La població estrangera fa créixer Barcelona fins als 1.666.530 ciutadans, la xifra més alta des del 1990

ACN

L'1 de gener del 2020 hi havia 1.666.530 ciutadans empadronats a Barcelona, el que significa un creixement del 0,98% respecte l'any anterior, el cinquè any d'augment continuat i la xifra més alta des del 1990. L'increment de població és generalitzat per districtes i barris, i prové de l'impuls de la població de nacionalitat estrangera, que creix un 8,2%, mentre que la població de nacionalitat espanyola cau un 0,9%.

La mitjana d'edat és de 43,9 anys, una dècima inferior a les dades de l'any passat. Si bé la població s'ha incrementat en gairebé un 1%, els domicilis ho han fet un 0,3%, fins als 664.476, on viuen una mitjana de 2,51 persones. El nombre de persones centenàries assoleix un màxim històric amb 863, un 10,8% més que l'any passat.

Les dades del padró del 2020 registren el segon increment interanual més important dels darrers dotze anys, després del de l’any anterior, tant en termes absoluts, amb 16.172 persones més, com relatius, amb un 0,98% d'increment.

A tots els districtes continua augmentant el nombre de persones empadronades. Pel que fa als barris, per segon any consecutiu, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou és el barri que registra una davallada de població més significativa, d’un 0,7%. En l’extrem oposat, el barri que guanya més població és el Barri Gòtic, amb un augment del 13,2%.

El 85,3% de les persones centenàries són dones

El nombre de persones centenàries residents a la ciutat ha fet un salt endavant amb un augment del 10,8% en relació amb l’any anterior, situant-se en 863 persones, de les quals el 85,3% són dones. Aquests trets generals emmarquen la tendència cap a l’envelliment de la població amb una esperança de vida en zona de màxims històrics: 86,7 anys les dones i 80,7 anys els homes.

La distribució de la població infantil i de la gent gran per Àrees Estadístiques Bàsiques reflecteix importants diferències territorials. En termes relatius, les zones amb més nens se situen principalment al nord i a l’oest de la ciutat, alhora que les àrees amb més proporció de gent gran s’ubiquen a Horta-Guinardó, Nou Barris, Les Corts i Sant Martí.

Els estrangers empadronats arriben al 27,8%

Les onades migratòries procedents de l’estranger han empès a la baixa les xifres relatives dels veïns nascuts a la resta d’Espanya i a l’alça les dels nascuts a l’estranger, que el 2020 representen un 27,8% del total d’empadronats. La població de nacionalitat estrangera també continua en ascens, i ja representa un 21,6% del total. Les 360.970 persones de 179 nacionalitats.estrangeres empadronades a Barcelona l’1 de gener de 2020 suposen un màxim tant en termes absoluts com relatius de la història recent de la ciutat.

L’augment de la població estrangera a Barcelona s’ha estès a tots els districtes, a pràcticament la totalitat dels barris. En termes absoluts, els increments més importants corresponen a l’Eixample (+3.878 persones) i a Sant Martí (+2.842 persones), els dos districtes més poblats de la ciutat. En termes relatius, els augments més significatius són els d’Horta-Guinardó (+10,1%) i Sant Andreu (+9,0%).

La nacionalitat italiana, la més representada

Per continents, els estrangers més representats són europeus i americans, tots dos a la ratlla de les 125.000 persones i amb augments del 4,9% i del 12,5% respectivament el 2020. Segueixen asiàtics (86.843 persones i un increment del 7,3%), africans (24.601 persones, +8,5%) i els originaris d’Oceania, que augmenten un 14,2% i per primer cop han depassat la frontera de les 600 persones inscrites al Padró.

La nacionalitat més representada és la italiana, tot i que cal tenir en compte que moltes d'aquestes persones empadronades a Barcelona han nascut a Argentina. La segueixen la Pakistanesa i Xinesa –amb més de 20.000 residents cadascuna-, seguides de França, el Marroc, Colòmbia, Hondures, Veneçuela i Perú, totes amb més de 10.000 veïns. Al llarg del 2020, els col·lectius que més residents empadronats han sumat són Itàlia (+3.587), Colòmbia (+2.925), Veneçuela (+2.888), Hondures (+2.396), Pakistan (+2.106) i Perú (+1.841).

