professionalment estan, per tant, en evolució. A més, en la nostra àrdua tasca un dels valors que més es pondera és l'experiència, el saber estar i sobretot un gran seny a l'hora d'actuar davant les dificultats quotidianes que trobem en la nostra praxi.

Si alguna cosa he après al llarg de més d'una dècada en el camp de l'acció social i educativa és el saber observar i escoltar; el no prejutjar per poder actuar. I és que els meus millors referents, no els acadèmics sinó els que treballen "a les trinxeres", són els que comporten en cada intervenció una gran dosi d'humilitat.

En aquest sentit, un dels majors reptes a assolir per part de l'alumnat és el difícil (i de vegades precari) equilibri entre la prudència i la iniciativa. Entre l'observació i l'acció. També (fent autocrítica) en ocasions atorguem als alumnes de pràctiques un excés de tasques, segurament reafirmant l'excels i encomiable treball que molts dels professionals de l'acció socioeducativa realitzen en els seus diferents centres i/o serveis.

D'altra banda, l'experiència de l'alumnat en l'entitat o organització on presti els seus serveis pot ser crucial per a la seva carrera. Considero, a més, que banalitzar les pràctiques pot corrompre fins i tot els somnis o la carrera d'un futur professional. Aquests mesos de primera inserció en el món professional poden configurar el tarannà dels futurs professionals i per tant els resultats qualitatius de la nostra intervenció socioeducativa. I amb això al·ludirem a l'exemple per part de no només el tutor sinó del conjunt de l'equip professional on s'insereixi el professional en pràctiques. I és que l'exemple es modula des dels aspectes formals de la intervenció als elements informals que configuren qualsevol entorn professional com la responsabilitat, l'ètica o la comunicació entre d'altres.

La reafirmació de col·lectius professionals que intervenen amb col·lectius en risc d'exclusió social també passa per la confirmació de la nostra identitat professional. I amb això remetem novament als nostres orígens en la professió, a la passió per la feina, a evitar un protagonisme innecessari i a sí, en canvi, mantenir la il·lusió per modificar i dotar d'eines als usuaris de la nostra intervenció perquè aquests puguin sortir-se’n.

Perquè convé tenir present de forma permanent la finalitat comuna que tenim tot el conglomerat de professionals de l'acció social i educativa: produir processos d’inclusió social per tal de reduir les enormes desigualtats socials que ens trobem en el nostre dia a dia.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article