El cel té pigues!

El cel té pigues! L’inici menystingut del Casal dels Infants de Raval 1978-1983 és un llibre d’Enric Canet sobre l’origen d’una entitat cabdal per al barri del Raval, Barcelona i Catalunya. A finals de 1977 els veïns del Districte Cinquè de Barcelona troben per atzar una fusteria expropiada. Gràcies a una forta pressió, aconsegueixen que l’Ajuntament els hi cedeixi, ja què hi volen fer una casa per als infants. L’atzar uneix aquest projecte d’en Pitu Cunillera i gent del Raval amb un grup de joves d’altres indrets. Sense por i fent-se seu el barri, construeixen plegats, l’octubre de 1978, el primer Casal dels Infants i per als infants de Barcelona. L’atzar buscat i desitjat pot transformar el món i la ciutat des del barri que havia estat sempre al marge.

El cel té pigues! és un homenatge a en Pitu, la Rocío i tota aquella gent que volia un Raval digne gràcies al Casal. També gràcies a un Projecte Educatiu que feïa costat als i les infants que alçaven el cap per mirar molt més lluny. És l’agraïment a tantes companyes i companys que, al Casal dels Infants i a molts altres indrets del país, fan costat als i les infants que alcen la mirada.