Hi ha una pregunta que mou a totes les persones: per a què fem una cosa?

Herminia Gomà | coach, psicòloga i terapeuta

El coaching és una pràctica ja molt estesa entre els psicòlegs i utilitza diverses tècniques i eines per, segons Herminia Gomà, coach i codirectora del Màster en Coaching i Lideratge Personal de la Universitat de Barcelona, "canviar la perspectiva de la persona" i fer que el client prengui consciència de la seva situació i la pugui millorar. Per això, aquesta psicòloga utilitza el fotollenguatge, una eina amb la qual "la persona connecta amb el seu inconscient per donar respostes".

Per què utilitza el fotollenguatge?
És una tècnica que m'he inventat jo per treballar amb els meus clients, però no és única, d'una manera o d'una altra hi ha altres professionals que la apliquen, però el fotollenguatge no deixa de ser una eina projectiva. És una creació meva en el sentit que les fotos les he fet jo i la metodologia sí que és pròpia, l'aplico amb una finalitat determinada. En el fons, el fotollenguatge és mostrar una imatge a través de la qual la persona connecta amb el seu inconscient per donar respostes que van més enllà que si pregunto directament.
 
I això com es fa?
Si jo et pregunto sobre les qualitats d'un coach me'n diràs unes quantes, però si jo et presento una imatge i a partir de la imatge em dius qualitats d'un coach que veus en ella em diràs coses que no m'hauries dit d'entrada, i potser són més elaborades, més profundes i més reflexives perquè connectes amb allò teu que desconeixies o que no és a flor de pell, perceps coses que potser no percebries d'una manera més tradicional.
 
Com va ser la seva entrada en el coaching?
Vaig entrar en el món del coaching a partir d'investigacions, d'estudis, d'iniciar processos en el desenvolupament de la intel·ligència emocional. El 1996 vaig començar a treballar el desenvolupament de la intel·ligència emocional; a més, jo vinc de formació psicològica, de la psicologia existencial, humanista. Primer vaig seguir el model de coaching que hi havia, però de mica en mica el vaig anar reconstruint i adaptant als meus paradigmes i a la meva formació.
 
I per què el coaching teleològic?
Vaig anar prenent consciència de que en el fons hi ha una pregunta que mou totes les persones: per a què fem una cosa?, no el perquè, sinó amb quina finalitat. Vaig anar prenent consciència que les persones patim quan no podem donar significat a les nostres accions, quan no les podem vincular a quelcom que doni sentit. Quan fem les coses per obligació o perquè ens ho diuen els altres arriba un moment que ens sentim atrapats i podem arribar a una crisi existencial o a replantejar-nos la nostra vida, i en un moment determinat volem reconstruir-la i que tingui sentit. Aquest és el nucli del coaching teleològic, el per a què ens disposem a fer una cosa. Les persones en la seva vida solen arribar a un dilema moral; llavors, des del coaching teleològic ens recolzem en l'ètica, en els valors de la persona i en què allò que canviarà la perspectiva de la persona és elevar-la en els seus valors.
 
Per exemple?
Tinc un client que està fent un procés i s'ha trobat que li han ofert quatre llocs de treball, cada un té els seves avantatges i els seus desavantatges, i venia atabalat perquè no sabia quin escollir. La meva pregunta per a ell és: tu qui ets? Quina és la teva essència? Què és el que toca el millor de tu? I em va respondre que el que ell vol i el que dóna sentit a la seva vida és generar felicitat allà on sigui. Pren consciència que té un talent: escoltar les persones, generar la possibilitat de benestar, i ell mateix arriba a la conclusió que, triï la feina que triï, el que necessita és que el deixin ser ell mateix; no és qüestió de diners ni de transport, sinó que allò que dóna sentit a la seva vida és treure el seu talent i la persona que ell és.
 
Quines qualitats ha de tenir un coach?
Ha de saber escoltar buidant-se de si mateix. Quan jo t'escolto et transmeto que el més important és la teva presència, el que necessites, sense intervenir-hi posant coses meves; escoltar, comprendre les emocions i empatitzar. És important que el coach tingui uns valors com la humilitat, l'esperit de servei, el valor de saber veure en l'altre tot el gran potencial i les qualitats que té i fer veure-li que amb elles pot fer allò que es proposi.
 
I pel que fa a la metodologia?
En aquest punt la tasca és exercir el rol de coach amb professionalitat i fent que les persones amb determinades qualitats les potenciïn. Hi ha una eina fonamental, que és el diàleg i la conversa. El coach ha de saber preguntar en el moment oportú aquella pregunta que el client necessita per prendre consciència de què és el que l'està afectant, quines solucions li poden anar millor i que fins i tot pugui adquirir el compromís de passar a l'acció. Això vol dir saber preguntar i saber donar feedback per fer de mirall al client perquè es qüestioni o reafirmi el que està pensant, i això implica que el coach s'ha d'haver treballat molt a si mateix.
 
És important la formació per ser coach?
Per aconseguir aquesta tècnica estaríem parlant com a mínim de 10.000 hores de pràctica amb supervisió. Els coach més ben preparats són aquells que també han fet supervisió durant deu anys de la seva pràctica professional per aconseguir el mestratge. Això no vol dir que el coach que porta tres anys estudiant i fent pràctiques no pugui exercir, però el mestratge s'aconseguiria després de deu anys.
 
Què és el que desenvolupa el coaching teleològic?
El coaching teleològic genera condicions perquè la persona pugui treure tot el seu potencial. No és que el coach li doni el seu potencial, sinó que crea unes condicions perquè el client desenvolupi tot el seu potencial i el pugui aplicar a més àrees. Amplia i generalitza aquell potencial que ja brilla en una àrea i l'extrapola a altres àrees de la seva vida.
 
