El desig d’acollir topa amb un marc estatal insuficient

Unes 900 persones refugiades segueixen el pla estatal arreu del territori i uns 2.000 mentors es preparen per ajudar-los dins del programa català

“Són 900 les persones refugiades que a dia d’avui segueixen el pla estatal d’acollida. Unes 560 ho fan en la primera fase i unes 400 en la segona”, va explicar el secretari general d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós. El 2015, només n’eren 28. I, malgrat tot, la xifra encara és lluny de complir amb el compromís que l’Estat espanyol va assolir amb la Unió Europea. També de les 4.500 persones que Catalunya podria arribar a acollir.  El sistema d’acollida i asil, a més, encara és en mans de l’Estat, malgrat que, com recorda Amorós, hi ha catorze resolucions judicials que donen la raó a les comunitats autònomes: la gestió de les sol·licituds d’asil i de les persones refugiades hauria de recaure en les comunitats autònomes.

Així les coses, avui dia, per a totes les persones que arriben a Catalunya i que volen sol·licitar protecció i la targeta vermella que les reconeix com a persones refugiades només hi ha l’opció de seguir els tràmits segons el pla estatal. A Catalunya, són diverses les entitats que s’encarreguen de gestionar aquesta tasca, entre elles la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) o la Creu Roja, així com altres entitats agrupades a la xarxa Asil.cat.

La primera acció que realitzen aquestes persones en arribar és sol·licitar el dret d’asil. Tanmateix, com expliquen des del CCAR, només el 2015 l’Estat va denegar el 69% d’aquestes sol·licituds. Aquesta resolució acostuma a arribar un any i mig després, quan la persona refugiada ja ha seguit tot el procés d’integració i implica que en 15 dies la persona ha de ser deportada al seu país. Per aquest motiu, moltes persones decideixen ni tan sols reclamar aquest dret ni acollir-se al pla estatal. És així com el nombre de persones refugiades que hi ha a Catalunya es desconeix exactament, ja que només es tenen en compte aquelles que estan dins del programa d’acollida.

En concret, tal com expliquen des de la Creu Roja, el programa consta de tres fases d’acollida durant les quals la persona refugiada i la seva família reben suport i assessorament. En la primera, que s’allarga fins a sis mesos, “se’ls proporciona un habitatge provisional”, ja sigui en edificis de protecció oficial, com la Casa Bloc de Barcelona, o en centres residencials, i se’ls comença a ensenyar l’idioma.

En la segona fase, que també dura uns sis mesos, se’ls demana que trobin un pis de lloguer i que comencin buscar feina. Per fer-ho, reben l’assessorament d’un tècnic laboral i un ajut que, tal com han denunciat algunes persones refugiades i les entitats, no és suficient en el context immobiliari actual. Per aquest motiu, expliquen els refugiats, moltes vegades no els queda altre remei que marxar a altres municipis, on les entitats tenen convenis amb llogaters, on han de començar de nou la integració. A més, sovint la cerca de pis comença molt abans que hagin començat a trobar feina, una altra tasca més que difícil si volen assolir l’autonomia en la darrera fase del procés, la tercera.

La pancarta de la manifestació del 18 de febrer a Barcelona | Cristina Garde

El Pla Català de Refugi i l’ajut dels mentors

Per tot plegat, per a molts el procés d’acollida es fa curt. Per això, el Govern va decidir crear el Pla Català de Refugi, que complementarà a partir de l’estiu el programa estatal. Així, les totes les persones refugiades que vulguin podran sol·licitar un any més de pla d’integració. En fer-ho, rebran, d’una banda, una renda garantida d’uns 650 euros al mes a canvi de seguir un pla d’inserció laboral; de l’altra, tindran accés a un dels 1.400 habitatges que la Generalitat ha aplegat arreu del territori, principalment a l’àrea metropolitana.

La iniciativa, a més, s’acompanya d’un programa de mentoria, en què qualsevol ciutadà català pot ajudar a la integració social d’aquestes persones refugiades. A l’inici, el Govern va anunciar que en necessita més de 500 mentors. Actualment, hi ha apuntats més de 2.600 i 400 ja han fet la formació prèvia. En grups d’entre tres i quatre persones, els mentors donaran suport a cada persones refugiada.

