Els CEESC denuncia la demora amb alguns convenis d'àmbit estatal

Degut a la possibilitat que el I Convenio Colectiva de Reforma Juvenil i Proteccion de Menores i el I Convenio Colectivo Marco Estatal de Ocio Educativo y Animación Sociocultural, puguin declara-se com a nuls pel Tribunal Suprem, un cop ja han estat signats per una part dels sindicats i una part dels patronals, el Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) emet un comunicat en el qual posa en dubte la voluntat col·lectiva de negociar i pactar convenis que puguin regular la figura professional de l'Educador. A continuació, podeu llegir, integrament, el comunicat del CEESC.

Fa unes setmanes es van signar (que no publicar, encara, per tant no són d’aplicació) per una part dels sindicats i per una part de les patronals de referència, un parell de nous convenis d’abast estatal, en àmbits que es corresponen amb alguns dels espais on nosaltres desenvolupem la nostra professió.

Aquests nous convenis són: el I Convenio Colectivo de Reforma Juvenil y Protección de Menores, i el I Convenio Colectivo Marco Estatal de Ocio Educativo y Animación Sociocultural.

Encara que aquests dos convenis estatals afectin de manera diferent a la realitat de Catalunya (l’un perquè a Catalunya no es fa gestió privada en l’àmbit de reforma juvenil, però si en l’àmbit de protecció de menors, i l’altre perquè hi ha un conveni “propi” que ens és d’aplicació (el Conveni Col∙lectiu del Sector del Lleure Educatiu i Sociocultural de Catalunya, que va per la segona versió), el que sobta és que una altra vegada (i ja en van 4!), aquest dos nous convenis tenen possibilitats de ser impugnats.

És a dir, que és molt probable que segueixin el mateix camí que els convenis: I Convenio Colectivo Marco Estatal de Acción e Intervención Social, declarat nul pel Tribunal Suprem; i el 1r Conveni de Catalunya d'Acció Social amb Infants, Joves, Famílies I d'altres en Situació de Risc, declarat d’eficàcia limitada pels que el varen signar i pendent d’una resolució del Tribunal Suprem.

La pregunta que ens provoca aquesta estranya i repetida situació de la impugnació (unes vegades per part dels sindicats, les altres per les patronals i sempre reclamant suposades representativitats no tingudes en compte i difícils de demostrar) és la de: A qui l’interessa el que està passant amb els convenis dels àmbits laborals de l’Educació Social? Qui en treu profit d’aquest desgavell?

En la situació actual, tornem a la situació d’indefensió i desregulació que pretenia resoldre la negociació col·lectiva i que tan sols beneficia alguns agents (empreses, federacions sindicals i administracions) que busquen resoldre interessos particulars o àvids de “negoci”. I això suposa unes condicions laborals precàries que comporten un alt grau de mobilitat dels equips, fet que empitjora les situacions de les persones que s’atenen en tots aquest àmbits i que rebran una actuació socioeducativa cada vegada de menor qualitat social i professional. I, finalment, no facilita la regulació tan necessària d’aquests sectors i dels agents professionals que hi actuen.

En aquest sentit pensem que cal sortir d’aquesta situació actual i anar més enllà i desenvolupar tot un seguit d’accions d’àmbit més territorial, més proper… i més radicals que en possibilitin la regulació. Cal pensar en una regulació de marc estatal, una regulació de mínims que posi les bases de conjunt, però que no interfereixi sinó que possibiliti una regulació autonòmica d’obligat compliment per a qui vulgui desenvolupar la seva activitat en aquell territori, donades les encara diferents realitats legislatives i laborals.

Pensem que, a més de les manifestacions i de les accions que ha endegat el Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales, cal una reflexió profunda i una acció decidida per part de tots els agents implicats (patronals, sindicats, col·legis professionals, administracions…) per mirar de solucionar aquesta disbauxa, i tenir una regulació del sector vàlida i reconeguda que permeti unes regles de joc comunes. I anunciem que, com a CEESC, iniciarem actuacions en aquesta direcció per tal de poder arribar a normalitzar definitivament aquest sector i tots els seus àmbits, com una de les més indispensables condicions que assegurin la qualitat dels serveis i de l’atenció a les persones.

Junta de Govern del CEESC
Abril de 2010