FaPaC i USTEC valoren positivament el decret per traspassar escoles concertades a la Generalitat

ACN

La FaPaC i el sindicat majoritari de docents, USTEC-STEs, han valorat positivament el decret del Govern per traspassar escoles concertades o municipals a la Generalitat, per fer front a la demanda de places escolars públiques. Tant famílies com professorat ho veuen bé, però la FaPaC vol prioritzar les zones amb més falta de places públiques, i el sindicat vol que els professors de les concertades es converteixin en funcionaris. A més, la FaPaC alerta que el decret-llei encara no ha estat publicat al butlletí oficial de la Generalitat.

La directora de la FaPaC, Lidón Gasull, ha celebrat “qualsevol pas per convertir concertada en pública”, però ha recordat que això legalment ja es podia fer i no calia un decret. “Aquest decret no canvia la realitat, depèn de la voluntat política, tot es pot fer mitjançant negociacions”, ha afegit.

De fet, creu que la negociació també ha de ser amb els sindicats docents. Gasull vol ser prudent fins a analitzar a fons el decret i veure noms d'escoles concrets i un calendari per fer el traspàs, sobretot en ciutats on falten places públiques com Barcelona, Igualada o Vic.

No obstant, creu que en llocs on no facin falta més places públiques i les concertades no omplen, la solució potser ha de ser “deixar-les morir”. “Hem de crear plaça pública allà on fa falta, on hi ha excedent de concertada i el sistema públic està col·lapsant”, ha opinat.

Això respondria a una “bona planificació” i creu que no tindria sentit traspassar concertades a públiques allà on no calgui. “No podem fer sobreoferta de pública, els recursos s'han d'oferir de forma racional i d'acord amb les necessitats de la ciutadania”, ha assegurat. En canvi, creu que en algun lloc on faltin places públiques, potser les concertades no voldran convertir-se en públiques.

Per la seva banda, el portaveu d'USTEC-STEs, Ramon Font, diu que no han pogut estudiar el decret en detall, però en principi els sembla bé passar escoles concertades a públiques per acabar amb la segregació escolar. Font recorda que a la ciutat de Barcelona hi ha 1.000 places més de concertada que de pública, però en canvi hi ha només una demanda de 400 places més a la concertada que a la pública.

No obstant això, creu que el professorat de la concertada ha de passar a ser funcionari i no pas laboral ni interí, i s'hauria de fer amb unes oposicions d'accés restringit, però sense discriminar els actuals interins. “Evidentment hi ha 22.000 llocs de treball de la concertada que no volem destruir”, ha conclòs.

La plataforma Escola Concertada, que agrupa les quatre associacions del sector, no vol valorar el decret fins que el pugui analitzar a fons, però espera que reculli el treball de consens fet fins ara amb l'administració. Finalment, fonts del Departament han explicat que s'està negociant amb una desena d'escoles d'arreu del país, tant municipals com concertades, però no es faran públics els noms fins que no s'oficialitzi l'acord.

Integrar a la xarxa pública quatre centres municipals i sis de concertats

En aquesta línia, el conseller d’educació, Josep Bargalló ha confirmat que s'està estudiant integrar a la xarxa pública quatre centres municipals i sis de concertats. Bargalló defensa que, en zones on hi hagi necessitats d'escolarització, l'administració i per tant, falti oferta pública, pot assumir l'edifici sigui de compra o de lloguer, de l'entitat privada per un cost que “sempre serà inferior” a la despesa que implicaria construir un centre nou.

Els centres privats que han plantejat aquesta solució al Departament tenen, en general, baixa matriculació, problemes econòmics en la gestió o són de congregacions religioses que desapareixen o volen deixar de fer-se càrrec de l'escola però ha recalcat que el Departament “no fem cap pas”.

Bargalló també ha especificat que en cap cas la Generalitat assumirà deute dels titulars del centre i que el professorat veurà respectat els seus drets laborals.

Pel conseller, l'avantatge del decret és no haver d'esperar al tancament d'una escola per poder ser traspassada a la plaça pública. En aquest sentit, el conseller ha posat d'exemple el cas de Sant Vicenç de Paül, al barri de Sants de Barcelona, que va tancar el juny passat i fins aquest mes de setembre no podrà obrir com a centre públic, ja que ha calgut que l'escola estigui tancada perquè Educació n'assumís la gestió.

Pel que fa a la despesa, Bargalló ha explicat que els centres municipals són subvencionats i que en els concertats, la Generalitat hi aporta el concert i les despeses de funcionament i que per tant, la variació serà l'assumpció de l'edifici. En cap cas, ha dit, es faran càrrec del deute que pugui tenir la titularitat del centre.