Els graduats en FP tenen un percentatge d’atur quatre vegades inferior que la mitjana de joves catalans

CCOO demana al Departament d’Educació un estudi d’inserció laboral de l’FP “contrastat i sense maquillatge”

Les persones graduades en cicles de formació professional a Catalunya tenen un percentatge d'atur quatre vegades inferior a la mitjana de desocupació dels joves d'entre 16 i 24 anys, segons l'estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2019. Segons aquest informe elaborat pel Departament d'Educació i el Consell General de Cambres de Catalunya, un 33,08% del conjunt de graduats d'FP cobren més de 1.200 euros mensuals, mentre que en l'àmbit industrial el percentatge és del 57,04%.

També assenyala que, en dos anys, s'han doblat els alumnes que aposten per l'FP Dual, una modalitat que compta amb una alta inserció laboral, ja que només un 5,90% dels alumnes busca feina nou mesos després d'acabar els estudis.

“La formació professional en grau mitjà, superior i els estudis d'arts i esportius equivalents són una eina formativa i d'inserció laboral de primera magnitud. L'FP té uns índexs d'inserció laboral més alta que altres estudis, amb més qualitats de contractes, pel sou i també serveixen per disminuir la bretxa salarial”, ha assegurat el conseller d'Educació, Josep Bargalló, en la presentació de l'estudi.

L'informe analitza la situació dels graduats el 2018 en cursos de formació professionals entre sis i nou mesos després d'haver acabat els estudis. El nivell de desocupació és menor a la mitjana d'atur de Catalunya (11,60%) en tots els ensenyaments analitzats de la formació professional, excepte els programes de formació i inserció adreçats a joves que han deixat l'educació secundària obligatòria.

L'atur també és menor en totes les franges d'edat, per als joves dels 16 als 19 anys és del 6,34%, i en les persones majors de 30 anys se situa en el 10,49%. En els nou mesos després de finalitzar els cursos, els graduats superiors desocupats són un 8,88% i els graduats mitjans representen un 8,13%, una xifra que s'allunya de la mitjana d'atur dels joves catalans, que se situa en el 30,4%.

L'estudi d'inserció evidencia el creixement de la inserció en 14 de les 23 famílies professionals respecte a l'any passat. Els increments més alts es donen a química (+3,79%), sanitat (+3,76%) i indústries alimentàries (+3,72%).

Més inserció i millors sous en l’àmbit industrial

Les persones graduades en cicles de formació professional de l'àmbit industrial tenen major inserció laboral i millors sous que els graduats dels altres cicles. En el sector industrial, les famílies de grau mitjà amb més inserció pertanyen al cicle d'indústries extractives (95,24%), i pel que fa al grau superior, són instal·lació i manteniment (80,06%), fabricació i mecànica (76,36%), i electricitat i electrònica (76,03%).

Si el grau d'ocupació en aquestes especialitats és superior a la resta de cicles, també ho és en referència a la remuneració econòmica. Del conjunt de graduats d'FP un 33,08% cobren més de 1.200 euros mensuals, mentre que en l'àmbit industrial el percentatge és del 57,04%.

També es nota més qualitat de contractació perquè el 31,34% dels graduats dels cicles no industrials tenen un contracte indefinit i el 53,22% treballen estan a jornada completa. En l'àmbit industrial la xifra és del 43,63% i el 74,51% respectivament. L'estudi conclou que en el sector industrial és on hi ha més igualtat de gènere salarial en els tres nivells d'ingressos analitzats mentre que en la resta de cicles els homes cobren un sou més alt de mitjana.

Major continuïtat formativa

Una altra de les conclusions de l'estudi és que l'any 2019 els graduats en ensenyaments professionals tenen més inserció però també una major continuïtat formativa. Així, els alumnes que continuen estudiant suposen el 53,28%, i inclou les persones que estudien i treballen i les que exclusivament estudien, una xifra lleugerament superior a la del curs passat, que va ser del 52,5%.

