El nen que presenta algun tipus de necessitat educativa ha de tenir l'ajuda d'acord amb les seves característiques

Cinta Bayerri Cid vetlladora

Cinta Bayerri Cid actualment és vetlladora de nens dins l'aula. Fins l'any 2000 va treballar com a administrativa en una empresa d'alimentació i des d'aleshores ha enfocat la seva vida, personal i professional, al món de l'educació. Després de fer una seixantena de cursos i monogràfics (monitora de lleure, atenció als infants amb necessitats educatives especials, estimulació i desenvolupament en l'educació amb discapacitats, primers auxilis en l'educació infantil, monitor de discapacitat mental, entre molts altres) va endinsar-se en aquest món. Aquesta formació li ha permés exercir de directora de menjador escolar, monitora d'activitats extraescolars i de transport i, des del curs 2006-2007, de vetlladora.

Quines característiques tenen els alumnes que vetlles?

El primer any que vaig realitzar la tasca de vetlladora vaig estar amb un nen amb problemes cardíacs que presentava un retràs maduratiu. A l'any següent estava amb un nen amb Cromosa X fràgil, i els últims tres anys amb un nen amb síndrome d'Asperger des de P-4 fins actualment que fa 1r de primària.

Quines són les teves tasques?

Donar suport a la tutora dins de l'aula, prioritzant hàbits d'autonomia, d'escolta i atenció, així com el suport en els desplaçaments dins i fora del centre.

Quin és l'objectiu que es persegueix amb aquest tipus de suport a l'educació? En quin grau es compleixen els objectius?

L'objectiu és que qualsevol nen que presenti algun tipus de necessitat educativa especial tingui l'ajuda d'acord amb les seves característiques i d'una forma individualitzada en els centres i en les aules de règim normal, facilitant-los, així, l'aprenentatge dels continguts curriculars, el seu desenvolupament personal i la seva incorporació a la societat.

Crec que la feina que estem fent les vetlladores està un poc limitada, no per la manca de dedicació i esforç que cadascú posem, sinó perquè cada any que passa les hores que ens destinen per poder donar aquest suport són més reduïdes i això afecta els objectius que ens marquem. Tanmateix, repercuteix amb la tasca del tutor que es veu també privat d'un ajut que afavoreix la inclusió d'aquest alumnes.

De què depèn?

Crec que depèn del pressupost que té destinada l'administració i això actualment està en un mal moment. 

Qui decideix que un alumne necessita aquest suport?

Mitjaçant un equip d'educació especial l'escola valora l'estat d'un nen que presenta necessitats educatives especials.

Quin procés se segueix? L'escola demana una persona per cada cas? Les famílies l'han de sol·licitar?

L'escola detecta que té un nen amb necessitats educatives especials. L'EAP li fa un informe de valoració psicopedagògic, amb el consentiment dels pares.
Una vegada fet l'informe, si es considera que el nen necessita suport, l'escola conjuntament amb l'EAP i el consentiment dels pares fa la demanda als Serveis Territorials d'Educació corresponents i, aquest en funció de la demanda feta i de les hores que tenen, donen a l'escola el número d'hores que creuen adients per cobrir les necessitats de l'infant. A partir d'aquí, Serveis Territorials ho comunica a l'empresa que ho gestiona i, aquesta es posa en contacte amb l'escola per buscar el professional més adient. Un mateix vetllador pot tenir al seu càrrec més d'un infant sempre i quan no es solapin els horaris dels nens. Les famílies han de donar el seu consentiment per a que el seu fill tingui una vetlladora.

Qui paga la tasca dels vetlladors?

L'administració mitjançant una empresa privada.

De tots els casos amb què has treballat, recordes de forma especial algun moment?

La nostra feina és molt gratificant, sobretot si veus una evolució del nen encara que sigui mínima i lenta. Veus com passa el temps i allò pel què has lluitat i t'ha costat tant es veu reflectit amb petites millores. Les millores i l'adaptació del nen o nena et donen les forces i les ganes de fer la feina bé i millorar amb l'experiència.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Carla Guilana
7.
#2 Bona tarda Cinta,
el meu nom és Carla Guilana i sóc alumna de quart curs a la UB d'Educació Primària, concretament de la menció d'Atenció a la Diversitat. He estat buscant un correu on poder contactar pero no l'he trobat.

