Al cinema i les sèries de televisió hi ha moltíssima por a enfrotar-se als trastorns mentals d'una manera seriosa

Curiosament havia conegut, però no molt, a dos fills d'una amiga de la família que tenen esquizofrènia i sí que he tingut contacte amb aquestes dues persones en un moment de la meva vida.

 

La veritat és que en aquest sentit m'ha canviat el concepte. Abans quan veia a algú que parlava sol ho relacionava molt amb l'alcohol, a estats d'ebrietat, i ara veig que realment també pot ser algú que té un problema de salut mental i que no passa res.

 

No, mai he sentit por, al contrari, m'ha donat tristesa perquè normalment quan veus aquest tipus de persones sembla que viuen molt el patiment.

 

No. Hi ha moltes pors per part del cinema i les sèries de televisió a enfrontar-se al tema dels trastorns mentals d'una forma seria i profunda perquè hi ha molt desconeixement. Les sèries de televisió o les pel·lícules normalment reflecteixen estereotips molt simples i molt poc elaborats que no es corresponen amb la realitat.

 

 

- Quan el productor Quique Camín et diu que ell no escoltava les veus, què se't va passar pel cap?

Primer vaig pensar que m'estaven enganyant, que em prenien el pel, que no m'estaven tenint en compte. Em passava alguna cosa i no podia entendre que no em fessin cas i que no els passés això als altres. És una sensació de soledat i impotència. Va ser per a mi molt desagradable i angoixant de sobte un aïllament amb l'entorn perquè sentia que passava al meu voltant però només a mi.

 

- Vas trobar que aquesta situació que vivies era una situació de discapacitat?

Sentia que em passava alguna cosa que no li estava passant a la resta, no sé si la paraula discapacitat és la més adequada per explicar el que vaig viure amb un trastorn mental. Jo crec que no vaig arribar a racionalitzar-lo tant i el que vaig percebre va ser una angoixa que en aquell moment no podia compartir perquè no l'arribava als altres. Va ser una situació forta.

 

- T'han ofert alguna vegada fer un paper d'una persona amb trastorn mental?

La veritat que mai m'han ofert un personatge que tingui clarament un trastorn mental, sempre he fet algun personatge una mica trastornat però des del lloc de la comèdia, d'una forma més simple i més graciosa però realment mai m'he ficat a treballar profundament en un paper així.

 

- Ho faries?

Sí, totalment ho faria, sé que seria un treball molt complex i realment em sembla molt difícil entrar en aquest territori perquè crec que tots tenim pors i sempre he pensat que és una línea molt prima la que separa el estar o no estar lúcid.

 

"Ajudaria molt a normalitzar la situació que personatges públics sortissin de l'armari de la salut mental"

 

- Al parlar amb Raúl, el noi amb esquizofrènia que t'explica la seva experiència, si no t'hagués dit ell que té un trastorn, haguessis pensat mai que estava malalt o l'haguessis vist com qualsevol altra persona del carrer?

En absolut hagués pensat que tenia un trastorn mental. La conversa va ser molt emocionant i quasi és el més bonic que recordo del dia perquè mai havia parlat amb algú que m'hagués explicat obertament el seu trastorn mental, reconeixent-lo i parlant-me d'ell i les seves conseqüències. Em va semblar que tenia molt coratge i valor. Em va produir molta admiració i la fortalesa que té una persona al enfrontar-se al que té. Jo crec que tots tenim les nostres disfuncions i coses que tenim més debilitades i quan algú reconeix una cosa així i la lluita i la supera és una cosa que m'ha emocionat molt. Havia fet un treball increïble el Raúl per arribar a on ha arribat.

 

- Com et plantegen la participació a Capacitados?

Jo no tenia ni idea del que anava a fer al programa i de sobte em vaig trobar amb el show al bar. Em va embolicar el productor, Quique Camín, que és una persona que m'estimo molt perquè vaig treballar amb ell a ‘Lo mejor que le puede pasar a un cruasán' i considero que és un gran professional i sempre aborda amb molt respecte qualsevol treball. Em va semblar que tal i com m'havia plantejat la situació, després de posar-me en situació al bar, havia de seguir col·laborant. Per una part pel Quique i per l'altra perquè crec que és un tema al qual se li ha de donar molta més visibilitat per a que es manegi amb més naturalitat i treure aquest ocultisme que ha tingut durant tant de temps.

 

- Després d'haver viscut aquesta experiència, treballaries en un rodatge amb una persona afectada per un trastorn de salut mental?

No tindria cap problema i molt menys si és una persona conscient i que es manega amb el seu trastorn d'una manera tan natural tal i com m'ho va transmetre el Raúl, tan oberta.

 

- El paper de personatge públic té una força molt poderosa per convèncer o moure masses, creus que personatges públics que passen per un trastorn mental haurien d'anunciar-ho per contribuir en la lluita antiestigma?

Sí, jo crec que sí que ajudaria molt a normalitzar la situació que personatges públics sortissin de l'armari de la salut mental però també crec que encara és una cosa on queda molt treball per fer en quant a que si algú com el Raúl, que no és un personatge públic, va tenir tant treball per fer fins que ho va acceptar i ho va comunicar, doncs imaginat a algú que té una imatge pública, és una cosa molt més complexa.

  

- Si t'arribes a passar a tu, ho explicaries si sabessis que així podries ajudar a la sensibilització?

Si et sóc honesta, ara mateix no et puc contestar a això, m'hauria de veure en la situació i en el procés però la veritat que sóc molt discreta per totes les meves coses personals, no m'agrada explicar la meva vida a cap nivell i llavors no sé, hauria de ser per una raó que sentís que de sobte això serviria per alguna cosa molt concreta.