Pel que fa a la formació professional dual, l'estudi assenyala que el 18,40% dels alumnes de segon curs d'FP cursen aquesta modalitat, una xifra que gairebé s'ha doblat en dos cursos –passant dels 4.302 alumnes als 7.737-. El conseller d'Educació ha explicat que aquest 2019 gairebé un 20% dels estudiants aposten per fer aquest tipus de formació que es fa en alternança entre el centre educatiu i l'empresa i que esperen arribar “immediatament” al 30% dels matriculats, la mitjana europea. Bargalló ha recordat que la mitjana estatal és del 3%. “No ens hem de comparar amb l'Estat, ens hem de comparar amb Europa”, ha afegit.

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani ha valorat molt positivament aquestes dades i ha recordat que només un 5,90% dels graduats en FP dual busquen feina nou mesos després d'acabar els estudis. Amb tot, ha apuntat a la necessitat d'adaptar la formació dual a les petites empreses i ha assegurat que l'actual sistema de bonificació “no està pensat” per les pimes, que són la gran majoria de companyies a Catalunya.

L’empresa de pràctiques, principal via per obtenir feina

Pel que fa als diferents canals per obtenir feina, l'empresa de pràctiques ha proporcionat la feina al 27,46% dels ocupats de grau mitjà i al 25,52% dels de grau superior; mentre que la xarxa personal ho ha fet en el 18,46% dels graduats mitjans i el 17,58% dels superiors. Bargalló ha subratllat la importància del centre professional en la inserció laboral dels graduats i ha assegurat que, en general, "les dades conviden a l'optimisme però exigeixen treball".

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona ha aprofitat l'acte per reclamar que les Cambres puguin formar part de la Comissió Rectora del Sistema de Qualificació i Formació Professional, l'òrgan de planificació estratègica i avaluació de les polítiques del sistema d'FP a Catalunya.

Canadell ha argumentat que la legislació actual permet i preveu la participació de l'ens cameral en aquesta taula i ha apuntat que "no té sentit" que els representants empresarials siguin organitzacions "amb un nombre limitat d'associats". En el seu torn d'intervenció, Bargalló ha apuntat que és "evident" que s'ha de trobar un encaix per fer possible la demanda del Consell de Cambres.

CCOO reclama més inversió i un informe “sense maquillatge”

Al seu torn, el sindicat CCOO considera que l'estudi que ha elaborat Educació, amb col·laboració del Consell General de Cambres, està fet amb dades “sense contrastar” i, per això, aposta per fer-ne un altre “sense maquillatge”.

Malgrat tot, el sindicat alerta que els resultats presentats aquest dilluns estan “lluny” dels resultats que s'aconseguien abans de la crisi econòmica, amb una inserció del 56% i del 70,5% respectivament. Per això denuncien que la contractació “precària” es perpetua a l'FP amb dades per sota dels resultats “precrisi” amb només un 37% de contractació indefinida al Grau Superior i un 27,1% al Grau Mitjà.

Al sindicat també es demana que la comparativa d'inserció laboral d'FP en la modalitat dual i convencional només s'hauria de fer en els cicles que ofereixen les dues modalitats tenint en compte d'altres factors com el territori i el teixit productiu.

Per a CCOO, la gestió d'aquestes enquestes recau sobre el professorat tutor o coordinador d'FP i comporta una sobrecàrrega de feina burocràtica afegida a les tasques a desenvolupar, per la qual cosa consideren que no ha de ser una funció del personal docent d'FP que consideren ja “molt sobrecarregat” d'hores de docència i projectes, gestionar totes les enquestes de les promocions.

El sindicat també posa en dubte que les dades disposin de “contrast d'origen” ja que es basen en respostes donades per l'exalumnat, sense poder-se verificar. El sindicat creu que per analitzar la continuïtat formativa cal tenir en compte l'alumnat matriculat i graduat de cada promoció, amb indicadors estàndard com l'edat a l'inici dels estudis, els anys en graduar, l'abandonament, l'itinerari escollit en primera opció i l'assignat finalment, entre altres. Recalquen que és informació que es pot obtenir fàcilment.

Al sindicat també alerten que els resultats poden ser utilitzats per orientar la planificació per part de l'administració educativa de l'oferta de cicles formatius, i per tant, és “imprescindible”, creuen que els dades siguin “contrastades i fiables”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article