Raonar i en-raonar

Raonar o reflexionar al voltant d’aspectes que han sortit reforçats i d’altres que han involucionat entorn de la garantia dels drets de la infància i l’adolescència, tant pel que fa a la influència en els propis menors d’edat com en les entitats i professionals al servei de l’atenció a la infància. El diàleg entre la xarxa d’intervenció social, educativa i de salut és quelcom més que enraonar, és analitzar, posar en comú, cercar, acordar...

Després de 29 anys de la Convenció dels Drets a la Infància, i de 8 de la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, l’atenció i protecció de la infància ha evolucionat d’una atenció social benestarista, proteccionista o intervencionista cap a la conscienciació, reforçament i transformació a través de la família i el mateix infant/adolescent amb acompanyament individual/familiar i promovent l’acció comunitària i social. Tanmateix cal avançar perquè les atencions no excloguin per manca d’atenció suficient a la diversitat, per a una atenció preventiva vers la pal·liativa i per sumar perfils professionals que garanteixin la resposta qualitativa i eficient dels serveis del marc social compromesos amb la Infància i l’adolescència i llurs famílies.

Crec que defensar els drets dels infants és donar suport a la capacitació del rol educatiu dels seus pares, tutors o familiars. Perquè invertir en educació és invertir en la qualitat d’intervenció amb els membres de la família, així com en la millora del diàleg intra, inter i multiprofessional en el treball de nexe amb la xarxa d’intervenció social, educativa i de salut. És per això que és necessari garantir l’atenció des del primer estadi preventiu on s’ha d’esmerçar més esforços, continuar reforçant el segon nivell d’intervenció en el risc i el tercer nivell d’intervenció en el risc greu que produeix molt patiment als infants i adolescents.

Davant la situació sociopolítica i econòmica dels darrers anys en què entre la població atesa hi ha hagut un augment de pobresa, de famílies monoparentals i més necessitat d’atenció a la diversitat -en concret als MENA- detectem a través de la pràctica professional com a vegades s’ha pensat amb criteris d’empresa com “la mínima intervenció, màxima eficiència”, centrant la importància en el nombre d’intervencions i diagnòstics. En canvi, caldria posar l’accent en la intervenció pensant en el ritme i el temps de cada persona atesa, en el seu procés d’aprenentatge i millora.

Em refereixo al procés d’identificació, consciència i assimilació de la pròpia situació problemàtica, d’una banda, de la incorporació i adquisició dels conceptes i conductes a modificar, de l’altra, i final i conseqüentment el fet de poder-les implementar a la pràctica. Aquest procés d’atenció pedagògica amb els infants i llurs famílies és la que segueix criteris d’acompanyament i qualitat en la intervenció, tot i tenint en compte una intervenció breu però que marqui també el ritme i l’aprenentatge significatiu del moment i cicle vital de les persones ateses. En consonància, caldria que els professionals disposéssim de condicions per raonar sobre la planificació de les intervencions i “en-raonar”-acordar- les actuacions dels diferents serveis en cada cas.

El bo i positiu de tot plegat és el suport de l’entorn, la comunitat i les accions socials planificades des del tercer sector, moviments socials i iniciatives locals que donen resposta a necessitats de la societat no sempre cobertes per l’administració i l’avaluació de necessitats i d’impacte tant de l’actuació com de la manca, per repensar i promoure canvis i plantejar nous mètodes. També cal destacar positivament la tendència a la reflexió per a la intervenció ètica i la menor ingerència en les intervencions, l’escolta a l’infant en la valoració i treball per garantir llurs drets i raonament sobre la protecció i el bon tracte professional de la infància i assegurar el respecte dels drets dels infants.

Tot i així cal posar sobre la taula propostes de millores que segur que els professionals de l’acció social veiem com a imprescindibles i que es troba sobretot en la prevenció. Perquè tant important és intervenir en la infància en risc com també intervenir abans del risc. En aquest sentit, és important desplegar els Serveis Socioeducatius en infància de 0-18 en risc no residencial amb ampliació de la intervenció a llurs famílies en tot el territori i l’equip tècnic de coordinador/a, Pedagog/a, Psicòleg/a, Treballador/a Social i Educadors/a, segons es demana en el document “Perfils professionals i funcions diferencials del pedagog/a i psicopedagog/a en un servei d’intervenció socioeducativa”.

Una altra de les propostes són els nivells d’intervenció, avaluació i seguiment, posant especial atenció als indicadors de risc greu, tant des dels equips de base com els especialitzats. És molt important identificar, enraonar i consensuar la valoració dels indicadors de risc entre els diferents àmbits de salut, escolar i marc d’intervenció social. I, en el treball en xarxa, treballar per la cooperació, coordinació i acord dels objectius en el treball conjunt i diferenciat per funcions enraonades en cada cas.

En aquest sentit, s’ha de propiciar l’acompanyament i cura del professionals mitjançant la supervisió de casos, la formació contínua, reforçant els equips amb perfils multidisciplinaris i millorant les condicions de treball. Promocionant espais per raonar i enraonar sobre la pròpia intervenció i metodologia com sobre les relacions institucionals i valoració conjunta d’aquesta relació.

I dins de les propostes, un repte: com hem d’actuar els professionals davant les famílies que han aconseguit revertir els processos i dinàmiques de risc en una transformació de canvi positiu i com passar de l’acompanyament professional vers les famílies en situació de vulnerabilitat a l’acompanyament dels mateixos professionals a la saludable separació de la relació de “dependència professional-familiar”, confiant i apel·lant a l’autonomia aconseguida dels infants i família.

Amb aquesta reflexió vull cridar l’atenció en la necessitat de la millora dels drets i garanties d’atenció a la infància i l’adolescència, posant l’èmfasi en la importància de la inclusió del professional de la pedagogia i psicopedagogia –en els serveis de la Cartera on no està inclòs- per aportar l’anàlisi de necessitats educatives segons la situació de risc intrafamiliar i de l’entorn, per elaborar un diagnòstic i identificar els models educatius, les potencialitats, les mancances i conseqüències en el desenvolupament dels infants i adolescents, així com elaborar el pla d’actuació més adient.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article