Escena 1: Asseguts en unes cadires, un grup de joves alumnes s’avorreixen dins d’una aula, mentre una professora explica el procés de la fotosíntesi i la importància de l’aigua i el sol. Un dels nois està trist, i una de les seves companyes, que seu just darrere d’ell, li pregunta si està bé. “Sí, no et preocupis”, diu ell, sense massa convicció. Ella insisteix, però ell segueix hermètic. “Després parlem”, li respon de nou.
“Tallem!!!”, se sent darrere la càmera que està gravant l’escena. “Ha quedat molt bé, us felicito”, diu en Ricardo, director de Cuerdas, el curtmetratge que estan rodant un grup de nois i noies tutelades a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, a Barcelona. Són una vintena de joves d’entre 17 i 20 anys que participen en el projecte Horagai, un taller cinematogràfic formatiu adreçat a jovent que viu en centres de la DGAIA i que té l’objectiu d’ampliar les veus que des de les càmeres interpel·len els espectadors. Així mateix, aquesta iniciativa vol treballar a través del cinema les emocions i experiències d’aquests joves.
Tornem al set de rodatge. La història que narra el curtmetratge Cuerdas és bastant coneguda, malauradament. El protagonista, l’Òscar, s’il·lusiona perquè el seu pare li regala una guitarra i li promet que passarà temps amb ell per ensenyar-li a tocar l’instrument. Però el pare és absent, mai té temps pel jove. Sort que la seva millor amiga, la Karina, està pendent del seu estat d’ànim, i no el deixa sol quan està trist. “El que més m’agrada d’aquest projecte és la història que explica el curtmetratge, perquè em sento molt identificat. Jo també vinc d’una família de pares separats...”, relata el Wassim, protagonista del film, que està “encantat” amb l’experiència de participar en aquest projecte. “És una bona oportunitat per conèixer millor aquest món, i poder ampliar els meus horitzons en el món del cinema, i ser actor, perquè no és fàcil”, assegura el jove, de 17 anys, mentre l’equip fa un descans entre escena i escena.
Tot i que ell ja ha fet de figurant en algunes sèries, ser l’actor principal d’aquest curtmetratge representa una altra lliga: hi haurà presentacions del film en diferents festivals i centres cívics. “Tot això em dona alegria, perquè aquestes coses m’encanten. És una molt bona oportunitat, estic molt content”, explica el jove, visiblement entusiasmat.
“És una molt bona oportunitat, estic molt content”, explica en Wassim, protagonista del curtmetratge
En Wassim forma part d’aquesta vintena de joves que enguany participen en la tercera edició de l’Horagai. Aquest projecte, impulsat per Selva Ecosistema Creatiu —un grup de cineastes i productores que tenen l’objectiu de canviar les dinàmiques cinematogràfiques— té clara vocació formativa i pedagògica: els i les joves aprenen durant uns sis mesos tot el procés de creació cinematogràfica, i són ells mateixos els que decideixen la temàtica a tractar, redacten el guió, organitzen el càsting, fan d’intèrprets, dirigeixen el rodatge, graven imatges i so, i realitzen també el muntatge i l’edició.
“Teníem la inquietud de diversificar les veus que veiem al cinema, i obrir les càmeres a noies i noies tutelades, on puguin experimentar i gaudir d’un espai vocacional amb el cinema”, explica Carolina Sourdis, una de les coordinadores, junt amb Jana Montllor, del taller. Sourdis recalca que l’Horagai és un espai pedagògic en el qual l’aprenentatge dels joves es fa d’una forma lliure i des de la col·laboració, ja que els nois i noies participen de forma voluntària.