Després de llegir la interessant entrevista, m'agradaria saber si ens podriem posar en contacte ja que estic realitzant el TFG sobre la intervenció del vetllador a l'aula ordinària amb infants amb TEA, i he vist que has treballat / treballes amb un nen amb Asperger.

Estaria molt i molt agraïda per la col·laboració, et deixo el meu correu: carlagl95@gmail.com
  • 0
  • 0
C. O
6.

* se m'ha esborrat una part del comentari........aqui va:

Totes coneixem les situacions que hi ha a dins les escoles, i tots els adults i nens que estem allà som un equip que avançaria més si anessim junts.
Tot i això, potser si nosaltres mateixes, les vetlladores, ens inscribim com a educadores, erradicarem aquesta estafa que s'està fent en pagar-nos la misèria que ens paguen...
Salut :-)

  • 2
  • 1
C. O
5.
Mercè,
imagino que planteges el teu escrit amb la ràbia de que hi hagi injustícies en l'adjudicació de places, llistes paralel·les, etc... No savia el que expliques sobre la diferència entre vetllador i educador.

Però crec igualment que això no fa que la gent que ens estem dedicant a l'educació en les escoles amb el paper de vetllador, estiguem menys capacitades o més que els educadors.
Això dels canvis i higienes de què parles em sembla un abús jeràrquic que crea mal ambient a les escoles (aprofito les teves paraules però ho dic per les situacions que jo he viscut).
A mi això em sembla degradant tant per als nens com per als valors que hi hagi entre els adults de l'escola.
Jo sóc mestra amb postgrau i faig de vetlladora per gust. Crec, i m'ho dic a mi també, que amparar-nos en la 'titulitis' és una generalització, ja que he conegut molta gent capaç que no havia treptijat una universitat i viceversa.
Totes coneixem les situacions que hi ha a dins les escoles, i tots els adults i nens que estem allà.
Llàstima que no es donguin més condicions per parlar-ne.
Fins una altra
  • 2
  • 2
dolors
4.
Estic totalment d'acord amb la Mercè. Sòc Psicòloga, porto mes de 8 anys treballant en escoles i Instituts amb nens amb NEE, pero abans vaig fer de vetlladora, i certament vaig conèixer noies que feien també de vetlladores sense cap formació i experiència especialitzada en el tema,tenint al seu càrreg a nens pels quals no tenien recursos formatius ni experiència. Tanmateix les empreses que contracten el personal per aquestes tasques haurien de filar prim a l'hora de sel.leccionar personal per aquests nens.
Suposo que el tema sempre és de caire econòmic.
Gràcies!
  • 0
  • 2
MERCÈ
3.
Hola, em dic Mercè i porto quasi 4 anys fent Educadora d´Educació Especial a una escola d´educació especial de la ciutat de Barcelona, la qual cosa si que m´avala per parlar-vos de l´educació especial i l´educació inclusiva.

Primerament dir-vos que que la figura del vetllador, no és la figura clau de la qual haurieu de parlar en aquest article, ja que quan parleu de vetlladors haurieu de parlar d´Educadors d´Educació Especial, que som els que sí estem qualificats per incidir dins els aspectes educatius conjuntament amb el mestre.
La figura del vetllador( anomenada dins de l´Administració Pública, Auxiliar d´Educació Especial, només estaria qualificada per fer desplaçaments i canvis o higienes i poc més.
Un altra cosa és que l´administració pública, tant mancada de diners per aportar a l´educació dels nostres infants (això seria un altre tema a tractar) doni diners a algunes escoles pq contractin vetlladors,mitjançant empreses privades, per fer feina d´educadors per menys diners del que toquen, cosa que perjudica tant al vetllador contractat, com als educadors que estan a borses del Departament d´Educació esperant a ser contractats per l´administració com hauria de ser.

Finalment un altre petita reflexió sobre l´escola inclusiva: per que pugui haver-hi una escola inclusiva de qualitat, fan falta més mitjans.
Per tant dotar a les escoles de més recursos materials, i de mestres i educadors suficients, cosa que actualment i amb l´excusa de la crisi no passa com hauria de passar.
Per altra banda també s´hauria de dir que molts dels nens que hi ha a les escoles especials mal que ens pesi, tampoc poden ser integrats en un aula ordinària pq la tipologia i la severitat de la seva discapacitat fa que necessitin una educació molt personalitzada i que no es puguin adaptar al ritme que es porta a l´escola ordinària.

Espero haver-vos ajudat amb la meva aportació.

Mercè.
  • 2
  • 4

Comenta aquest article