Amb quina fotografia s'identifica més com a coach?
L'exercici no va així, m'ho has de posar una mica més complicat. Ara tu tries una foto, la que a tu et sembli. Has triat una fotografia en la qual es veuen uns esclops de diferents colors, es veu la llum del sol, un mirall, un mur i un arbre. Els esclops em fan dir que el coach ha d'estar preparat per captar les diferències de cadascú, perquè cada esclop va pintat de diferent color; per tant, el coach treballa amb allò específic i particular. L'arbre és el que està reflectit al mirall i el mirall torna la imatge que li arriba; per tant, una altra competència que he de treballar com a coach és ser un bon mirall per a qui s'hi reflecteix. Veig un mur, i en els processos de coaching de vegades hem d'ajudar a acompanyar els nostres clients perquè puguin enderrocar els murs que els impedeixen créixer o els limiten. Hi veig també reflectit el sol, no hi veig l'ombra; per això, com a mirall, torno la llum que veig. És molt important que el coach vegi la llum de la persona, perquè amb les zones fosques moltes vegades no fem res, i gràcies a aquesta llum podrà il·luminar les seves àrees fosques.
 
Hi ha alguna tendència a escollir algun tipus de foto per part dels clients?
Les fotos més simbòliques són les que s'utilitzen més, però depèn molt de cada persona. Et diria que totes s'han escollit en algun moment. El que passa és que en la mateixa pregunta totes les persones troben la seva foto. És poder connectar-hi, sentir que una determinada foto et diu alguna cosa.
 
Vostè fa escriure als seus clients.
És una tècnica que utilitzo des que feia psicoteràpia i ara en els processos de coaching. Quan la persona escriu una idea li permet concretar-la, li permet assumir més compromís sobre el que està dient o sobre el pla d'acció que vol fer, però també serveix perquè quan les persones veiem escrit el que pensem ens adonem de les nostres incoherències i podem reconstruir la nostra construcció a partir del que hem escrit, i això ocorre més fàcilment que si només parlem. Hi ha persones que fins que no ho escriuen no en prenen consciència, i en prenen més consciència si els ho fas llegir.
 
Només els fa escriure perquè es conscienciïn?
L'objectiu és que el client prengui consciència del que pensa i sent, que concreti la seva experiència, les seves emocions, que es comprometi més amb el seu propi procés. Hi ha una altra qüestió fisiològica, que diu que les estructures neuronals que utilitzem per escriure no són les mateixes que utilitzem quan pensem, hi ha altres xarxes neuronals implicades, i escrivint n'utilitzem les dues, l'estructura que utilitzem per pensar i la que fem servir per escriure. El nostre pensament acostuma a ser molt circular, diem i tornem a dir, i ens fiquem en cercles de pensament que no ens permeten sortir del bucle que hem muntat, però quan escrivim no podem repetir quatre vegades el mateix. Escriure ens permet prendre la distància física del nostre pensament i això ens facilita avançar.
 
És més eficaç aquesta tècnica que d'altres?
Després de moltes sessions, no hi ha hagut cap sessió en la qual no hi hagi hagut un canvi, però això no treu que hi hagi altres eines igual de poderoses. És una eina amb la qual em sento còmoda, que connecta amb la meva creativitat i que és molt útil amb clients visuals. Si detecto en les primeres sessions que el client no és capaç de treure significat simbòlic a una imatge o crear metàfores, mai li aplico aquesta tècnica.
 
També treballa amb empreses.
A les empreses, per exemple, mai els he aplicat aquesta tècnica, però sí als treballadors de les empreses. És una eina amb molta plasticitat i pot servir per treballar en grans grups, però la utilització metodològica de l'eina és diferent depenent de cada situació. Una cosa és la tècnica i una altra és la metodologia per utilitzar aquesta tècnica. Les eines que s'empren en el coaching teleològic són per mobilitzar certes coses perquè la persona surti de la seva zona de confort i comenci a observar la realitat des d'altres punts de vista. Hi ha eines corporals, visuals, físiques; puc moure el client, treballar amb plastilina, posar-li música.
 
Quan es pot dir que un procés de coaching està avançant?
Quan el client fa un canvi de paradigma i es resitua de manera natural en un altre lloc. Per arribar a això, el coach mai no li ha de dir on ha d'anar; el client ja sap on ha d'anar, el que passa és que de vegades no es veu capaç d'anar-hi o veu que hi ha massa obstacles, o que estan desdibuixades les seves emocions.
 
Vostè forma futurs coach. Què és el més important que vol transmetre als seus alumnes?
L'objectiu prioritari és que surti el millor coach que cadascun d'ells pugui ser, i per arribar a això utilitzem des de continguts conceptuals i teòrics fins a pràctiques que tenen la forma de supervisió. Tot això és imprescindible per a la seva formació.
 
Què és el que han de tenir més en compte?
Una de les coses més importants és que comprenguin que és un ofici sagrat, en el sentit que actuaran i treballaran sempre amb un ésser humà; que els valors com el respecte, la comprensió, la professionalitat i la confidencialitat són molt importants per exercir correctament la seva feina, entenent que al final del màster tot just han començat aquest camí; i que entenguin que el seu procés formatiu no acabarà mai, que només és una etapa més per arribar a ser uns bons coach. És molt important també que supervisin els processos, almenys els deu primers anys, i que es treballin molt a si mateixos per poder anar ben nets i sense projectar els seus fantasmes i les seves ombres en els seus clients.
 
Text i fotos: Laura López

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article