Al 30,9% dels domicilis hi viu una persona sola

Hi ha 205.394 persones que viuen en llars unipersonals, que representen el 30,9% dels domicilis, una proporció similar però inferior a l'any passat amb un lleu augment dels domicilis unipersonals masculins (0,28%). Un 18,9% del total de domicilis estan ocupats per una dona sola mentre que un 11,9% ho estan per un home sol. Els domicilis unipersonals de majors de 65 anys són particularment femenins: el 10,3% del total de domicilis estan ocupats per una dona sola, en front del 3,3% que ho estan per un home sol.

Pel que fa a la resta de domicilis, un 29,2% els ocupen dues persones, un 18,4% tres, i un 13,6% quatre. Els domicilis on conviuen cinc o més persones representen un 7,9% del total. Pel que fa a la convivència dels menors de 18 anys amb adults, un 3% dels domicilis estan habitats per menors acompanyats d’un sol adult. En el 2,5% de les llars, l’adult és una dona i el 0,5% restant és un home. En ambdós casos la mitjana d’ocupació de la llar és de 2,4 persones per llar.

Ciutat Vella s'escapa del saldo vegetatiu negatiu

El saldo entre altes i baixes al padró al llarg del 2019 ha estat positiu a Barcelona. Si bé el saldo vegetatiu ha estat negatiu, amb 1.841 persones menys, el saldo migratori ha suposat l'empadronament de 18.445 persones més. El saldo vegetatiu és negatiu a tot arreu, amb l’excepció de Ciutat Vella on, com l'any anterior, és molt baix però positiu, amb 111 persones. Per contra, el moviment migratori aporta residents a tots els districtes i a la pràctica totalitat dels barris.

Pel que fa al creixement vegetatiu, Barcelona va registrar 12.560 altes per naixement i 14.401 per defunció. Les defuncions van caure un 5,5% i els naixements un 2,6% respecte l'any anterior. Barcelona està en mínims dels darrers vint anys pel que fa als naixements. La mitjana d'edat de la mare en tenir el primer fill va ser de 33,6 anys, idèntica a la de l'any anterior i mig any més que un quinquenni enrere.

Els nadons de nacionalitat estrangera són un 26,5%

Els nadons de nacionalitat estrangera el 2019 van suposar un 26,5% el total, gairebé set punts més que el 2015. Pakistan, Itàlia, el Marroc i França són les principals nacionalitats d'aquests nadons. La taxa de natalitat se situa al 7,7 per mil. La de la població espanyola, amb un 7 per mil, continua a la baixa, mentre que la de l'estrangera està estabilitzada al 10,4 per mil.

El detall dels saldos demogràfics del 2019 per districtes palesa que a tots ells el saldo és positiu, però amb notables diferències. A Nou Barris i a Ciutat Vella és on la contribució al creixement ha estat més important; on menys, a Les Corts, on la població es manté molt estable.

Emigrants i immigrants són adults joves

El saldo migratori ha estat positiu. L'emigració creix un 3,7% i la immigració un 12,7%. El moviment migratori està protagonitzat per adults joves que venen de l’estranger en el cas de les arribades, i per adults joves que marxen a la resta de Catalunya en el cas de les sortides.

Per municipis, els fluxos més nombrosos amb origen a la resta d’Espanya són els originaris de l’Hospitalet de Llobregat, Madrid, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell i Sant Cugat del Vallès. De l’estranger, els principals punts d’origen són Argentina, Colòmbia, Veneçuela, Itàlia, Perú, Hondures i Pakistan.

Hi ha 20.525 persones que no poden demostrar un domicili fix

El perfil predominant dels emigrants correspon a persones joves que van majoritàriament a la resta de Catalunya i a la resta d’Espanya. Els lloc preferits de destinació són, com en el cas dels immigrants però amb lleugeres variacions d’ordre, grans ciutats de l’entorn metropolità de Barcelona i Madrid: per ordre, són l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Madrid, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell i Terrassa.

Pel que fa a les persones residents a Barcelona que no poden demostrar un domicili fix de residència (SDF) i són empadronades a les seus dels centres de serveis socials de l’Ajuntament, a 1 de gener de 2020 ascendien a 20.525 persones, 16.733 amb nacionalitat estrangera, distribuïts en deu “domicilis administratius”. És la xifra més elevada en el que va de segle.