El teu primer dia en un CRAE

Ahir vas arribar al nostre CRAE. Tens cinc anys i vens acompanyat del teu germà de tres, de qui no et separes en cap moment. Vau arribar al migdia, quan tots els teus (futurs) companys estaven dinant al pis. Et vam acollir de la millor manera possible, no es pot fer d’una altra manera en aquesta professió.
Mai t’acabes d’acostumar a fer una acollida a un menor quan ingressa en un centre. Gairebé no hi ha temps perquè puguis pair que t’han separat del teu nucli familiar. Ha estat tot tan ràpid que ni nosaltres mateixos sabem d’on vens, amb qui vivies i per què estàs aquí.

En concret en el teu cas, la retirada no ha estat gens fàcil. De fet mai és fàcil però hi ha maneres i maneres. Vosaltres, tot i que porteu mesos amb una treballadora familiar a casa, estàveu a l’escola quan us van venir a buscar. Sense dir-vos perquè, com i a on, us han portar al nostre centre. Heu arribat sense més roba que la que mare us ha posat per anar a classe; tampoc cap pertinència personal però sobretot sense cap mena d’informació sobre què passava.

La primera tarda ha estat molt dura. Us han separat a tu i el teu germà i esteu en pisos diferents. Tu no et separes de l’educadora que ha dinat amb tu i ara has d’estar amb mi tota la tarda. Canvi de torn. Traspàs d’informació. No entens perquè ella ha de marxar a casa quan porta tot el migdia amb tu i ara et quedes amb mi, un altre desconegut que malgrat l'estima amb què et parla es això, un desconegut.

Mica en mica vas entrant en la dinàmica del pis. A través del joc t'anem coneixent mica en mica. Ja sabem que t'encanten els dinosaures i els cotxes del RayoMacQueen. I gràcies a això avui t'explicarem un conte per tal d’afegir la primera pedra de la que segurament sigui l’eina més important que té un educador social a un CRAE: el vincle. Espero que junts puguem assolir-ho amb el pas del temps.

L'acollida per part dels altres nens ha estat espectacular, especialment dels mes menuts. Fins i tot n'hi ha un de més petit que tu que explica a la seva tutora que el nen nou “ploraperquètrobaafaltaralasevamare” . Afegeix que “aviat la veuràs i que aquí estaràsbé”. En canvi, els que porten més temps i són més grans que tu es mostren resignats. Ells també van viure una situació similar i s’afegeixen a la conversa dient que “miEAIAmedijoqueestaríaaquíunañoyyallevotres.Nolequedanada”. Efectes de la institucionalització, suposo.

Arriba el sopar i comencem a veure algunes cosetes. Amb cinc anys tens dificultats per agafar la forquilla, la fruita i la verdura et costen, hàbits no adquirits, etc. Una estona de lleure i anem a dormir. "És molt d’hora", dius. I tens raó, molta raó. Però ara convius amb 9 nens més al pis i 39 a tot el centre. Es per això que tenim uns horaris molt diferents als que hi ha a les cases “normals”. De fet jo, que t'he d’explicar un conte, també marxaré aviat.

Però avui no tinc pressa. És el teu primer dia i em quedo tranquil quan després del conte t’adorms de seguida. Demà ens tornarem a veure. A mi i a tot l’equip educatiu que t’atendrà i acollirà “fins que el papa i la mama facin els deures”.

Ens veiem demà, petit.