Tal com relata la presidenta de l’associació Ambdrets, Àgata Sol, el Govern ha pres la idea que l’entitat va tenir fa anys. “Vam proposar que els programes de mentoria podrien afavorir l’acollida. Entomant aquesta idea, la Generalitat de Catalunya ha iniciat el Pla Català de Refugi”, explica. És per això que se’ls ha encarregat elaborar tot el material de formació per als mentors, que tot just a partir de l’estiu podran començar a assessorar les persones refugiades que s’acullin al pla català.

El 10% dels refugiats que acaben el programa estatal amb la Creu Roja són menors

A Catalunya, la Creu Roja, més enllà de gestionar el programa estatal d’acollida és l’única entitat que gestiona la fase prèvia, tot just quan les persones refugiades arriben a Catalunya. Durant un mes, se’ls fa un diagnòstic del seu cas concret i se les assessora sobre els primers tràmits que cal seguir per fer la sol·licitud d’asil. Després se’ls deriva cap a la resta d’organitzacions que gestionen el pla estatal, inclosa la mateixa Creu Roja.

En aquesta fase prèvia, la Creu Roja va atendre 1.640 persones refugiades durant el 2016 a Catalunya, però no totes van seguir el programa estatal. D’entre aquestes, prop de 250 van acabar-ne tot l’itinerari, de les quals el 10% són infants. Entre els ajuts que la Creu Roja explica que dona als adults i, sobretot, els infants són l’atenció psicològica, sanitària, educativa, a més de l’aprenentatge de la llengua. Tot i així, tal com explica la presidenta de l’associació Ambdrets, Àgata Sol, no hi ha cap mesura oficial concreta per atendre els infants refugiats.

“Es fa un acompanyament perquè puguin empadronar-se i accedir als serveis públics, per exemple, a l’escola, assessorant-los sobre com inscriure els seus fills al sistema educatiu català”, detallen des de l’ONG. Alhora, expliquen, també han realitzat algunes iniciatives específiques per a la infància. “Durant les passades festes de Nadal es van poder repartir joguines per als infants refugiats atesos per la Creu Roja”, relaten.

Refugiats de la Casa Bloc reclamen els seus drets davant de l'Ajuntament de Barcelona | Cristina Garde

La sensibilització des de les escoles, el primer pas cap a una bona acollida

Tot i que el comitè català d’ACNUR no fa programes específics d’acollida de refugiats en el territori català, si que du a terme programes de sensibilització des de l’àmbit formal i no formal per a l’ajuda de les persones refugiades. Segons ha explicat el director d’aquesta entitat, Joan Reventós, el Comitè realitza, des de l’any 2011, dos programes de sensibilització destinats a l’educació primària i secundària.

Jo em dic brisa, i tu? és el programa pensat per als alumnes de primària, “que busca conscienciar els infants sobre què implica deixar el teu país, fugir”, ha dit Reventós. Per preparar aquest curs subministren recursos educatius per als professors i es fa un taller amb els infants d’entre sis i vuit anys. “Els monitors els pregunten què triarien si haguessin de marxar corrent de casa seva i llavors treballen amb la resposta i l’analitzen”, afegeix.

Sota el lema Escoltem els refugiats es treballa també l’empatia amb els alumnes de secundària. La manera de fer-ho, també és per mitjà del testimoniatge. Amb aquests alumnes la tasca de sensibilització és més directa, tot i que, segons Reventós, “no només se'ls passen imatges impactants i grans xifres sinó que se'ls explica i desgrana, en la part introductòria, una sèrie de conceptes: dret d’asil, la lluita contra la xenofòbia”. Un total de 20 persones refugiades han passat per les aules d’algunes escoles catalanes i han estat, entre 30 i 40 minuts explicant la seva història en tres grans parts: explica don ve, qui és i perquè va haver de fugir.

L’entitat Pallassos sense Fronteres, tot just acaba d’iniciar un projecte, juntament amb la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de Barcelona inscrita dins la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Una col·laboració que té per l'objectiu reduir l'estrès post-traumàtic de la infància refugiada al Líban amb la doble intervenció i seguiment de psicòlegs i  pallassos. “També aprofitarem per dur a terme una avaluació de l'impacte de les nostres accions”, han dit des de l’organització. En el territori català, Pallassos sense Fronteres també realitza espectacles diversos per a centres d'acollida de refugiats.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article