Ancorats en el passat

És urgent que canviem la mentalitat sobre les residències. Portem molts segles en els quals hem pensat que la millor solució per a nosaltres era recloure'ns en centres d'aquesta categoria. Aquesta situació històrica respon a patrons que han quedat obsolets i que ja no s'apliquen enlloc del món civilitzat. No és qüestió que la societat s'entesti a seguir separant persones que haurien de conviure juntes. El problema davant el qual ens trobem moltes persones amenaçades per ingressar en aquest tipus de construccions és precisament que aquí se segueixen edificant aquestes "granges" que suposen una amenaça real a les nostres vides. Recolzant-se en l'excusa que ens protegien contra amenaces no especificades s'han comès veritables barbaritats i salvatjades que no han redundat en el nostre benefici sinó tot el contrari. Un gran problema al qual ens enfrontem és que la construcció i el manteniment d'aquestes institucions s'ha convertit en un pur negoci que és molt lucratiu.

En alguns països s'han adonat que aquestes institucions són nocives i han pres les mesures oportunes perquè deixin d'existir facilitant l'arribada i permanència d'una veritable vida independent amb suports tècnics i humans de conformitat amb el que dicta la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. A Espanya això no ha estat així degut probablement a les enormes pressions exercides per grans corporacions per a les quals mantenir aquesta quota de poder ha suposat beneficis als quals no volen renunciar.

A la pressió exercida per aquestes corporacions, cal unir la companyia implícitament o explícita d'organitzacions no governamentals. Evidentment, la pressió exercida per aquests grups ha estat fructífera per a ells i per a les tíbies autoritats en detriment de les persones vulnerables en risc d'exclusió pel nostre funcionament. Aquests abusos els hem patit tant els interns com els treballadors remunerats com els voluntaris. Pel que fa a aquests últims cal dir que han estat vilment enganyats, ja que han cregut que feien el bé amb tota la seva bona voluntat mentre que servien només per incrementar el benefici econòmic d'aquest negoci. Una víctima més que afegir a aquest desgavell.

En convertir-se en un simple negoci hem oblidat proporcionar solucions basades en les necessitats individuals segons l'edat i la ubicació de les persones implicades en aquest assumpte. La vida independent d'algunes persones s'ha convertit en simple moneda de canvi per a l'enriquiment d'uns pocs, oblidant-nos de que les seves vides tenen un valor intrínsec i inalienable del qual no se'ls pot despullar.

No es pot robar a les persones la seva independència per molt problemàtica que ens resulti i la solució ha de necessàriament passar per la implantació decidida de l'assistència personal digna i suficient en hores. Encara inèdit a Espanya ha funcionat i funciona amb èxit en altres països tant des del punt de vista econòmic com des d'una visió humanística de la realitat en la qual vivim i serveix com a plataforma de llançament ideal per a la participació de persones que d'una altra manera estaríem excloses.