Així ho certifica l’Erika, una noia de 17 anys que interpreta a Cuerdas a la Karina, la millor amiga del protagonista. Explica que no va dubtar ni un segon a acceptar la participació en aquest projecte quan li van proposar els educadors del centre on viu. La jove està feliç de participar en tot el procés de creació, tot i que admet que el que més li agrada és el moment de posar-se davant la càmera: “Sento molta passió en interpretar, em dona confiança en mi mateixa, motivació i ganes de seguir perquè sento que ho faig bé. Sento molta felicitat, perquè m’encanta el cinema i vull ser actriu”, explica la noia. L’Erika, explica espontània i riallera, s’esperava que al centre li proposarien temes avorrits per fer a les tardes, un cop ja ha acabat les classes del curs d’hostaleria que està fent. “M’agrada molt que es fixin en el que m’agrada”, diu amb sinceritat.
També el Lahcen, de 19 anys, està aprenent molt amb tot aquest procés. Fa d’extra en aquest curtmetratge, però en l’altre que s’està rodant paral·lelament està fent de càmera. “El que més m’agrada és muntar els vídeos a l’ordinador”, explica.
Històries que els representen
En cada edició del projecte es realitzen entre dos i tres curtmetratges. “El procés de creació és molt interessant i enriquidor, i cada cop és diferent, tot i que la metodologia és la mateixa: fem trobades creatives i obrim un espai de col·laboració horitzontal amb els nois i noies”, relata Sourdis.
El que es repeteix, habitualment, són les temàtiques que els joves volen abordar: bullying, migració, racisme, identitat de gènere, salut mental, amistat o emancipació i treball, són els temes que es volen explorar, tot i que es plasmen al guió de forma distinta. “Experimenten maneres molt diferents d’aproximar-se a les temàtiques que els interessen”, assenyala Sourdis, qui creu que l’storytelling (les històries que es volen explicar), és la part més “essencial i nuclear” del projecte. “Es van vinculant a allò que volen explicar, i a les emocions que els desperten aquestes històries, perquè la majoria estan afrontant situacions similars”, explica la coordinadora.
Bullying, racisme, identitat de gènere, salut mentals, són algunes de les temàtiques més repetides als curtmetratges
Després de triar els temes, es generen grups de treball i comencen a pensar en maneres d’escriure una història en un format “clàssic”, amb un inici, nus i desenllaç. A partir d’aquí, comencen a definir personatges, crear ambients, diàlegs, etc.
Quan el curtmetratge ja està acabat, es fa una primera presentació amb coneguts i gent propera al projecte, i després comença una ruta per diferents festivals, instituts i centres cívics. “Busquem espais on es pugui establir un diàleg amb el públic, ja que aquesta és també una part molt important del projecte: generar narratives que vagin contra els tabús que es generen contra aquests nois i noies. És un moment molt bonic”, indica la coordinadora.
La mirada cinematogràfica
A banda, la cineasta defensa que el cinema és una de les millors opcions per mostrar molts mons possibles i crear altres mirades, tantes com persones puguin veure el film. Així mateix, Sourdis destaca que el cinema només es pot fer en grup, i fomenta el treball en equip. “Pels joves és molt enriquidor perquè aprenen a contribuir i col·laborar entre ells”, agrega.
D’altra banda, gràcies a aquesta experiència, Sourdis creu que aquests joves podran adquirir una mirada crítica sobre les imatges que consumeixen. “Són noies i noies que estan acostumats a consumir moltes imatges, i a fer-les en un segon. Quan els hi dius: ‘Pensa millor la imatge’, poden comparar i prendre consciència que les imatges es poden pensar”, defensa.
Escena 2: L’Òscar i la Karina (en Wassim i l’Erika) parlen en el pati de l’institut. Ella li diu sincerament que el veu molt preocupat i que creu que la font dels seus problemes és el seu pare. El noi el defensa, tot i que sense convicció. Finalment ella li diu: “Ja sé que podem fer perquè t’animis. Vols que anem a prendre un gelat a la tarda?”. Així, compartits, els neguits passen més ràpid. L’amistat, assenyala Cuerdas, sempre s’imposa, davant i darrera les càmeres.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari